L'oritge de les ensenyances que varen fer posible el naiximent de l'Escola d'Art Alcoi, abans Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, durant el segle XIX, es remunta a principis d'aquest segle; en concret, al voltant de la segón década d'aquest període.

En aquests moments, Alcoi, que coneix un procés de revolució industrial amb la introducció del maquinisme en els seus sectors industrials( tèxtil, paper i metal.lúrgic), s'enfronta a la necessitat de formar treballadors locals; donat que la importació de mà d'obra qualificada que en un principi es realitzava, era dificultosa i costosa.

Per això, la Real Fàbrica de Draps, que agrupava als fabricants tèxtils alcoians, va crear el 29 d'octubre de 1828 l'Establiment Científic-Artístic, el qual constituí el primer referent històric d'una ensenyança industrial i d'arts i oficis a la nostra localitat. Aquesta entitat, que començà a funcionar el 1829 i arribà fins el 1837, constava de quatre càtedres: Gramática, Aritmètica, Geometría Pura i Descriptiva, Mecánica, Física, Disseny Geomètric aplicat a les Arts i Química.
Després d'aquesta iniciativa, l'ensenyament industrial restà paralitzat fins 1853. El 1855 es va restablir amb la creació d'una Escola Industrial Elemental, la qual fou una de les tres que s'obriren en Espanya. Aquesta, auspiciada per lleis de l'Estat i el Ministeri de Foment, era financiada amb fons municipals, provincials i aportacions d'empreses industrials de la localitat. El títol que es donava ja era oficial.

L'Escola Industrial Elemental alcoiana tenia un curs preparatori i tres anys d'ensenyament, amb , entre d'altres, assignatures com dibuix, geometría elemental i descriptiva, dibuix d'ornament aplicat a la fabricació i modelat. Reorganitzada el 1861 amb la incorporació dels títols de mecànic i químic, l'Escola continuaria des de 1880 fins 1901. La seua seu s'ubicà, en primer lloc, al carrer Sant Mateu( a l'àntic Col.legi de Sant Vicent Paúl), i posteriorment en un pis de la seu de la Real Fàbrica de Draps, en el carrer de Sta. Rita.

Per altra banda, en novembre de 1886, es crea a la nostra ciutat la primera Escola d'Arts i Oficis. La seua finalitat era la de "crear obrers i contramestres que en el taller, en la fàbrica, en l'obra, secunden a l'enginyer, a l'industrial, a l'arquitecte, disminuint els esforços de direcció i conduïnt el seu treball particular per sendes menys rutinàries i més científics, fonament de l'avanç en totes les branques del saber humà", segons deia en la memoria inaugural(15 de gener de 1888) el secretari Santiago Julià Monllor.

L'Escola, dirigida per Enrique Vilaplana Julià, s'instal.là en part de l'àntic convent desamortitzat de Sant Francesc( avui Mercat de Sant Mateu). El seu ensenyament constava de les següents matèries: Aritmética, Geometría i principis de l'art de la construcció; Nocions de Física, química i mecánica; Dibuix geomètric industrial amb instruments a mà alçada; Dibuix d'ornament i figura i aplicació del colorit a l'ornamentació; Modelat i Buidat.

El 4 de gener de 1900 es transformà en Escola Elemental d'Arts i Indústries. Per R.D. de 17 d'agost de 1901 aquests ensenyaments foren modificats i desdoblats. Per una banda, es creà l'Escola Superior d'Indústria, fonament de l'actual Escola Politécnica, per a formar pèrits. Per altra, l'Escola Elemental d'Indústries, per a formar pràctics.

Aquesta última portaria una vida més lánguida, amb menys projecció al nostre entorn industrial. Es més, quan en 1910, ambdues Escoles s'uneixen, amb la denominació de "Escola Industrial", no obstant va perviure, amb el pressupost de l'Elemental, una Escola d'Arts i Oficis, localitzada al mateix lloc que la l'Escola Industrial. Seria aquesta un ensenyament fonamentalment artístic, amb matèries com dibuix artístic, modelat, buidat i pintura, per on passaren alguns dels nostres més il.lustres creadors i artistes.

I així continuaria fins 1955, en el què a partir de la promulgació de l'article 35 de la LOFP es reorganitzen les Escoles Industrials. Degut a això, les matèries artístiques es creu convenient ubicar-les en altre lloc, en l'Escola Municipal de Belles Arts, desaparèixent qualsevol entronc amb una Escola d'Arts i Oficis.

No obstant això, i sota l'impuls d'un conjunt de creadors i creadores alcoians i alcoianes, es torna a reiniciar una Escola d'Arts i Oficis l'any 1973. Amb la direcció de Rafael Aracil Ruescas, artistes i dissenyadors com Concepción Doménech, Inés Albero, Francisco Monllor, Rafael Llorens Ferri, Fidel Aznar Segrelles i Juan Castañer Payá, obrin una nova Escola, ara d'acord amb la legislació de 1963, i com a centre de formació de dissenyadors. Classificada en 1976 com a centre no oficial Autoritzat tenia reconegudes les següents especialitats: Decoració, Delineació Artística, Enquadernació, Joguina, Catifes, Buidat i Modelat. En 1977 s'afegeixen les de Disseny Tèxtili Dibuix Publicitari. La primera seu va estar a l'antic Col.legi de les Paules, en el carrer de Sant Mateu.
En 1978, el Centre es declarat com a no oficial Reconegut, depenent de l'Escola d'Arts i Oficis de Valencia. La direcció canvia, i a Rafael Aracil li substitueix Eduard Corbí Cabrera. Finalment, el 7 de març de 1982, passa a ser centre oficial, pertanyent al Ministeri d'Educació.

En el seu programa educatiu resta clarament definit el seu caire de centre formatiu de dissenyadors. S'imparteixen les especialitats de disseny industrial, disseny textil-moda, disseny gràfic i dissenys d'interiors. La seua seu canvia a la placeta de la Mare de Déu, essent substituida anys després pel Col.legi Cervantes i per el de la Uxola.

Finalment, amb el desenvolupament de la LOGSE, a partir de la segona meitat dels noranta, les seues ensenyances s'amplien amb el Batxillerat d'Arts, i les especialitats es modifiquen per adaptar-les als cicles formatius de grau mitjà i superior d'Arts Plàstiques i Disseny: Artfinalista de disseny gràfic, Il.lustració, Gràfica Publicitària, Direcció i Projecció d'Obres d'Interiorisme, Mobiliari i Disseny Industrial, Indumentaria de Moda i Textil. Més recentment, en 2001, s'incorpora l'Ensenyament Superior no Universitari amb l'especialitat de Disseny del Producte. El seu director actual és Manuel Antolí Sancho.

La història de l'Escola d'Art, doncs, a la nostra ciutat és l'expressió de l'interés secular manifestat per tot un col.lectiu per a localitzar ací l'eina formadora industrial que requereix l'estructura productiva no sols de la localitat, sinó de tota la zona. Una eina que el futur assenyala com més imprescindible per a dotar de valor als nostres productes en un mercat cada vegada més globalitzat.

Josep Albert Mestre
Profesor d'Història de l'Art.
Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi.