I. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL...........................................3
II OBJECTIUS I CONTINGUTS PER AREES
A.- Identitat i autonomia personal......................................................................................................4
B.- Medi físic i social.........................................................................................................................8
C.- Comunicació i representació......................................................................................................12
D.- Continguts transversals..............................................................................................................16
III EL PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
1. Què és un PIL? ..........................................................................................................................19
2. Procés d’adquisició del valencià en el PIL ...............................................................................19
3. Metodologia específica del PIL ................................................................................................20
4. Competències del professorat de suport ....................................................................................20
IV METODOLOGIA
4.1.- General....................................................................................................................................21
4.2.- Identitat i autonomia personal
· Hàbits de convivència, socialització i ordre...................................................................26
· D’Autonomia..................................................................................................................26
· D’higiene i salut.............................................................................................................26
· De treball........................................................................................................................26
4.3.- Medi físic i social....................................................................................................................28
4.4.- Comunicació i representació
4.4.1. Llenguatge
4.4.1.1. Expressió oral ...........................................................................................28
· Condicions per a l’ús, adaptació i elaboració d’activitats comunicatives
· Situacions comunicatives a l’aula
· Activitats i recursos encaminats a potenciar l’expressió oral
· Formes de comunicació
4.4.1.2. Expressió escrita .......................................................................................47
· Activitats de la llengua escrita
· Tipologia de textos
4.4.2. Matemàtiques............................................................................................................52
4.4.3. L’expressió musical, plàstica, dramàtica i corporal..................................................57
V SUPORT D’INFANTIL
5.1.- Racons.....................................................................................................................................59
5.2.- Tallers de matemàtiques.........................................................................................................69
5.3.- El suport dins de l’aula...........................................................................................................71
VI MATERIALS.......................................................................................................................................71
VII TRACTAMENT A LA DIVERSITAT..............................................................................................72
VIII AVALUACIÒ....................................................................................................................................73
XIX RELACIÓ AMB LES FAMILIES....................................................................................................88
X PERIODE D’ADAPTACIÓ..............................................................................................................90
ANEXES
I. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL.
Per tal de desenvolupar les capacitats a què es refereix l’article 8 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, l’Educació Infantil haurà de contribuir al fet que els xiquets i les xiquetes, al finalitzar l’etapa, abasten els objectius següents:
A) Descobrir, conèixer i controlar progressivament el cos, formant-se una imatge positiva d’ells mateixos, valorant la seua identitat sexual, les seues capacitats i limitacions d’acció i expressió, i adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.
B) Actuar de forma cada vegada més autònoma en les seues activitats habituals, adquirint progressivament seguretat afectiva i emocional, i desenvolupant les seues capacitats d’iniciativa i autoconfiança.
C) Establir relacions socials en un àmbit cada vegada més ampli, aprenent a articular progressivament els seus interessos, punts de vista i aportacions amb els dels altres.
D) Establir vincles fluids de relació amb els adults i amb els seus iguals, responent als sentiments d’afecte que li expressen, respectant la diversitat i desenvolupant actituds d’ajuda i col·laboració.
E) Observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i cura cap a ell, identificant les característiques i propietats més significatives dels elements que el conformen i algunes de les relacions que entre ells s’estableixen.
F) Apreciar i gaudir de les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant actituds de respecte, interès i participació cap a aquestes.
G) Representar i evocar aspectes diversos de la realitat viscuts, coneguts o imaginats i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que ofereixen el joc i altres formes de representació i expressió.
H) Utilitzar el llenguatge verbal de manera ajustada a les diferents situacions de comunicació habituals per a comprendre i ser comprés pels altres, expressar les seues idees, sentiments, experiències i desitjos, avançar en la construcció de significats, regular la pròpia conducta i influir en la dels altres.
I) Adonar-se de l’existència de les dues llengües en contacte en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, assabentant-se de la pertinença a aquesta Comunitat en la qual interactuen dues llengües que ha d’emprar progressivament i respectar per igual.
J) Enriquir i diversificar les seues possibilitats expressives mitjançant la utilització dels recursos i tècniques al seu abast, així com apreciar les diverses manifestacions artístiques.
II. OBJECTIUS I CONTINGUTS PER AREES.
El currículum de l’educació infantil s’estructura al voltant de les següents àrees o àmbits d’experiència:
A) Identitat i autonomia personal.
B) Medi físic i social.
C) Comunicació i representació.
A. IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL.
1. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si mateix i identificar les seues característiques i qualitats personals.
2. Adquirir una actitud de respecte envers les característiques i qualitats de les altres persones acceptant i valorant la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.
3. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, i adoptar postures i actituds adequades a les diverses activitats que empren en la seua vida quotidiana.
4. Conèixer els propis sentiments, emocions i necessitats, manifestar-los i explicitar-lo i respectar les manifestacions de sentiments, emocions i necessitats dels altres.
5. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar i la seguretat personal, amb la higiene i la salut, així com introduir hàbits i actituds d’ordre, constància i organització relacionats amb la realització de diferents tasques.
6. Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques senzilles i problemes de la vida quotidiana reconeixent límits i possibilitats i buscant la col·laboració necessària.
7. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc i en l’execució de tasques de la vida quotidiana i en les activitats en què haja d’utilitzar objectes amb precisió.
8. Articular el propi comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels altres xiquets i adults, demanant, preguntant, explicant i desenvolupant actituds i hàbits de col·laboració i ajuda.
NIVELL 3 ANYS CONTINGUTS
El cos, imatge global i segmentària. Segments i elements del cos.
Els sentits i les seues funcions característiques. Característiques diferencials: el sexe.
Postures del cos i moviments en l'espai: grafomotricitat, punteig.
Nocions bàsiques d'orientació en l'espai: organitzar trajectes.
Necessitats bàsiques del cos: aliment, joc, neteja, descans.
Accions que afavoreixen la salut: higiene i neteja.
Les distintes activitats de la vida quotidiana.
Normes elementals de relació i convivència.
Regulació del propi comportament en situacions de joc.
Sentiments i emocions pròpies i dels altres.
Exploració i identificació de les característiques i qualitats del propi cos.
Utilització de les possibilitats expressives del propi cos.
Exploració de les possibilitats i limitacions motrius del propi cos en situacions de joc.
Adaptació del to i la postura a les característiques de l'objecte i de l'acció: gargotejar, picar, etc.
Coordinació i control de les habilitats manipulatives de caràcter fi.
Situació i desplaçament en l'espai, en relació amb els objectes i els altres.
Realització d'hàbits elementals d'esforç, atenció i iniciativa.
Adquisició d'hàbits relacionats amb la higiene i l'alimentació.
Confiança en les pròpies possibilitats d'acció.
Valoració positiva d'un mateix i de les pròpies capacitats.
Positiva davant les demostracions d'afecte dels altres.
De tolerància als altres, evitant les discriminacions.
Gust per l'exercici físic i el risc controlat.
Ajuda i col·laboració amb els altres.
Gust per un aspecte personal pulcre i atenció, i, per realitzar activitats en entorns nets.
Interès en les activitats, positiva a la bona realització i curiositat davant l'exploració.
Actitud negativa davant l'excés de llepolies.
Assumir xicotetes responsabilitats i encàrrecs.
El propi cos: Segments i elements.
Els sentits i les seues funcions. Característiques diferencials: el sexe.
Postures del cos i moviments en l'espai: grafomotricitat, punteig, retallat.
Nocions bàsiques d'orientació en l'espai: organitzar trajectes.
Necessitats bàsiques del cos: aliment, joc, passeig i descans.
Accions que afavoreixen la salut: higiene i neteja.
Les distintes activitats de la vida quotidiana.
Normes elementals de relació i convivència.
Regulació del propi comportament en situacions de joc.
Sentiments i emocions pròpies i dels altres.
Empatia, tolerància i solidaritat.
Exploració i identificació de les característiques i qualitats del propi cos.
Utilització de les possibilitats expressives del propi cos.
Exploració de les possibilitats i limitacions motrius del propi cos en situacions de joc.
Adaptació del to i la postura a les característiques de l'objecte i de l'acció: gargotejar, picar, etc.
Coordinació i control de les habilitats manipulatives de caràcter fi.
Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, vivències i emocions.
Situació i desplaçament en l'espai, en relació amb els objectes i els altres.
Realització d'hàbits elementals d'esforç, atenció i iniciativa.
Realització d'hàbits relacionats amb la higiene i l'alimentació.
Confiança en les pròpies possibilitats d'acció.
Valoració positiva d'un mateix i de les pròpies capacitats.
Positiva davant les demostracions d'afecte dels altres.
Gust a acceptar als altres, evitant les discriminacions.
Gust per l'exercici físic i el risc controlat.
Ajuda i col·laboració amb els altres.
Gust per un aspecte personal pulcre i cura, i, per realitzar activitats en entorns nets.
Interès en les activitats, positiva a la bona realització i curiositat davant l'exploració.
Negativa davant l'excés de llepolies.
Asunción de xicotetes responsabilitats i encàrrecs.
NIVELL 5 ANYS CONTINGUTS
El cos, imatge global i segmentària. Segments i elements del cos. Característiques diferencials, sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.
Simetria de les parts del cos. Lateralitat.
Sentiments i emocions pròpies i dels altres.
Postures del cos i moviments en l'espai: grafomotricitat, punteig, retallat.
Nocions bàsiques d'orientació en l'espai i en el temps. Trajectes i laberints.
Necessitats bàsiques del cos: aliment, joc, descans, etc. La malaltia i el dolor.
Accions que afavoreixen la salut: higiene i neteja del propi cos i de l'entorn.
Les distintes activitats de la vida quotidiana: joc, rutines, tasques, etc.
Normes elementals de relació i convivència.
Puzzles.
Autoconcepte. Tolerància. Empatia.
Exploració i identificació de les característiques i qualitats del propi cos.
Utilització de les possibilitats expressives del propi cos.
Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, vivències i emocions.
Exploració de les possibilitats i limitacions motrius del propi cos.
Adaptació del to i la postura a les característiques de l'objecte i de l'acció.
Coordinació i control de les habilitats manipulatives de caràcter fi.
Descobriment progressiu i consolidació de la pròpia lateralitat, desenvolupant-la lliurement.
Situació i desplaçament en l'espai, en relació amb els objectes i amb els altres.
Regulació del propi comportament en situacions de joc, tasques, etc.
Hàbits elementals d'organització, constància, esforç, atenció i iniciativa.
Realització d'hàbits relacionats amb la higiene i l'alimentació.
Confiança en les pròpies possibilitats d'acció.
Acceptació de les regles que regeixen els jocs i les diverses activitats.
Ajuda i col·laboració amb els companys i companyes.
Acceptació dels altres, evitant les discriminacions.
Gust per l'exercici físic i el risc controlat.
Acceptació de les normes de comportament a l'aula, desplaçaments, etc.
Gust per l'aspecte personal pulcre i cura i realitzar activitats en entorns nets.
Interès en les activitats, positiva a la bona realització i curiositat davant l'exploració.
Iniciativa i autonomia en les diverses activitats.
Asunción de xicotetes responsabilitats i encàrrecs.
B. MEDI FÍSIC I SOCIAL.
1. Participar en els diversos grups amb què es relaciona ampliant el seu marc de relació i prendre progressivament en consideració altres grups i xiquets.
2. Conèixer les normes i maneres de comportament social dels grups amb què interactua i establir vincles fluids de relació interpersonal, identificant la diversitat de relacions.
3. Orientar-se i actuar autònomament en els espais habituals i quotidians i organitzar el temps i l’espai en el marc de les seues vivències.
4. Explorar i observar el seu entorn físico-natural i social, planificant i ordenant la seua acció d’acord amb la informació rebuda o percebuda, constatant els seus efectes i establint relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven.
5. Conèixer algunes de les formes més habituals d’organització de la vida humana, valorant la seua utilitat i participant progressivament en alguna de elles.
6. Valorar la importància del medi físico-natural i social, manifestant capa ell actituds de respecte i intervenint en la seua cura segons les seues possibilitats.
7. Establir algunes relacions entre les característiques del medi físico-natural i social i les formes de vida que s’hi estableixen.
8. Conèixer, apreciar i participar en festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l’entorn a què pertany.
9. Observar els canvis i modificacions a què estan sotmesos els elements de l’entorn, i poder identificar alguns factors que hi influeixen.
10. Mostrar interès i curiositat cap a la comprensió del medi físico-natural i social, formulant preguntes, interpretacions i opinions propis sobre alguns esdeveniments rellevants que s’hi produeixen.
11. Utilitzar adequadament instruments, utensilis, ferramentes i màquines per a realitzar tasques senzilles i resoldre problemes pràctics en el marc tècnic de la seua cultura, coneixent i aplicant pautes bàsiques de conservació, higiene i cura.
12. Identificar algunes de les propietats més significatives dels elements del seu voltant immediat i establir relacions qualitatives entre elles, encaminades a organitzar i compondre progressivament el món en què viu.
L'escola: persones, dependències, espais dins de l'aula. Normes de comportament.
La casa: característiques, dependències, funcions. La família: membres, relacions de parentesc, funcions, tipus d'estructura familiar, objectes quotidians dels membres de la família.
El carrer: elements que la integren: les tendes, semàfors, parc, etc. Funcions.
Jocs i joguets. Pautes de comportament i normes bàsiques de convivència.
Les plantes i vegetals de l'entorn: característiques. Cicle vital de les plantes.
Animals. Aliments d'origen animal, les cases dels animals...
Elements naturals de l'entorn: terra, aigua, aire i sol. Funcions i utilitat.
Les estacions: tardor, primavera, estiu i hivern. Característiques.
Fets i costums: el Nadal, el Carnestoltes...
Observació guiada dels diversos elements de l'entorn.
Observació i atenció a manifestacions, successos i esdeveniments de l'entorn: Nadal, vacances, fires i festes de la Comunitat, Carnestoltes, etc.
Utilització d'estratègies d'actuació autònoma i adaptada als diferents grups: família, escola, etc.
Ús de les normes elementals de convivència.
Observació de les característiques d'algunes plantes i animals.
Exploració d'objectes per a descobrir les seues qualitats.
Observació de les modificacions que es produeixen al paisatge en les distintes estacions.
Contribució a la consecució d'ambients nets i saludables.
De respecte als altres i participació positiva.
De responsabilitat i bona educació, respectant el torn i escoltant als altres.
Respecte, cura, higiene i ordre amb els objectes.
Positiva de compliment dels codis del semàfor.
Interès per conèixer les característiques del propi entorn, voler-lo i respectar-lo.
Curiositat, respecte i cura cap a les plantes i animals del seu entorn.
Plaer i gust per les activitats a l'aire lliure.
Valoració de la importància dels elements naturals de vida.
Plaent cap als esdeveniments culturals de la pròpia Comunitat.
L'escola: persones, dependències, espais dins de l'aula. Normes de comportament.
La casa: dependències i funcions. La família: membres, relacions de parentesc, funcions.
El carrer: elements que la integren: les tendes, semàfors, parc, etc. Funcions.
Jocs i joguets. Pautes de comportament i normes bàsiques de convivència.
Les plantes i vegetals de l'entorn: característiques i cicle vital.
Animals. Aliments d'origen animal, les cases dels animals...
Elements naturals de l'entorn: terra, aigua, aire i sol. Funcions i utilitat.
Les estacions: tardor, primavera, estiu i hivern. Característiques.
Fets i costums: el Nadal, el Carnestoltes, Aniversari i altres pròpies de la Comunitat.
Observació guiada dels diversos elements de l'entorn.
Observació i atenció a manifestacions, successos i esdeveniments de l'entorn: Nadal, vacances, fires i festes de la Comunitat, Carnestoltes, etc.
Utilització d'estratègies d'actuació autònoma i adaptada als diferents grups: família, escola, etc.
Ús de les normes elementals de convivència.
Observació de les característiques d'algunes plantes i animals.
Exploració d'objectes per a descobrir les seues qualitats.
Observació de les modificacions que es produeixen al paisatge en les distintes estacions.
Contribució a la consecució d'ambients nets i saludables.
Respecte als altres i participació positiva.
Responsabilitat i bona educació, respectant el torn i escoltant als altres.
Respecte, cura, higiene i ordre amb els objectes.
Positiva de compliment dels codis del semàfor.
Interès per conèixer les característiques del propi entorn.
Curiositat, respecte i cura cap a les plantes i animals del seu entorn.
Plaer i gust per les activitats a l'aire lliure.
Valoració de la importància dels elements naturals de vida.
Gaudi amb els esdeveniments culturals de la pròpia Comunitat.
L'escola: membres i funcions; dependències: usos i funcions; normes bàsiques de convivència.
La casa: tipus, característiques i ubicació de la pròpia.
La família: membres, relacions de parentesc, funcions.
El carrer: elements que la integren i funcions. Els serveis relacionats amb el consum, el transport, seguretat i sanitat. Normes elementals de seguretat vial. Costums i manifestacions culturals pròpies de la comunitat en què viu.
Jocs i joguets. Pautes de comportament i normes de convivència.
Les plantes i vegetals de l'entorn: característiques. Cicle vital de les plantes.
Animals aliments d'origen animal, les cases dels animals...
Elements naturals de l'entorn: terra, aigua, aire i sol. Funcions.
Les formes socials del temps: els dies de la setmana. El temps atmosfèric.
Les estacions: característiques i fets rellevants.
Observació guiada dels diversos elements de l'entorn.
Observació i atenció a manifestacions, successos i esdeveniments de l'entorn: Nadal, Carnestoltes, aniversari, vacances, fires i festes de la Comunitat en què es viu.
Utilització d'estratègies d'actuació autònoma i adaptada als diferents grups: família, escola, etc.
Ús de les normes elementals de convivència.
Observació de les característiques d'algunes plantes i animals.
Exploració d'objectes per a descobrir les seues qualitats i funcions.
Observació de les modificacions que es produeixen al paisatge en les diferents estacions.
Observació del temps atmosfèric.
Memorització dels dies de la setmana i saber el dia que és.
Interès per participar en els diversos grups de què forma part.
Respecte i cura pels espais en què es desenvolupen l'activitat pròpia i pels objectes.
Respecte i cura dels elements de l'entorn.
Valoració dels ambients nets i no contaminats.
Interès per conèixer les característiques del propi entorn.
Curiositat, respecte i cura cap a les plantes i animals del seu entorn.
Plaer i gust per les activitats a l'aire lliure.
Valoració de la importància dels elements naturals de vida.
Gaudi amb els esdeveniments culturals de la pròpia comunitat.
C. COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ.
1. Utilitzar les diferents formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.
2. Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les diferents formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives.
3. Interessar-se i apreciar les produccions pròpies, les dels companys i alguns de les diverses obres artístiques i icòniques, donant-los un significat que l’aprope a la comprensió del món cultural a què pertany.
4. Expressar sentiments, desitjos i idees mitjançant el llenguatge oral, ajustant-se als diferents contextos i situacions de comunicació habituals i quotidians i als diferents interlocutors.
5. Comprendre les intencions i missatges que li comuniquen altres xiquets i adults, valorant el llenguatge oral com a mitjà de relació amb els altres i enriquint les seus possibilitats comunicatives en la mesura en què s’ajusten a contextos concrets cada vegada més amplis.
6. Conèixer i respectar les normes que regeixen els intercanvis lingüístics en situacions comunicatives diverses.
7. Utilitzar els senyals paralingüístics per a completar i millorar el significat dels seus missatges i atribuir sentit als que rep.
8. Comprendre, conèixer i recrear alguns textos de tradició cultural, mostrant actituds de valoració, gaudi i interès cap a ells.
9. Interessar-se pel llenguatge escrit i valorar-lo com a instrument d’informació i gaudi i com a mitjà per a comunicar desitjos, emocions i informacions.
10. Utilitzar les possibilitats de la forma de representació matemàtica per a descriure alguns objectes i situacions de l’entorn, les seues característiques i propietats i algunes accions que puguen realitzar-se com a instrument per a la resolució de problemes.
11. Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i gaudi, descobrint i identificant els elements bàsics del seu llenguatge.
Textos orals de tradició cultural i altres: contes, poemes, cançons, embarbussaments, endevinalles. Vocabulari bàsic referent a cada tema.
La llengua escrita: imatges, codis, pictogrames, noms, etc.
Quantificadors bàsics: molts, pocs, ple, buit, on hi ha més, on hi ha menys.
Formes planes: cercle, quadrat, triangle.
Les formes i cossos en l'espai: dins, fora, dalt, avall, damunt, davall, prop, lluny.
Propietats i relacions d'objectes: semblança, diferència, forma, textura, color, grandària: gran, xicotet, alt, baix. Mullat, eixut, obert, tancat.
Colors: blau, roig, groc, verd, blanc, rosa, negre, marró, taronja.
La sèrie numèrica: 1, 2, 3. Aspecte cardinal.
Tècniques bàsiques per a l'expressió plàstica: collage, picat, arrugat, modelatge. Materials: plastilina, gomets, fang, tempera, retoladors, etc.
Les propietats sonores del cos, instruments musicals i d'objectes quotidians.
Producció de missatges mitjançant el llenguatge oral o altres llenguatges.
Comprensió dels missatges que li comuniquen i reproducció de textos.
Identificació i interpretació d'imatges.
Exploració, comparació i classificació d'objectes atenent a les seues diferències i semblances.
Utilització dels quantificadors: molt, poc, ple, buit, més, menys.
Utilització de les nocions espacials: dins, fora, prop, lluny, dalt, avall, damunt, davall.
Percepció diferenciada dels colors primaris.
Utilització dels tres primers nombres per a comptar objectes de la realitat.
Producció d'elaboracions plàstiques i utilització de les tècniques bàsiques del collage, pintura, modelatge, etc.
Interpretació de cançons infantils.
Dramatització de situacions i personatges.
Exploració de les propietats sonores del propi cos, d'instruments musicals i d'objectes.
Interès per participar en situacions de comunicació.
Interès i esforç per pronunciar correctament algunes paraules i enriquir el seu vocabulari.
Actitud d'escolta i respecte als altres en diàlegs i conversacions en grup.
Atenció i interès pels textos de tradició cultural.
Gust i plaer per observar i interpretar imatges.
Interès i curiositat per activitats que impliquen el pensament logicomatemàtic: quantificació, descripció de situacions, comparacions, etc.
Interès per descobrir atributs i qualitats d'objectes: forma, color, grandària, textures.
Gaudi amb les dramatitzacions, les pròpies elaboracions plàstiques amb el cant i el ball.
Cura i neteja dels materials.
Textos orals de tradició cultural i altres contes, poemes, cançons.
Fonemes y la seua representació.
Vocabulari bàsic referent a cada tema..
La llengua escrita: imatges, codis, pictogrames, noms, etc.
Quantificadors bàsics: molts, pocs; ple, buit; on hi ha més, on hi ha menys; la meitat; el parell.
Les formes i cossos en l'espai: obert, tancat; de front, d'esquenes; damunt, davall; davant, darrere; dalt, avall; més prop de, més lluny de
Propietats i relacions d'objectes. Color: roig, blau, groc, verd, rosa, taronja, marró, blanc, negre, morat. Grandària: gran, xicotet, llarg, curt (més, menys que). Forma: cercle, quadrat i triangle.
La sèrie numèrica: 1, 2, 3, 4, 5 i 6. Aspecte cardinal i les seues interlínies.
Tècniques i materials per a l'expressió plàstica.
Les propietats sonores del cos, d'instruments musicals i d'objectes quotidians.
Producció de missatges mitjançant el llenguatge oral o altres llenguatges (de signes).
Comprensió dels missatges que li comuniquen i reproducció d'alguns textos.
Pronunciació correcta i clara de paraules i frases.
Identificació i interpretació d'imatges.
Exploració, comparació i classificació d'objectes atenent a les seues diferències i semblances.
Percepció diferenciada dels colors.
Utilització dels sis primers nombres per a comptar objectes de la realitat.
Producció d'elaboracions plàstiques i utilització de tècniques bàsiques.
Interpretació de cançons infantils.
Exploració de les propietats sonores del propi cos, d'instruments musicals i d'objectes.
Utilització de les possibilitats expressives del propi cos, interpretant personatges i situacions.
Interès per participar en situacions de comunicació.
Interès i esforç per pronunciar correctament algunes paraules i enriquir el seu vocabulari.
Escolta i respecte als altres en diàlegs i conversacions en grup.
Atenció i interès pels textos de tradició cultural.
Gust i plaer per observar i interpretar imatges.
Interès i curiositat per activitats que impliquen el pensament logicomatemàtic: quantificació, descripció de situacions, comparacions, classificacions, seriacions, etc.
Interès per descobrir atributs i qualitats d'objectes: forma, color, grandària i textures.
Gaudi amb les dramatitzacions, les pròpies elaboracions plàstiques, amb el cantell i el ball.
Cura i neteja dels materials.
Textos orals de tradició cultural i altres: contes, poemes, embarbussaments, etc.
Fonemes i la seua representació.
Ritme sil·làbic.
Formes planes: cercle, quadrat, triangle, rectangle i rombe.
Propietats i relacions d'objectes: semblança, diferència, forma, textura, grandària, grossor, etc.
Quantificadors bàsics: més, menys que, meitat, tants com, etc.
Les formes i cossos en l'espai: al voltant, entre, en el mig, a través de, dreta, esquerra, de front, d'esquenes.
Colors: gammes de groc, blau, verd, rosa, marró, morat (violeta); blanc i negre; l'arc iris.
Unitats de mesura natural: mà, peu, pas.
La sèrie numèrica ascendent i descendent: els nou primers nombres. Aspecte cardinal i ordinal dels tres primers números. L'addició i sostracció.
Instruments de mesura del temps: rellotge.
Instruments de mesura de la temperatura: el termòmetre.
Propietats sonores d'instruments musicals.
Producció de missatges mitjançant el llenguatge oral o altres llenguatges: de signes, gestos.
Comprensió dels missatges que li comuniquen i reproducció d'alguns textos de tradició cultural.
Pronunciació correcta i clara de paraules i frases.
Identificació i interpretació d'imatges i pictogrames.
Exploració, comparació i classificació d'objectes atenent a les seues diferències i semblances.
Percepció diferenciada dels colors.
Utilització dels nou primers nombres per a comptar objectes de la realitat.
Producció d'elaboracions plàstiques i utilització de les tècniques bàsiques del collage, pintura, modelatge, etc.
Audició i interpretació de cançons infantils.
Exploració de les propietats sonores del propi cos, d'instruments musicals i d'objectes.
Interès i esforç per millorar i enriquir les pròpies produccions lingüístiques.
Escolta i respecte als altres en diàlegs i conversacions en grup.
Atenció i interès pels textos de tradició cultural.
Gust i plaer per observar i interpretar imatges.
Valoració del llenguatge escrit.
Respecte per les elaboracions plàstiques pròpies i per les dels altres.
Cura i neteja dels materials.
Interès per descobrir atributs i qualitats d'objectes: forma, color, grandària i textures.
Interès i curiositat per activitats que impliquen el pensament logicomatemàtic.
Gaudi amb les dramatitzacions, les pròpies elaboracions plàstiques amb el cant i el ball.
EDUCACIÓ AMBIENTAL
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Ús correcte de les zones de pas en els jardins. – L'oci en vacances. – L'atenció de les mascotes i les plantes durant les vacances. |
– Identificació d'algunes activitats que poden portar a terme per a la conservació dels ambients naturals. – Recuperació de materials de l'entorn (reciclables) en l'elaboració de disfresses i adorns.
|
– Curiositat per conèixer el medi en què vivim i respecte pel mateix. – Respecte per l'entorn pròxim del carrer on viuen i col·laboració en el seu manteniment i conservació. – Gaudi amb les activitats a l'aire lliure. – Curiositat i respecte cap a tots els animals independentment del seu tamany. – Implicació personal en la cura dels animals domèstics.
|
EDUCACIÓ MORAL I CÍVICA
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Sentiments de simpatia i afecte cap als companys i les companyes del grup (donar un bes als seus amics i amigues). – Normes bàsiques de relació i convivència. – Ajuda als companys i a les companyes que el necessiten.
|
– Manifestació d'afecte i interés per compartir, a través de les targetes de felicitació i l'ús de joguets. – Col·laboració amb els companys i les companyes en diferents activitats. – Acostament a altres cultures per mitjà de la disfressa (tradicions índies, gitana, etc.).
|
– Actitud generosa amb els altres compartint els seus llibres. – Interés progressiu per compartir els joguets amb els seus companys i les seues companyes i jugar amb ells. – Col·laboració en situacions quotidianes i especials (festives). – Valoració de l'amistat i col·laboració amb els companys i les companyes. – Col·laboració i ajuda en situacions quotidianes relacionades amb la higiene. – Valoració de la participació de tots en el treball domèstic i compromís personal en xicotetes labors quotidianes. – Valoració del moment de el dinar com una oportunitat per a la comunicació entre els membres de la família. – Valoració i respecte cap a tot tipus de treballs i professions. |
EDUCACIÓ PER A LA SALUT
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Hàbits d'higiene: Rentar-se les mans abans i després de les menjades, i les dents en acabant de dinar i abans de gitar-se. – Higiene després de tocar als animals, i precaució davant d'alguns d'ells. – Precaucions que és necessari adoptar a l'estiu per a protegir-se de la calor. – Ús d'espais amb ventilació adequada, i de roba apropiada per cada estació.
|
– Iniciació en les rutines bàsiques destinades a la cura i a la higiene personal en el col·legi. – Descobriment d'algunes prevencions bàsiques per a la cura del cos. – Descobriment de mesures de protecció: cal abrigar-se quan fa fred.
|
– Gust per estar net. – Acceptació que s'han de menjar tot tipus d'aliments per a créixer d'una forma sana. Consum moderat de llepolies. – Respecte a les indicacions de les persones adultes per a evitar contraure o contagiar-se malalties.
|
EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Consum adequat i consum excessiu.
|
– Iniciació en l'elecció de joguets i intercanvi d'estos. – Construcció de joguets senzills. – Descobriment que cal menjar llepolies amb moderació i que no s'han de consumir abans de les menjades.
|
– Actitud crítica davant de les informacions i els anuncis dels diferents mitjans de comunicació, en especial de la televisió.
|
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Elecció de joguets sense discriminació per raó de sexe.
|
– Interpretació de rols evitant estereotips sexistes. – Identificació de les professions sense lligar-les a estereotips socials.
|
– Valoració del treball de les persones sense establir discriminacions per raó de sexe.
|
EDUCACIÓ VIAL
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Senyals i normes bàsiques de circulació.
|
– Ús correcte de les zones destinades al passeig i a la circulació. – Observació de senyals de trànsit. |
– Respecte al semàfor.
|
EDUCACIÓ SEXUAL
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– El sexe masculí i el sexe femení. |
– Representació de diferents rols i personatges indistintament del sexe.
|
– Respecte cap a altres persones sense actituds de discriminació per raons del seu sexe. |
EDUCACIÓ INTERCULTURAL
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
– Característiques de les cultures diferents a la seua. |
– Observació i conversació sobre els distints costums d'altres cultures.
|
– Interés per conèixer llocs diferents d'aquells en què es viu habitualment. – Acceptació i respecte cap a totes les persones sense que importe la seua raça ni els seus traços físics. – Interés per conèixer alguns costums d'altres cultures.
|
1. QUÈ ÉS EL PROGRAMA D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA?
El PIL pretén que els alumnes que segueixen aquest programa usen el valencià amb una actitud positiva. L'ensenyant ha de conèixer la llengua dels alumnes i l'ha d'acceptar i valorar.
L'aplicació del PIL es basa en la comunicació i en la identificació del valencià com a la llengua de l'escola. Per tal de aconseguir-ho el mestre o la mestra ha de parlar en valencià des del primer moment, tot utilitzant estratègies que faciliten la comprensió i l'expressió de l'alumne/a en la nova llengua.
Per tal que aquest programa obtinga resultats positius calen els requisits següents:
1. L'estatus social de la llengua i la cultura de la llar han de ser reconeguts; un programa d'immersió lingüística no pot ser viscut pel xiquet/a com a rebuig implícit o explícit de la seua llengua i cultura familiars.
2. L'alumne ha de tindre una actitud favorable envers la llengua de l'escola.
3. El tipus de tractament pedagògic que l'escola done a la llengua ha de facilitar prioritàriament la comunicació.
Plantejada així, l'adquisició del valencià comporta una addicció a la competència de l'alumne. El coneixement i el domini de la llengua de l'escola s'afegeix al de la llengua de la llar.
2. PROCÉS D'ADQUISICIÓ DEL VALENCIÀ EN EL PIL.
En el procés d'adquisició del valencià que fan els alumnes en una situació d'immersió podem diferenciar tres etapes:
A) En una primera etapa el xiquet/a diu paraules en valencià sense relacionar-les amb les seues equivalents en castellà. Així, pot dir "cadira" per anomenar la cadira de l'escola i "silla" per anomenar la de la seua casa, com si es tractés de dos objectes diferents.
Les primeres paraules que el xiquet/a diuen valencià no són precisament les més similars a la seua primera llengua, sinó que adquireix aquells mots que lliguen directament amb la seua experiència immediata o aquells que necessita per a relacionar-se en el marc de la classe.
B) En una segona etapa, el xiquet/a ja és conscient que el mestre/a parla una llengua diferent de la seua, i que una mateixa cosa és pot dir de dues formes diferents. També intueix algunes regles fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i, en conseqüència, fa hipòtesis de funcionament que assaja quan vol usar-lo. És per això que el xiquet/a el parla d'una forma especial, afegint i barrejant elements de cadascun dels codis lingüístics de les dues llengües.
Aquests errors, en un primer moment, en realitat no són altra cosa que el símptoma d'una activitat interna de recerca i d'aprenentatge, i assenyalen un avanç positiu.
L'alumne avança en aquest procés quan pot generalitzar l'ús de les seues adquisicions en altres contextos.
c) El xiquet/a arriba a la tercera etapa quan és capaç d'emprar correctament els trets fonètics, morfològics i sintàctics de les dues llengües, sense interferències.
3. METODOLOGIA ESPECÍFICA DEL PIL.
Aquesta metodologia es basa:
- En un acurat tractament de la motivació envers l'aprenentatge de la segona llengua.
- En contextualitzar les activitats d'aprenentatge en marcs comunicatius reals con l'ús lingüístic fluisca de manera natural com a vehicle de comunicació i on l'èxit en llur resolució siga assegurat.
- En imputs sempre comprensibles que permeten a l'aprenent intuir el funcionament de la llengua construir-ne les regles i adquirir-ne el vocabulari.
Des de la metodologia d'un programa d'immersió hem d'evitar un seguit d'hàbits, molt arrelats en l'organització de moltes aules dels primers nivells, que funcionen de manera automàtica i que els xiquets i les xiquetes adquireixen ràpidament -fomentats pels mestres- i és la tendència a substituir situacions comunicatives diàries -com anar al lavabo, eixir o entrar del pati, arreplegar o deixar material escolar etc... per signes- per exemple: un semàfor que indica que el lavabo està lliures,...(evita la relació comunicativa entre la mestra i l'alumne de demanar i obtenir resposta).
El desenvolupament de la competència comunicativa es realitza mitjançant la relació amb els altres en contextos socials definits, per això una condició metodològica decisiva és que l'aula constituisca un context adequat per a la interacció comunicativa. Les situacions de comunicació reals es produeixen a l'aula durant el procés d'aprenentatge: quan els xiquets i les xiquetes intercanvien informacions o discuteixen el projecte de treball i el resultat de les activitats i quan amb el docent tracten el conjunt del procés d'ensenyament i aprenentatge, l'organització de l'aula o les activitats quotidianes.
En la immersió hem d'aprofitar totes les situacions per introduir el llenguatge comunicatiu, ja que les conductes freqüents i ritualitzades tenen molta base per adquirir llenguatge.
4. COMPETÈNCIES DEL PROFESSORAT DE SUPORT.
La funció genèrica d'aquest professor/a de suport serà incrementar el nombre i la qualitat de les interaccions comunicatives, xiquet-adult, per tal que els alumnes assolisquen un nivell de competència, per igual, en ambdues llengües. Seran funcions específiques del professor/a de suport:
1.- Contribuir a superar la mancança de competència comunicativa en valencià, mitjançant la conversa directa amb els alumnes.
2.- Elaborar i treballar conjuntament amb el tutor els criteris que guiaran el treball lingüístic a l'aula.
3.- Treballar amb grups menuts per tal d'afavorir l'increment se situacions d'intercomunicació, alumne-professor/a, en valencià.
4.- Afavorir la coordinació metodològica i l'intercanvi d'experiències entre les diferents aules del centre que fan programes d'immersió.
5.- Observar, tot registrant, el procés d'adquisició lingüística dels alumnes, possibilitant així una avaluació més objectiva del programa.
4.1.- GENERAL
Les propostes metodològiques de intervenció educativa especifiquen que han de relacionar-se amb una concepció constructivista de l’aprenentatge per tant no poden identificar-se amb ningú marc teòric concret.
Des d’aquesta concepció constructivista es pot entendre que:
- L’aprenentatge constitueix un procés de CONSTRUCCIÓ PERSONAL.
- Aprendre no és copiar, tampoc és una suma d coneixements. L’aprenentatge suposa una REESTRUCTURACIÓ COMPLEXA DELS CONTINGUTS CULTURALS.
- En el procés de construcció intervenen:
· Els alumnes.
· Els continguts culturals objecte de l’aprenentatge.
· Els agents mediadors que actuen entre els dos anteriors: família, company i mestre.
· PRINCIPIS DE INTERVENCIÓ EDUCATIVA.
1. Partir del nivell de desenvolupament del xiquet.
Aquest punt no s’aplica sols a les capacitats prèvies, sinó també als coneixements que els xiquets i xiquetes han construït amb anterioritat i que condicionen l’assimilació dels nous continguts
2. Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius.
Sols els aprenentatges significatius arriben a ser assimilats. Se integren en l’estructura cognitiva del xiquet constituint una adquisició vàlida.
Les condicions d’aquestos aprenentatges significatius són:
- Significació des del punt de vista de l’estructura psicològica de l’alumne; implica un determinat nivell de capacitats, un coneixement previ i una actitud favorable.
- Significació des del punt de vista de l’estructura lògica de la matèria. Implica que el material que transmetem a l’alumne sia lo suficientment estructurat i clar.
- Significació des de la perspectiva de la pròpia funcionalitat de lo après; es dir, que se puga aplicar a diferents situacions i útil per a construir nous aprenentatges.
3. Contribuir al desenvolupament de la capacitat d’aprendre a aprendre.
Promoure l’autonomia en els alumnes, la capacitat de treball lliure, autònom i creatiu.
Aquí juga un paper important la memòria comprensiva.
Donar a les activitats un caràcter lúdic.
4. Identificar els esquemes de coneixement que l’alumne posseeix i actuar en conseqüència.
Per que Haia aprenentatge es necessari que les informacions i experiències produisquen un cert desequilibri que porten a una reequilibració i a un avanç.
Per a que això passi, hi ha que buscar la “distància òptima” entre lo que ja coneix i lo que deu conèixer. Si la informació nova es excessiva no suposarà modificació al no connectar amb els esquemes propis. Si es molt simple pot no constituir un nou aprenentatge.
Hi ha que manegar-se en la zona de “desenvolupament pròxima” de Vygotsky. Resolució d’un problema amb la ajuda d’un adult o en col·laboració amb un company amb més competència.
5. Promoure una intensa activitat per part de l’alumne.
El xiquet és el protagonista del seu aprenentatge. Necessiten “actuar” sobre els objectes, experimentar possibilitats d’acció en l’espai i en el temps. L’activitat passa de l’acció manipulativa a un procés de reflexió.
6. Llibertat.
És un principi fonamental al que porta l’educació, formant la consciència i el sentit de la responsabilitat.
A través d’ella s’arriba a la comunicació i la creativitat.
Té un sentit de iniciativa o capacitat de descobrir possibilitats d’acció
7. Individualització.
Els alumnes són diferents, l’educació no pot ser “uniforme”. Hi ha que adaptar-se a les possibilitats, necessitats i interessos del xiquet.
8. Socialització.
Tenen que aprendre amb altres i posar els seus coneixements al servei dels altres.
Hi ha que promoure situacions d’aprenentatge en el que l’acció individual vaja integrant-se en grups de diferent tamany i projecció.
9. Intuïció.
Depenent de la situació i de la necessitat pot aplicar-se de forma directa o indirecta.
- Directa: El xiquet fa alguna cosa per ell mateix o ha observat com altres ho fan.
- Indirecta: Treball a través de fotografies, làmines, comparacions, exemples, descripcions.
10. Globalització.
La globalització fa referència a la necessitat de donar un enfocament estructurat a la seqüenciació de continguts i de l’activitat de forma que vaja de lo global a lo analític per buscar una nova reconstrucció final.
11. Motivació.
És l’arrel dinàmic de l’aprenentatge, apareix constituïda per un conjunt de variables que actuen sobre la conducta. El seu caràcter intrínsec fa que el professor sols puga INTENTAR que es desperte o mantinga.
12. Creativitat.
Aquest principi es dirigeix a intentar desenvolupar en el xiquet la capacitat de fer alguna cosa personal i distinta.
Cal facilitar el clima de confiança, llibertat i apertura, fomentar la presència de interrogants i fer un clima de relacions humanes cordials.
· L’ENFOCAMENT GLOBALITZADOR.
-Conèixer i utilitzar el nom dels seus companys.
-Saber escoltar als companys.
-Respectar el torn de paraula.
-Comprendre que no sempre han de ser els primers.
-Tancar la porta sense donar portades.
-Tindre cura dels llibres i materials.
-Col·locar les cadires baix de la taula sense fer soroll.
-Ajudar-se mútuament.
-Admetre altres xiquets en el joc.
-Compartir jocs i materials.
-Tractar-se afectuosament entre ells.
-Parlar en un to moderat.
-Mantindre la classe neta i ordenada.
-Respectar les normes que regular la vida en comú en l'escola i utilitzar les formes habituals de tracte: saludar, demanar, agrair, dir adéu, demanar disculpes, mirar a la cara de qui els parla...
-Desplaçar-se per l'escola amb orde, respectant el treball de les altres classes.
-Saber complir els encàrrecs de la classe (regar les plantes, repartir el material, etc.).
-Agafar un objecte que li ha caigut a ell mateix o a una altra persona.
-Respectar les activitats i el joc dels altres.
-Desplaçar-se correctament pel carrer quan vam realitzar les eixides.
· D'autonomia.
-Posar-se i llevar-se la bata i l'abric.
-Saber cordar-se i descordar-se botons i cremalleres.
-Vestir-se i desvestir-se .
-Tenir cura de la seua roba.
-Asseure's sense posar els peus en la cadira.
-Mocar-se quan té el nas brut.
-Saber anar al lavabo.
-Utilitzar la neteja correctament.
-Rentar-se les mans correctament.
· D'higiene i salut.
-Rentar-se les mans quan es requerisca.
-Menjar amb la boca tancada i mastegar a poc a poc.
-Posar la mà per a esternudar i tossir.
-No menjar llepolies.
· De treball.
-Acabar els treballs començats.
-Presentar els treballs nets i ordenats.
-Treballar sense molestar als companys.
-Saber treballar en el lloc assignat (pintar sobre un paper, modelar sobre la taula...).
-Posar en el seu lloc els treballs i materials que s'han utilitzat.
-Utilitzar els materials per a la funció que tenen.
-Arreplegar els retalls de paper, cartolina, etc. i tirar-los a la paperera de reciclatge.
-Estar atent a les explicacions, a les normes i a les tasques que se li donen.
-Mantindre la postura adequada al treball o activitat que s'està realitzant.
-Netejar els utensilis i materials utilitzats (pinzells, taules...).
-Saber treballar controlant el to de veu.
1ª Proposarem activitats relacionades amb els interessos dels alumnes: el joc, la creativitat, la curiositat, etc. També és important que el contingut de les activitats estiga relacionat amb les necessitats de comunicació de la vida quotidiana.
Si l'alumne/a troba divertides i interessants les activitats que es proposen, es pot sentir motivat a parlar. És l´interés en allò que està comunicant mitjançant la llengua el que el farà aprendre aquesta llengua.
2ª Les activitats tindran una intenció comunicativa.
Es tracta de posar l'alumne/a en situació de fer coses. La llengua és l'instrument per a poder-les fer.
3ª L'alumne/a s'implicarà en la situació comunicativa, ha de participar activament en l'ús del llenguatge.
S'entén aquest ús com la comprensió i la participació, i no només com una producció. La producció serà lliure i creativa. L'alumne/a crearà la llengua per mitjà de provatures i errades, ara bé li proporcionarem models.
4ª El llenguatge serà l'instrument que regule l'activitat.
Si el llenguatge no s'usa bé, potser que l'activitat no funcione.
5ª Crearem un context compartit per a cada activitat.
Compartirem amb els alumnes els temes, escenaris, etc. en els quals es desenvoluparà la situació. Aquest context servirà de marc referencial pels intercanvis, de manera que permeta als alumnes experimentar l'ús del llenguatge i establir el significat de les paraules.
6ª Les activitats hauran d'afavorir el procés comunicatiu. Es tindrà present que a les activitats hi hagen buits d'informació i un interlocutor que permeta emplenar-los.
Si la llengua és funcional, és a dir és útil com a instrument per a interactuar, caldrà que l'alumne/a prenga decisions en el contrast i la recerca d'informació.
L'aprenentatge de la llengua a les aules d'immersió es caracteritza per establir situacions de comunicació i d'interacció en totes les activitats de l'escola.
Aquestes estratègies de conversa les podem dividir en els següents grups, atenent als diferents tipus d'activitat que ens trobem a l'aula:
1.- Hàbits i rutines de l'organització de l'aula.
La manera d'aconseguir que els hàbits a l'escola infantil s'adquireixen pressuposa tota una sèrie de condicions i factor que els fan indispensables.
Aquestes condicions són les següents:
1. L'hàbit ha de ser pautat, lligat al temps i a l'espai.
2. Ha de ser realitzat dins d'un context lúdic i motivador per al xiquet i la xiqueta.
3. Ha de crear seguretat personal al xiquet i a la xiqueta, al mateix temps que ajude al grup-classe a la seua organització.
4. Ha de crear pautes de comunicació entre els subjectes del grup-classe.
5. La mestra o el mestre han de donar el model de conducta fins que l'hàbit no estiga establert.
6. Cal una repetició, correcció i ritme adequat de cadascun dels hàbits.
7. Cal anar introduint nous hàbits a mesura que els primers estiguen assimilats o fixats.
8. Cal aconseguir l'automatització dels hàbits per tal que el xiquet i la xiqueta els interioritze i més tard poder plantejar-nos el perfeccionament.
TIPUS D'HÀBITS:
A l'escola el xiquet i la xiqueta de 3 a 5 anys haurà d'aprendre tota una sèrie d'hàbits: de neteja personal, d'autonomia en el treball, de convivència, d'ordre...
Tots aquesta hàbits, els aniran adquirit progressivament a partir de la seva activitat i en les diferents situacions que ens ofereix l'estada del xiquet i la xiqueta a l'escola (l'arribada a classe, la neteja, l'esmorzar, l'eixida al pati....), i és en aquest context on el mestre i la mestra hem d'aprofitar per a plantejar estratègies de conversa que possibiliten l'adquisició del valencià.
Els més importants són:
1.- Arribada a la classe. Salutació als companys/nyes i a la mestra o mestre.
2.- Posar-se la bata.
3.- ¿Qui ha vingut avui?
4.- ¿Quin temps fa?
5.- Rentar-se les mans
6.- Repartir l'esmorzar o jugar a endevinalles.
7.- Fer fileres per a eixir al pati.
8.- Ordenar la classe.
9.- ¿Què dinarem?
10.- Responsables de diferents tasques.
|
ARRIBADA A LA CLASSE |
|
La salutació a l'entrar a l'aula crea un bon hàbit d'educació i és una manera molt alegre de començar el dia. Podem fer-ho amb una cançó: Bon dia amiguets, com esteu? Molt bé Gust de saludar-vos Gust de saludar-vos Mua, mua, mua (petonets) (Música de Fra Jeroni) Bona vesprada....... |
|
POSAR-SE EL BABI |
|
Posar-se el babi no sols és un bon hàbit de neteja que permetrà als xiquets i xiquetes manipular els materials de la classe i jugar amb més llibertat sense por a embrutar-se la roba, sinó que esdevé també en un bon exercici de psicomotricitat fina. Convé que el babi tinga els botons per la part de davant. En cas contrari s'ajudaran uns als altres. Ho farem tots junts i al començament de curs utilitzarem una nina gran que es convertirà en un personatge permanent a l'aula que ens serà de gran utilitat per a introduir tota mena d'hàbits. Sempre farem servir la mateixa poesia: - Mà, maneta, ix per la manigueta. - Botó, botonet, ix pel foradet. |
|
¿QUI HA VINGUT AVUI? |
|
Ho farem en l'assemblea diària del matí. asseguts en rogle, cada dia un xiquet o xiqueta comptarà (amb ajuda de la mestra) els/les que hagen vingut a classe. - Han vingut.......(nombre) - Falten.......(nombre) i són.......(noms) Després, cada encarregat/da de la setmana (u/una per equip) anirà nomenant als del seu equip dient: - Maria..... ha vingut - Joan..... no ha vingut - etc.. - Al meu equip han vingut ......(noms) i no han vingut.......(noms) Al mateix temps anirà col·locant la foto o llevant-la del tren o la caseta dels equips. |
|
AVUI ÉS..... |
|
Ho farem en l'assemblea diària del matí. En un lloc visible tindrem un mural dels dies de la setmana, els mesos i l'any. Tots ells amb la seua poesia. En un altre lloc reservat per a cada dia, anirem col·locant el que corresponga. M: -Bon dia, quin dia és hui? GG:-Hui és dilluns. M: -Qui és l'encarregat d'assenyalar el dia? GG:-Pere. M: -Preguntem-li a Pere quin dia és hui? GG:-Pere, quin dia és hui? P: -Hui és dilluns. M: -Pere, assenyala quin dia és hui. P: (assenyala "dilluns")
- Hui és..... - Ahir era..... - Demà serà..... - Estem al mes d........... Una vegada col·locat, direm les poesies, dites i/o cançons. Dies de la setmana: (Cada dia un color, o un donyet, o un pètal de flor, o una finestra de la casa) - Sigues dilluns benvingut que a l'escola ja hem vingut. - Pluja de dimarts, mals a grapats. - En dimecres no menges mai faves tendres. - Si el dijous fa calor, no tinc gana de lliçons. - ¡Quina alegria tenim que el divendres ja està ací! També podem cantar amb la música de "La mestressa se'n va al mercat" Oh, la, la, a l'escola, a l'escola Oh, la, la, a l'escola volem anar. A l'escola volem anar el dilluns per a jugar el dimarts per a estudiar el dimecres a cantar el dijous a retallar el divendres a ballar el dissabte per a descansar i el diumenge ja vull tornar Oh, la, la................
Mesos de l'any: - Pel gener, els regals dels Reis ens fam oblidar el fred. - Febrer el curt, brau i tossut. - Març ventós, fa abril plujós. - Abril acabat, hivern passat - Pel maig cada ovella busca la sua parella. - El sol de juny estalvia llum. - En juliol, a la platja s'està molt millor. - En agost, ja estem farts de calor. - Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons. - Octubre tronat, hivern nevat. - Quan novembre ve, abriga't bé. - Pel desembre, o el fred o el vent, fan tremolar el més valent. |
|
¿QUI TEMPS FA? |
|
Ho farem en l'assemblea diària del matí. Una xiquet o un xiquet diferent cada dia col·locarà el símbol corresponent en el mural del temps. Hi ha diferents models: - Una casa amb cinc finestres. En cada finestra hi ha un dibuix diferent de l'oratge (núvols, sol, vent, pluja, fred). El xiquet o la xiquet obrirà cada dia la finestra que calca. - Un cercle com un rellotge, dividit en 5 espais amb els mateixos símbols que en la caseta, amb dues agulles que cada dia marcaran l'oratge. - Una cartolina-mural on cada dia de la setmana es representa per un dibuix. Peguen damunt el símbol del sol, núvols, fred, pluja o vent.
M: -Qui és l'encarregat de mirar el temps? GG: -Anna. M: -Preguntem-li quin temps fa hui. GG: -Anna, quin temps fa hui? A: -Hui fa sol. GG: -"Sol, solet, ..." M: -Anna, assenyala quin temps fa al calendari. A: (assenyala el sol) M: -Qui és l'encarregat de fer el dibuix / d'escriure? GG: -Xavier. M: -Diguem-li a Xavier que ens ho dibuixe / escriga. GG: -Xavier, dibuixa / escriu el sol.
També es pot tindre preparat un full quadriculat amb els mateixos símbols dibuixats en la part de baix. La mestra pintarà cada dia un quadret on corresponga i anirà fent una gràfica de barres. Cada mes comentarà amb el grup-classe els dies que ha fet sol, o que ha fet fred, etc.... En 5 anys ja podran fer-ho sols els xiquets i xiquetes i és una bona manera de introduir-los en l'Estadística. |
|
RENTAR-SE LES MANS |
|
Ho farem tots els dies abans d'esmorzar, després d'anar al lavabo i al entrar del pati. Primer cantem la cançó: A rentar-se les mans que estan brutes, que estan brutes. A rentar-se les mans que estan brutes de veritat. Després ritualitzem un diàleg que al començament de curs ha de ser amb un vocabulari molt senzill i clarament diferenciador: - ¿Què necessitem, sabó o carbó? - ¿Què utilitzarem, aigua o arena? -¿Obrim l'aixeta o tanquem l'aixeta? - Per eixugar-nos, ¿Que utilitzarem, una tovallola o una cortina? Després cantem la cançó: Ja estan netes les mans què boniques, què boniques. Ja estan netes les mans què boniques, de veritat.
També podem fer un diàleg amb una titella: M: -Pepet, Pepet! (cridant el titella) T: -Hola, sóc ací! Què passa? M: -Pepet, podries ajudar-nos a rentar-nos les mans? T: -Rentar? Ui, ui, uiii! (ensenya les mans) M: -Pepet, com tens les mans? T: -Jo tinc les mans brutes. M: -I els xiquets i les xiquetes com tenen els mans? T: -Jo els ho preguntaré. T: -Rosa, com tens les mans, netes o brutes? R: -Jo tinc les mans netes / brutes. ... T: -Doncs, anem a rentar-nos les mans. GG: (canten la cantarella i van a rentar-se les mans)
M: -Què hem de fer? GG: -Rentar-nos les mans. M: -Què necessitem? GG: -Necessitem sabó, aigua i tovallola. M: -Què farem amb el sabó? GG: -Ensabonar-nos les mans. M: -I amb l'aigua? GG: -Rentar-nos les mans. M: -I amb la tovallola? GG: -Eixugar-nos les mans.
|
|
REPARTIR L'ESMORZAR |
|
Per a la introducció d'aquest hàbit i la seua utilització com a recurs lingüístic, és molt important la col·laboració de les famílies. L'esmorzar ha d'anar en una borseta de tela amb el nom del xiquet/a. L'esmorzar es farà sempre a l'aula, asseguts a la taula. D'entre totes les possibilitats per a treballar amb aquesta activitat, triarem dues: A).- Tindrem preparada una caixa gran on pel matí, en arribar a classe, els xiquets i xiquetes aniran deixant el seu esmorzar. Quan arribe el moment, un xiquet o xiqueta es posarà en mig de la classe i anirà agafant borseta per borseta dient: M/X: -De qui és aquest esmorzar? A: -És meu. M/X: -A vore si endevine que hi ha dins. (Toca amb molta cura la borseta intentant endevinar el que hi ha dins) A: - ¿És un entrepà o una fruita? M/X: - .... Sí, si és un entrepà, o ...sí, si és una fruita, o no, no és ..........,.. és............ M: -....porta un,,,, Bon profit! GG: -Bon profit, Anna! A: -Gràcies! A començament de curs és convenient que ho faça la mestra fins que s'aprenguen el vocabulari.
B).- Cada xiquet i xiqueta col·locarà damunt de la seua taula l'esmorzar i preguntaran a la mestra: - Endevina, endevinalla, ¿Què tinc a la meua borseta? La mestra li ha de contestar amb preguntes tancades que al començament de curs seran molt senzilles: -¿ És un entrepà o una fruita? - ...si o no és un entrepà. - ¿És un entrepà de formatge o de mortadel·la? - ...sí, si és un entrepà de formatge.
Per a que no es faça massa llarg, cada dia es pot jugar a endevinar amb un equip.
|
|
FER FILERES PER EIXIR AL PATI/ENTRAR A CLASSE |
|
És bo que des de ben menuts s'habituen a entrar, eixir i desplaçar-se per l'escola amb ordre i sense fer soroll per tal de no molestar als que estan treballant. Utilitzarem per a fer fileres la cançó: Era un tren xicotet que corria, que corria. Era un tren xicotet que corria a poc a poc. Per a entrar del recreo podem fer servir la cançó: A la classe, a la classe tots contents, tots content, Anem a la classe, anem a la classe, xé que bé, xé que bé. (Música de Fra Jeroni) |
|
ORDENAR LA CLASSE |
|
El material en les classes d'infantil ha d'estar sempre a l'abast del xiquet/a. Per això és molt important que al començament de curs la presentació d'aquest es faça de manera escalonada, amb molta calma i sempre deixant molt clar la seua ubicació, com s'ha d'utilitzar i com s'ha de guardar. També és convenient, abans d'eixir de classe, pegar una miradeta baix les taules per si haguera quedat alguna cosa sense arreplegar. Tot ho farem cantant: A guardar, a guardar les joguines, les joguines A guardar, a guardar les joguines i el material.
També podem utilitzar una titella per a fer un joc: T: -Veig, veig. M: -Què veus? T: -Veig un paper. X: -Ja el tinc! T: -Cap on ha d'anar? X: -Cap a la paperera.
T: - Veig, veig, PG: -Què veus? T: -Veig un pinzell. X: -Ja el tinc! T: -Cap on ha d'anar? X: -Cap al pot. ... T: -Ja està tot? GG: -Si! T: -Doncs, cap a casa ben contents!
|
|
¿QUÈ DINAREM? |
|
Tenint en compte que la majoria del nostre alumnat es queda al menjador, aprofitarem aquest recurs per a treballar el vocabulari dels aliments. Ho farem sempre començant per una cançó: Què dinarem, què dinarem què dinarem al menjador? No ho sabem, no ho sabem no ho sabem què dinarem. A continuació la mestra anirà dient: De primer plat dinarem........... (Repeteix el grup-classe) De segon plat dinarem............ " De postre dinarem................. " A continuació tornem a cantar la cançó: Què dinarem, què dinarem què dinarem al menjador? Ja ho sabem, ja ho sabem ja ho sabem, què dinarem. La mestra pregunta: - ¿De primer plat dinarem?.......(Contesta l'alumnat) - ¿De segon plat dinarem?........ " - ¿ De postres dinarem?............ "
Als xiquets i xiquetes que dinen a sa casa, els podem preguntar al tornar per la vesprada. |
|
ANAR-S'EN A CASA |
|
Ho farem sempre al acabar la jornada i amb la cançó: Cap a casa, cap a casa tots contents, tots contents Demà si/no hi ha escola Demà si/no hi ha escola Xé que bé/mal, xé que bé/mal. (Música de Fra Jeroni) |
2.- Situacions comunicatives entorn de qüestions personals dels xiquets i les xiquetes.
La relació professor/a-xiquet/a té un paper molt important en el desenvolupament integral de l’alumnat i particularment en l’adquisició d’una segona llengua; per això l’ensenyament ha d’aprofitar totes les oportunitats per dialogar amb cada xiquet/a i per suscitar la conversa col·lectiva.
L’ensenyant pot crear situacions comunicatives a partir de qüestions personals dels alumnes. Per qüestions personals entenem les aportacions espontànies dels xiquets i xiquetes, de caràcter verbal o no, que es refereixen a les seues motivacions i experiències personals dins de l’àmbit familiar i social.
Espontàniament, els/les alumnes acostumen a fer partícip al mestre/a i als companys de classe de les seues vivències, dels seus gustos, preferències, afeccions; de les coses que els satisfan i de les que els preocupen.
L’ensenyant ha d’acollir les aportacions personals. Ha d’interessar-se per les coses que els passen dins i fora de l’escola i ha de saber valorar allò que és important per a ells i elles. Per una banda, haurà d’escoltar, acollir i expandir les seues aportacions, i, per l’altra, haurà d’observar i d’intuir les seues necessitats i les seues expectatives de comunicació, i cercar el diàleg amb cadascun dels xiquets i de les xiquetes de la classe.
La mestra i el mestre, alhora que mostra interès per les qüestions personals de l’alumnat, ha d’incidir també en el llenguatge com a model i corrector dins de la mateixa comunicació i utilitzar, quan escau, diverses estratègies perquè aquesta comunicació es produisca en valencià. Per exemple, repetint de manera interrogativa les expressions dels xiquets i xiquetes, parafrasejant en valencià i complementant els enunciats amb preguntes.
Hem vist com el mestre/a por establir una relació personal amb el xiquet/a. Si bé la relació amb l’adult és molt important per al progrés global de l’alumne, no podem oblidar que el mitjà per excel·lència d’interacció dels xiquets i de les xiquetes d’aquesta edat és la relació amb els altres xiquets i xiquetes, és a dir, la relació entre iguals. És per això que L’ensenyant també ha de crear situacions que afavorisquen el diàleg i la comunicació. Ens referim a situacions de conversa en petits grups i en tot el grup-classe, on l’alumnat puga expressar les seues vivències i compartir les dels seus companys i companyes, on puga fer preguntes, contrastar opinions, reflexionar, treure conclusions, etc...
Dins de la dinàmica de la classe hi ha molts motius perquè el mestre i la mestra puguen crear una situació de conversa col·lectiva.
Per una banda hem de considerar les situacions de conversa que formen part o que es desprenen d’un tipus concret d’activitat escolar:
- Fer la planificació conjunta d’un treball o projecte.
- Posada en comú després d’una eixida.
- Posada en comú després d’una sessió de racons.
Per altra banda no podem oblidar les situacions de conversa que parteixen de les vivències que dins del marc familiar i social han estat més significatives per a ells i que aporten de forma espontània a l’escola:
- Assemblea diària pel matí.
- Assemblea del cap de setmana.
- Avui és l’aniversari de.....
- La caixa del tresor.
- Tenim una sorpresa.....
Ha de ser contextualitzada i el tema significatiu, i amb estratègies que afavorisquen la intervenció dels xiquets i les xiquetes en valencià.
Perquè una conversa esdevinga comunicativa, el mestre o la mestra han de:
a) Limitar la durada.
b) Diversificar els temes.
c) Dosificar les seues intervencions.
d) Participar com un/una més del grup.
e) Acceptar les respostes, si lingüísticament són correctes, encara que no siguen les esperades.
f) Usar un llenguatge entenedor per a l'alumnat, però fugint d'excessives simplificacions.
g) Escoltar i fruir de la conversa.
h) Acabar-la o donar-li un gir, cas que perda interès o motivació.
i) Procurar que intervinguen tots els components del grup.
1.1 Estratègies per millorar la competència lingüística.
1. Acollir les produccions dels xiquets i les xiquetes mostrant interès i afecte.
2. Repetir correctament en forma de pregunta.
3. Repetir correctament en forma d'assentiment.
4. Aclariments al grup de classe o al petit grup.
5. Expansions de les frases produïdes per l'alumnat.
6. Usar sempre que es puga la 1ª persona en les correccions.
7. Manifestar incomprensió quan considerem que el xiquet o la xiqueta poden dir-ho millor.
8. Fer preguntes per oposició i per comparació.
9. Fer preguntes que ajuden a precisar el que diuen.
10. Demanar més informació sobre allò que han dit.
11. Demanar informació a un membre del grup sobre un tema que ha iniciat un altre.
12. Equivocar-se intencionadament per provocar l'aclariment per part del xiquet o la xiqueta.
1.2. Estratègies de conversa a la immersió.
X: Pues yo en mi casa tengo un perro.
M: Què dius que tens a casa, un gat o un gos?
X: He encontrat un gat a la calle.
M: Has trobat un gat al carrer?
X: Mi chaqueta te un gato.
M: Oh, si! La teula jaqueta te un gat.
X: Yo le dibujaría un conejito.
M: Escolteu, Francesc diu que li dibuixaria un conillet.
X: Yo le posaría velas.
M: Molt bé! Damunt del pastís hi posarem els ciris.
X: Se lo fiquem en una caja.
M: Escolteu, Lluís diu que li fiquem el regal dins d'una caixa.
X: A mi pare li dole el deo.
M: Com és que li fa mal el dit al pare?
X: Mi iaia viu en Granada.
M: Jesús diu que la seua iaia viu a Granada. I la teua iaia, Abel, també viu a Granada.
X: Quitarem la cajeta de la taula.
M: Què dius? Pots repetir-ho, que no ho he entés?
L'assemblea, el corro, l'estora ... és el moment que aprofitem per treballar aspectes relacionats amb l'educació moral, la convivència, la pau.
Que aprenen els xiquets i les xiquetes a l'assemblea?
Aprenen a donar les seues opinions i a expressar els seus sentiments, a planificar la seua activitat , a participar en l'establiment de les normes de convivència, a respectar les opinions dels altres acceptant les seues diferències i particularitats.
Quins aspectes hem de tindre en compte al planificar aquests moments?
a) Partir sempre d'una actitud tranquil·la i relaxada per part del mestre o la mestra.
b) Buscar un espai delimitat i còmode que facilite que estiguen ben asseguts i amb bona actitud.
c)Saludar carinyosament els xiquets i les xiquetes abans de començar.
d) Recordar que cal respectar el torn de paraula.
e) A menor edat, fer reunions més curtes i concretes.
f) Consensuar les normes. No imposar-les com a adult/a, sinó intentar que tothom participe en l'establiment de les regles.
g) No allargar la situació. Els temes han de ser concrets i mantenir-se mentre conserven l'interès i la implicació de l'alumnat.
h) Ajudar-se d'algun sistema gràfic de recolzament per reflectir les conclusions o els temes a tractar.
i) Intentar que tothom participe per pròpia motivació.
TIPUS S'ASSEMBLEES
|
Consensuament de normes |
Resolució de conflictes |
Acomiadament de cada dia |
Treball |
|
Entrades, eixides, distribució d'espai i materials, ús dels materials, dels serveis, normes de cortesia, etc. |
Què ha passat? Qui ha intervingut? Qui ho ha vist? Què pensem? Com hauríem d'haver-ho fet? Què podem fer? |
Pensem què hem fet, les coses que ens han agradat, les que no. Ens felicitem per les coses que hem fet molt bé. |
Planificació i seguiment de projectes de treball. Explicacions, exposicions, etc. |
|
ASSEMBLEA DIÀRIA PEL MATÍ |
|
Tots els dies treballarem els següents temes: - ¿Qui ha vingut? - Avui és - ¿Qui temps fa? Aprofitarem també per a parlar del que farem eixe dia i sobre tot i més important, de les aportacions que facen els xiquets i les xiquetes sobre temes o fets que els interessen.
|
|
ASSEMBLEA DEL CAP DE SETMANA |
|
El dilluns, a banda dels temes ritualitzats diàriament, centrarem la conversa sobre el que han fet el cap de setmana. Tothom ha de contar-ho i en acabar l'assemblea faran un dibuix i verbalitzaran individualment el que hagen dibuixat. La mestra anirà escrivint el que conten. Així els iniciarem en la importància de la llengua escrita. |
|
TENIM UNA SORPRESA |
|
És bo i molt important aprofitar totes les ocasions en que un xiquet o xiqueta du algo a la classe o bé té una notícia familiar molt significativa (Pot ser un animalet, una planta o una foto que porte a la classe o el naixement d'un germanet o germaneta). En aquestes casos, reconduirem la conversa i l'assemblea per tal de fer la comunicació més motivadora i constructiva. |
|
AVUI ÉS L'ANIVERSARI DE ...... |
|
Consideracions prèvies: Per tal que tots els xiquets i xiquetes tinguen el seu dia d'aniversari assignarem un dia del curs a tots aquells/es que complisquen anys en períodes de vacances. Prepararem una llista amb la data de celebració i la repartirem a les famílies en la primera reunió general d'aula a començament de curs. Aprofitarem aquesta reunió per a fixar criteris i normes comuns per a les festes d'aniversari: - No portar regalets a classe per a la resta de xiquets/es. - Dur un esmorzar, plats i gots de plàstic, tovalloles de paper i suc de taronja o llima. - És important no portar llepolies. Farem d'eixe dia una data important per al xiquet/a. Tot el dia durà al cap una corona o barret d'aniversari. En la classe tindrem un mural amb un pastís dibuixat. Un altre material que prepararem, serà un llibre amb dibuixos de tots els companys de la classe. També poden copiar el seu nom que prèviament hi haurem escrit en majúscules a la pissarra. La mestra escriurà per darrere el nom de l'autor del dibuix i la data de la celebració. A ells els servirà com a un record molt afectiu i al professorat per a veure l'evolució en l'esquema corporal i la maduració global del xiquet/a. Una vegada fet el dibuix, cantarem entre tota la classe la cançó: Que sigues molt feliç que sigues molt feliç en el teu aniversari que sigues molt feliç. Li pegarem petons, tirarem de les orelles, del nas.....etc..... A continuació, i ajudat per la resta del seu equip, repartirem l'esmorzar i el suc.
|
|
LA CAIXA DEL TRESOR |
|
Cada xiquet i xiqueta decora una caixa de sabates que farà de caixa del tresor on guardaran les cosetes que porten de casa. Cada dia, en l’assemblea, un xiquet o xiqueta eixirà i dirà: - Ací tinc la meua caixa del tresor. ¿Sabeu què hi ha dins? - Nooooo! - Doncs, feu-me preguntes i us donaré pistes. - ¿És gran? - No, no és gran. La resta de xiquets i xiquetes van fent preguntes que soles es poden respondre amb un “si-no és ...........” i sempre repetint l’enunciat de la pregunta. - Té, t’ho regale/deixe perquè ho has endevinat. És convenient que els primers dies ho faça la mestra o el mestre. |
1.4.Ordenació sil·làbica de noms:
- Classificació sil·làbica dels noms dels xiquets/es de la classe que tinguen la lletra inicial igual.
- Classificació dels noms dels xiquets/es de la classe que tinguen la lletra final igual.
- Classificar els nom dels xiquets/es de la classe que siguen iguals.
- Classificar noms que tinguen una lletra determinada.
- Classificar noms segons el nombre de síl·labes.
- Classificar els noms dels xiquets i de les xiquetes de la classe.
1.5.Composar noms amb lletres mòbils o retallades:
- Composar el nom propi a partir de totes les lletres que el formen. Després copiar-lo.
- Escollir d’entre moltes lletres les que calguen per composar el nom propi. Després copiar-lo.
(Aquests exercicis es poden fer també amb el nom dels companys).
1.6.Aparellament de noms:
- Aparellar la fotografia d’un xiquet/a de la classe amb el seu nom.
- Aparellar la fotografia de cada membre de la seua família amb el nom corresponent.
- Aparellar el nom d’un xiquet/a amb el color de la seua taula.
- Aparellar el nom de cada xiquet/a amb el càrrec que fa aquesta setmana (el càrrec està representat amb un dibuix).
1.7.Organització de la classe:
- Marcar sempre els treballs de cada xiquet/a amb el seu nom, fer-ho davant d’ell/ella de forma que vega en quin sentit escriu el mestre/a (esquerra-dreta).
- Presentar els noms de cada xiquet/a en les etiquetes que han d’anar organitzades als penjadors, carpetes,...
- Fer un mural amb els noms de tots els xiquets/es de la classe i marcar cada dia els que falten.
- Fer targetes amb el nom de cada xiquet/a per poder-les posar en el mural de càrrecs.
- Fer un mural amb el noms dels xiquets/es; els servirà per controlar individualment el seu treball personal.
1.8.Jocs d’observació:
- Tenim una bossa on hi ha targetes amb els noms de tots els xiquets/es de la classe. Trèiem una targeta, la mostrem a la classe i al xiquet/a que li corresponga li farem una ordre, prèviament establerta entre tots (fer quatre salts, anar a peu coix, ballar...).
- Tenim en un sobre les targetes amb els noms dels xiquets/es de la classe. Cada xiquet/a ha de triar les de la seua taula. Després podrà verificar les de les altres taules.
- Es reparteixen les targetes amb els noms de tots els xiquets/es, procurant que a ningú li toque la targeta amb el seu nom. Comença un xiquet/a qualsevol de la classe “llegint” la seua targeta; si endevina què hi diu, la guarda en un sobre i surt al pati. El xiquet/a del qual han “llegit” el nom serà el següent en “llegir”. Així fins que torts surten al pati. (Aquest joc es fa minuts abans de sortir al pati).
- El mestre/a escriu el nom d’uns quants xiquets/es a la pissarra (com a màxim cinc); els “llegim” entre tots. Després els xiquets/es es tapen els ulls i el mestre/a esborra un, han d’endevinar quin falta. Una variant sobre aquest joc seria, enlloc d’esborrar-ne un, afegir-lo i endevinar quin és.
- El mestre/a escriu a la pissarra la primera lletra del nom d’un xiquet/a de la classe, han d’endevinar quin nom pot ser. Poc a poc i segons els dubtes s’aniran afegint més lletres.
- Enganxem a cada cadira de la classe una targeta amb el nom d’un xiquet/a:
. Posem totes les cadires en un racó i cada xiquet/a ha de buscar la seua.
. A cada xiquet/a li posem la cadira en una taula que no és la seua, ha de buscar-la i aquell dia s’asseurà allí.
- Posar el nom de la classe amb el dibuix en la porta.
- Posar el nom als racons on treballem en cada moment: casa, cuina, tenda, disfressa.
- Posar el títol als murals que anem realitzant al llarg del curs.
- Col·locar el nom de la titella que utilitzem en la classe en el lloc on la posem habitualment.
Utilitzarem cartolines amb el nom dels dies d la setmana i anirem col·locant u baix l’altre diàriament al posar la data del dia. El xiquet/a anirà adonant-se d’allò semblant i del que és diferent. Per exemple, en valencià tots començaran per di...
Es realitza diàriament l’observació del temps atmosfèric, la qual cosa ens possibilita parlar del tema, al temps que registrem les diferents observacions que anem realitzant. Al principi s’utilitzarà el símbol (dibuix), per després passar a la frase explicativa.
a) b) c)
SOL AVUI FA SOL
En un lloc visible de la classe, col·locarem les diferents tasques d’organització de la classe mitjançant el dibuix i el nom que correspon a cadascú. Davall es col·locarà la fotografia i el nom de cada encarregat. Quan els xiquets/es ja estan familiaritzats amb els noms, prescindirem de la fotografia. Els encarregats aniran variant periòdicament.
El control dels racons el realitzarem mitjançant un quadre de doble entrada amb el nom dels xiquets/es i dels racons. Al principi cada xiquet/a ajudat pel mestre/a identificarà el seu nom i el del racó dins del quadre, col·locant un senyal; d’aquesta manera ens indicarà el racó al que ha treballat. Posteriorment ho realitzarà tot sol.
La biblioteca funciona com un racó més de l’aula, on a més a més de mirar els llibres, els xiquets/es
ompliran una petita fitxa on “escriuran” el títol del llibre o explicaran el dibuix que han realitzat. El
mestre/a escriurà davant dels xiquets/es allò que ells han explicat referent al seu dibuix.
Quan el xiquet/a va assolint més autonomia serà capaç de respondre oralment a preguntes que li
planteja el mestre/a.
Els aspectes que hem de tenir en compte son els següents:
- Abans de col·locar els contes al racó, es presentaran.
- Considerem molt interessant que a la biblioteca es troben també els contes realitzats pels xiquets/es.
A) Textos narratius:
- Contar situacions viscudes: expressar sentiments i experiències personals.
- Contes amb o sense suport visual.
- Llegendes.
- Contar una història a partir de personatges, dibuixos, il·lustracions.
- Contar pel·lícules.
B) Textos descriptius:
- Descriure una il·lustració.
- Descriure objectes, persones, animals, paisatges, el temps.
C) Textos instructius o expositius:
- Normes de la classe.
- Normes de joc.
- Normes per a fer un treball.
- Receptes.
- Ordres.
- Exposar als companys allò que han estudiat.
D) Textos argumentals:
- Situacions de la vida quotidiana: resolució de conflictes, valoracions, opinions...
- Fer pronòstics.
- Formulació d’hipòtesi.
E) Textos poètics:
- Rodolins.
- Refranys.
- Poesia.
- Cançons.
- Endevinalles.
- Dites.
- Embarbussaments.
- Dedicatòries.
F) Altres:
- Diàleg o conversa.
- Entrevista.
- Còmic.
Models de textos que es treballen:
- Omplir un carnet personal.
- Avisos als pares.
- Autoritzacions.
- La carta familiar.
- La targeta de felicitació.
- Cartells.
- Murals.
4.4.2. MATEMÀTIQUES.
*Regletes:
-Manipulació lliure.
-Fer camins.
-Agrupació per colors i tamanys.
-Seriacions.
-Construccions.
-Apilar.
-Dibuixos en el pla.
-Sumes amb regletes.
-Restes amb regletes.
-Descomposició de números.
-Comparacions.
-Reconeixement de propietats.
-Reproducció de formes senzilles.
-Classificacions.
-Reconeixement de semblances i diferències.
-Invenció de formes.
*Jocs amb els blocs lògics:
-Manipulació lliure.
-Joc lliure.
-Fer-los rodolar.
-Fer camins.
-Agrupació per colors i tamanys.
-Seriacions.
-Construccions.
-Apilar.
-Dibuixos en el pla.
-Sumes amb regletes.
-Restes amb regletes.
-Descomposició de números.
-Comparacions.
-Reconeixement de propietats.
-Reproducció de formes senzilles.
-Classificacions.
-Reconeixement de semblances i diferències.
-Invenció de formes.
-Discriminació de propietats (gros, prim,...).
-Reconeixement de formes geomètriques.
-Compteig de nombre de costats.
-Recerca de coses de forma semblant.
-Classificació segons un, dos o tres criteris.
-Discriminació de formes pel tacte.
*Geometria
- Geoplans:
-Joc lliure.
-Dibuixos.
-Figures: quadrat, triangle, rectangle.
- Gomes elàstiques:
-Joc lliure.
-Formar figures de 3, 4, 5... elements.
- Creator (I-5):
-Joc lliure.
-Muntar i desmuntar cub i piràmides.
- Policubs:
-Joc lliure.
-Fer alineacions seguint una sèrie.
-Fer figures en el plànol.
-Fer volums (cases, torres, ponts...).
*Calculadora:
-Localització de números.
-Copia de números: de 1, 2, 3 xifres.
-Series de 2 números, de 3 números.
-Localització de signes: +, -, x, :.
-Sumes de 1 xifra.
-Restes de 1 xifra.
4.4.3 L´EXPRESSIÓ MUSICAL, PLÁSTICA, DRAMÀTICA I CORPORAL.
· Metodologia a utilitzar per a l´Expressió Musical:
- Elegir oportunament els mètodes i/o tècniques més adients, buscant l´equilibri entre com aprenen i el què aprenen.
- Utilitzar al mateix temps diferents tipus de llenguatges expressius, donat que, aquesta etapa és eminentment globalitzadora.
- Metodologia basada en un plantejament lúdic.
- Metodologia activa i participativa que permeta la mobilitat dels xiquets en la realització de les activitats.
- Potenciar la participació directa en xicotetes Audicions musicals i espectacles adients a l´edat.
Selecció d´activitats d´Expressió Musical per a xiquets/es de 3 a 6 anys:
- Activitats d´Atenció i Concentració Auditiva: Respondre de forma diferent
segons les diferents consignes.
- Jugar al “ eco”.
- Activitats de figures musicals: Substitució per símbols.
- Activitats de Vibració i Duració: Moure's per l´espai mentre dura un so.
- Activitats de Cantar i Ballar.
- Activitats de musicar un conte: Cada personatge té un instrument musical.
- Instrumentar una melodia.
· Metodologia a utilitzar per a l´expressió plàstica.
- Coneixement i utilització de materials i tècniques especifiques per a cada
edat o cicle.
- Representació de l´entorn a través de la pintura, dibuix , modelat.
Selecció d´activitats:
- Color: Acolorir lliurement. Pintar amb els dits. Representació del cos humà.
- Pintura: Témpera. Cera. Aquarel·la. Llapis de colors...
Amb pinzell, estampant, amb plantilles...
- Dibuix: Traç: Des del esgargot fins a l´espiral, cursiva, etc.
Línia: Seguint la línia de punts; rajant figures en vertical, horitzontal
Greques...
Figura Humana.
Dibuixos lliures.
- Modelat: Amb argila, plastilina (boles , aplanar, estirar...)
Amb instruments (pals, teles, botons...)
- collage: Mosaic: Amb paper, tela , llegums, pals…
- Construccions: Caixes, cartrons, suro…
· Metodologia a utilitzar per a l´expressió corporal i dramatització.
La metodologia ha d´ afavorir:
- Coordinació de l´esquema corporal.
- Coordinació del moviment.
- Definició de la lateralitat.
- Relacions espai – temporals.
La Metodologia ha de ser activa i partirà sempre del moviment i coneixement del
Propi cos per a projectar-lo després als objectes i l´entorn.
Proposta d´activitats:
- Jocs d´expressió corporal i mim.
- Jocs d´equilibri.
- Jocs d´imitació.
- Jocs de ritme.
- Jocs de dramatització i escenificació .
V. SUPORT D’INFANTIL 3,4 I 5 ANYS
En el suport d’infantil de 3, 4 i 5 anys es desenvolupen tres tipus d’activitats per a treballar els objectius i continguts que apareixen en les programacions respectives.
-Racons
-Taller de matemàtiques
-Suport dins de l’aula.
5.1. RACONS Pel que fa als racons es realitzen els següents:
1-LA CASA-LA FAMÍLIA
Preparació:
Elaborar cartell per a la porta i per a les diferents dependències de la casa.
Triar els joguines adients.
Decorar el racó.
Objectius:
Conèixer la composició de la família.
Conèixer les activitats que realitza cada membre de la família (no sexista).
Conèixer les parts de la casa i funcions de cadascuna.
Adquirir el vocabulari i les estructures lingüístiques del racó de la família.
Tindre cura i ordenar les joguines de la casa.
Continguts:
Lèxic i estructures del racó.
Membres de la família.
Les parts d’ una casa i les seues funcions.
Mobiliari i elements de cada departament.
Activitats:
Llegir el cartell de la porta.
Dir el nom de les parts i els elements de la casa.
Parar taula.
Fer els menjars a la cuina.
Anar a treballar, estudiar...
Planxar la roba.
Agranar la casa.
Dutxar-se
Pentinar-se.
Dramatització d’ activitats que fem a casa.
Dir els noms del components de la seua família.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Cuina,cullera,forqueta,ganivet.plaxa,plat,tassa,aixeta,armari,cadira,porta,finestra,taula,menjador,
pot,got,cafetera,forn,escurar,mantell,tovallola,agranar,granera,llet,arrós,llentilles,oli,fruites,dormi
tori,llit,llençol,joguets,bany,espill,pinta,colónia,sabó,família,pare,mare,germà,germana,iaio/a,fill/a
Estructures:
Anem a beure aigua.
Anem a parar taula.
.....serveix per a .....
Tinc molta fam, vaig a preparar....
Quina cosa voleu per a menjar?
Replegar i netejar els utensilis.
Vaig a aglaner.......
Materials:
Separador cuina.
Cartell de la porta,saleta,cuina,dormitori,menjador, quart de bany.
Tauleta en flors, revister per a la saleta.
Cuina i joguines de la cuina.
Quart de bany i utensilis.
Llit,llençols, joguines per al dormitori.
Avaluació: Observació directa.
2-EL METGE
Preparació.
Distribuir i decorar l'espai del racó (metge, farmàcia)
Triar i comprar el material necessari .
Fer el cartell per a la porta.
Objectius.
Conèixer les principals parts del cos.
Aprendre i adquirir vocabulari i estructures lingüístiques relacionades amb el metge i el cos.
Respectar el torn de joc i l’adjudicació de paper.
Tenir cura i ordenar els joguines del metge.
Assabentar-se del perill que comporta prendre medicaments sense recomanació del metge i la presència del pares/mares o adults.
Aprendre a mesurar-se i pesar-se.
Continguts:
Grans segments: cap, cos (panxa, pit) cames i braços.
Funcions de cada part.
Ulls, nas, boca, orelles, cabell, galtes i front.
Mans, peus, i dits.
Vocabulari i estructures del cos i del metge.
Mesura i pes.
Activitats:
Llegir els cartell del racó del metge.
Adjudicar-se papers: metge, malalt, farmacèutic, infermera.
Jugar a curar, fer receptes, vendre medicaments.
Cançons: Joan Petit.
La Margarideta.
Mans dintre-mans fora.
Xu-xu-a.
Jugar a mesurar-se i pesar-se.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Xiquet i xiqueta, mans, peus, panxa, pit, cames, braços, ulls, nas, boca, orelles, cap, dits, cabells, galtes, front.
Utensilis del metge.
Estructures:
Tinc mal de....
Obri la boca, trau la llengua...
Estic malalt perquè em fa mal...
Estic curat perquè no em fa mal...
Materials:
Consulta del metge ( bates, barret, guants, màscara, matalasset, termòmetre, fonendoscopi, pes i metre).
Farmàcia ( caixes buides de medicaments i divers material com cotó en pèl, tiretes, benes).
Avaluació:
Observació directa i sistemàtica.
3-EL NADAL
Preparació:
Elaborar el cartell de la porta.
Triar els joguines adients.
Decorar el racó de motius nadalencs.
Objectius:
Gaudir amb la celebració del Nadal.
Aprendre i adquirir vocabulari i estructures lingüístiques relacionades amb el Nadal.
Aprendre les nadales típiques.
Compartir i respectar els joguines i guardar-los al seu lloc.
Comprendre que no poden demanar molts joguines.
Continguts:
Vocabulari i estructures del Nadal.
Cançons de Nadal: “A Betlem me’n vull anar”
“A 25 de desembre “
“Al portal de Betlem”
Dates assenyalades: Nit de Nadal.
Nadal.
Nit de cap d'any.
Cap d’ any.
Reis.
Menjars típics de Nadal: Torrons, mantegada, massapà, titot, raïm......
Joguines: Nines,cotxes,bicicletes,ordinadors,pilotes,trencaclosques,contes....
Activitats:
Conversa sobre el Nadal i els joguines.
Fer motius Nadalencs per a decorar el racó.
Cantar nadales.
Jugar amb les joguines.
Fer dolços Nadalencs.
Dramatització dels dies de Nadal.
Materials:
Recull de cançons de Nadal.
Cassettes de Nadales.
Joguines.
Cartolines i papers de colors.
Ceres, tisores, pegament.....
Avaluació.
Observació directa i sistemàtica del aprenentatge dels alumnes.
4-LES TENDES : Tenda De Roba- Supermercat-Papereria-Llibreria
Preparació:
Elaborar cartells per a la porta i per a les diferents tendes.
Triar les joguines adients.
Decorar el racó.
Fer els cartells dels preus i els diners.
Objectius:
Aprendre i adquirir vocabulari i estructures lingüístiques relacionades amb les tendes.
Aplicar els nombres naturals de l´1 al 5 a les quantitats que li corresponen.
Valorar la funció social de les tendes.
Tenir cura i ordenar el material de les tendes.
Desenvolupar activitats motrius complexes: obrir/tancar, tapar/destapar.
Continguts:
Noms de peces de roba, aliments, i objectes de la papereria
Vocabulari i estructures de les tendes.
Nombres naturals de l’1 al 5.
Mobiliari i elements de cada tenda.
Conceptes: obrir/tancar, tapar/ destapar.
Activitats:
Llegir els cartells de les tendes i dels preus.
Fer-se un separador per als llibres.
Fer-se els diners per a pagar en les tendes.
Fer els cartells dels preus.
Triar el paper de venedor o comprador.
Pagar la compra.
Conversa de coses que venen a les diferents tendes.
Escoltar amb atenció un conte i després parlar d’ell.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Samarreta, pantaló, calcetins, braguetes,
Calces, guants, anorac, babi, vestit etc.
Llet, galetes, macarrons, llentilles, taronges, peres,
Plàtans, ous, carn, peix etc.
Contes, llibres, llapis, retoladors, colors, fulls, llibretes .
Estructures:
- Bon dia, Bona vesprada.
-A deu, fins demà.
- Què vols?
- Quan val?
- Volia un kg de ...
- Vaig a pesar-ho.
- Com em queda....
- Quina es la meva talla?
- Aquest m’agrada.
- De quin color la vol?.
Materials:
- Objectes de les tendes.
- Cartells.
- Bitllets.
Avaluació: Observació directa i sistemàtica del aprenentatge dels alumnes.
5-CARNESTOLTES
Preparació:
Comprar pintures de maquillatge i element de disfressa.
Fer cartells referents a carnestoltes per a posar a la porta del racó.
Adornar amb caretes la porta del racó.
Organitzar l’espai.
Objectius:
Gaudir amb la celebració de carnestoltes: disfressar-se, maquillar-se, participar......
Aprendre i adquirir vocabulari i estructures lingüístiques ( més amplies per a 5 anys) relacionades amb carnestoltes.
Fer elements de la seva disfressa.
Respectar les interpretacions i els gustos dels altres.
Utilitzar correctament les pintures i tenir cura dels elements de disfressar-se.
Classificar roba i elements de la disfressa, associant-la a les parts del cos.
Continguts:
Colors de les barres de maquillatge: blau, groc, roig, gris, negre......
Vocabulari i estructures de carnestoltes.
Elements per disfressar-se: bomber, marieta, indi, pallasso.....
Personatges dels que poden disfressar-se: gat, monstre, indi, papallona...
Activitats:
Llegir els cartells del racó de carnestoltes.
Mural de la seva disfressa.
Disfressar-se: pallasso, bomber, marieta, indi, papallona...
Fer “CARNESTOLTES MOLTES VOLTES” en lletres boniques per a decorar el racó.
Dibuixar-se una vegada maquillats/des.
Cantar la dita :”A gener i a febrer...” “Carnestoltes moltes voltes”.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Barba, cotó, trena, pintura de maquillatge (colors), disfressa, plomes d’indi, antenes de marieta, barret de pallasso i de bomber, perruca rossa, espill, cara de fantasia, bruixa, nina, cara de dia i papallona, flor....
Estructures:
Dita, “En gener i a febrer Carnestoltes solem fer, si no vols carnestoltes tanca les portes”
M’ agradaria disfressar-me de ...
Exemple: jo sóc un pallasso i porte perruca i barret al cap, el nas pintat i faig riure així.
Materials:
Cartells i caretes, banc i tocador de perruqueria, espills de mà, pintures d’ulls, llavis, colorets, barres de pintura de maquillatge, cotó, plomes d’indi, antenes de marieta, barret pallasso, i de bomber, perruca rossa.
Avaluació: Observació directa.
6-LA PERRUQUERIA
Preparació:
Distribuir i decorar l’espai del racó.
Triar i comprar el material necessari.
Objectius:
Conèixer les parts del cap.
Aprendre i adquirir vocabulari i estructures lingüístiques ( més amplies per a 5 anys) relacionades amb la perruqueria
Respectar el torn de joc i l’adjudicació de papers.
Tenir cura i ordenar les joguines de la perruqueria.
Conèixer algunes característiques del cabell.
Continguts:
Ulls, nas, boca, orelles, cabells, galtes, front.....
Vocabulari i estructures de la perruqueria.
Rull/ llis, ros, bru, castany, pèl- roig, serrell, llarg/ curt.
Activitats:
Llegir els cartells del racó de la perruqueria i llista de preus.
Adjudicar-se papers: client/ a, perruquer/a, ajudant/a.
Jugar a pentinar a un client/a, rentar-li i tenyir-li els cabells.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Xiquet/a, cabell, celles, nas, ulls, galtes, front, assecador, espill, ampolles, rul.los, colònia, laca, esmalt d’ungles, sabó de mans, vaporitzador, ganxos, pintes, raspall, pinces, tocador, gomes per al pèl, ros/sa, arrissar-se.
Estructures:
saludar-se: bona vesprada, com va....
acomiadar-se, a deu, fins un altre dia, gràcies per tot...
jo vull ser...
tallar-se els cabells
tenyir-se els cabells
Rentar-se el cap
estar guapo/a
prendre torn: jo sóc la primera, qui és l’últim?, quan hem tocarà?, quant és?
què t’has fet a la perruqueria?
Materials:
Pòsters.
Banc i tocador de perruqueria amb joguines.
Carta de tintes.
Llista de preus.
Avaluació: Observació directa i sistemàtica.
7-JOCS DE PASQUA
Preparació:
Buscar reculls de cançons i jocs de Pasqua.
Preparar el material :mocador, corda, guix.
Motivació:
Celebració de la Pasqua com a tradició a Elx.
Objectius:
Dites de pasqua.
Cançons de Pasqua: “ La tararà”, “Els tres dies de pasqua” ,“La xafa merengues”
Jocs: corda, gallineta cega, conillets amagats, jocs de rogle.
Activitats:
Fer una petita conversa sobre a que anem a jugar i per què.
Botar a la corda cantant cançonetes.
Jugar a la gallineta cega.
Jugar a conillets amagats.
Fer un rogle cantant cançonetes.
Al final, recordar entre tots i totes a què hem jugat i dir quin joc t’ha agradat més i per què.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Dia de mona, vacances, jocs de Pasqua, ou de Pasqua, catxirulo, camp, platja, muntanya, corda, mocador.
Estructures:
Anem a jugar a....
Dita: ací em pica/ací em cou/ací et trenque l’ou
Cançoneta:(corda) Una i dos/ el gat i el gos.
Venen a botar i després se’n van.
Gallineta cega: Gallineta cega que has perdut?/una agulla i un canut busca qui t’ha pegat al cul.
Conillets a amagar: Conillets a amagar/ que la llebre vol caçar.
Cançonetes: La tarara, els tres dies de pasqua, Joan petit.
Materials: Recull de jocs de pasqua, corda, mocador i guix.
Avaluació: Observació directa.
8-ELS CONTES
Preparació:
Ambientació del racó amb l’escenari dels contes.
Fer cartells dels personatges dels contes.
Fer cartell per a la porta del ració.
Preparar els contes.
Objectius:
Participar activament i gaudir de la dramatització dels contes.
Cuidar el decorat i els personatges del conte.
Respectar l’adjudicació de papers per a la dramatització dels contes.
Aprendre vocabulari i estructures lingüístiques relacionades amb els contes.
Continguts: Lèxic i estructures dels contes.
Activitats:
Fer els murals dels contes.
Llegir els cartells de la porta.
Dir el nom del que hi ha al decorat.
Escoltar el conte.
Triar un personatge i dramatitzar el conte.
Lèxic i estructures del conte “la rateta…”:
Lèxic:
rateta, gos, ànec, ruc, gall, got, barret, cua, davantal, botiga, sabates, dolça, petiteta, trist, feliços, escaleta, dineret, barret.
Estructures:
Rateta rateta tu que ets tan bonica, ets voldries casar amb mi?
A veure a veure quina veu fas, guau, guau, no m'agrada gens, adéu.
Bon dia botiguer: que vols rateta, no ho se, un davantal, un llacet, un barret, em pensa que compraré un llaç.
Lèxic i estructures del conte “la goteta”:
Lèxic:
La goteta d’aigua:muntanya, riu, pont, mar, bassa, polp, pou, sol, cranc, cel, cavallet de mar, calamars, peixos, ones, apareix, gronxar-se, pujar, xocar, pujar, baixar.
Estructures:
voleu que... ? Doncs bé, vet aquí que una vegada hi havia.... De tant en tant, sabeu què va passar?, de cop i volta.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
papallona, pardals, formigues, marietes, caragol,cucs, flors, abella, sol, bonica, fort, blau, contents, volant, passejar, saps, entenc, escalfar.
Estructures:
Que no ho saps? Ves i pregunta-ho, i això què és ? se’n va anar.
Materials: Els contes, escenari del conte, titelles,murals,cartell indicador de la porta.
Avaluació: Observació directa.
9-EL RESTAURANT
Preparació:
Buscar els joguines i triar els que necessiten.
Distribuir l’espai del racó en dos parts:taula parada i cuina del restaurant.
El.laborar cartells per a la decoració i ambientació del racó.
Preparar carta de menús.
Objectius:
Aprendre i adquirir vocabulari i estructures lingüístiques relacionades amb el restaurant.
Respectar l’adjudicació de papers en el joc.
Cuidar i ordenar els joguets del restaurant.
Continguts:
Noms d’aliments: pernil, pollastre, taronja, creïlles, llet, ous, oli..
Parts del dia: matí, migdia, nit...
Activitats:
Llegir els cartells del “ Restaurant el Pou” i les coses per menjar
Fer-se un tovalló i un posa-gots.
Fer la llista del que volem menjar.
Triar el paper del cuiner/a, cambrer/a, client/a.
Decidir si venen a desdejunar, dinar o sopar.
Dir, dels aliments que apareixen a les làmines per parlar, quins
Són els que més ens agraden.
Demanar-se un plat, una beguda, un postre.
Pagar el compte.
Lèxic i estructures:
Lèxic:
Cuiner/a, cambrer/a, client/a, gots, plats, ganivets, forquetes, culleres, mantells, davantal, forn, fogaril, paelles, tapadores, foc, pa, cereals, xocolata, pollastre, ous, formatge, albergínia, llima, bacora, suc, aigua.
Estructures:
Saludar-se, bon dia, com va, bona nit, com esteu...
Acomiadar-se: moltes gràcies i adéu, tot estava molt bo, fins prompte.....
Cambrer/a “mire el menú i diga que vol menjar”, “Prenc nota del que vol..” “Ha de pagar.... euros
Client/a: “Jo vull menjar...” “i per beure” “Podria fer-me un ...” “El menjar estava bo,dolç,fred... “ens porta el compte per favor”
Cuiner/cuinera:”Vaig a fer un plat de.... “estic cuinant unes.....
Materials:
Cartells: ninots amb el nom del restaurant i eines de menjar.
Taula parada: mantells, florer,plats, gots...
Cuina de fusta i joguines per cuinar i menjar.
Avaluació: Observació directa.
10-TEMA TRANSVERSAL-L’EDUCACIÓ VIAL
Objectius:
Utilitzar estructures comunicatives relacionades amb l’educació vial.
Conèixer diferents noms de vehicles que hi circulen per la carretera i les parts més significatives d’aquests.
Conèixer i respectar senyals de tràfic bàsiques i normes de circulació.
Desenvolupar correctament el rol assignat.
Organització:
Espai: Dins l’aula (en l’estora habilitada per aquesta activitat). Al pati (pintat un circuit compost de vials i senyals).
Recursos materials: estora, senyals, tricicles, jocs d’educació vial, vehicles diversos de joguina, revistes de motor, llibres..
Funcionament:
Descripció d’activitats: El mestre farà una presentació del vocabulari propi del racó utilitzant làmines i revistes: noms de vehicles, significat de les senyals, parts dels vehicles, normes de tràfic...
El racó funcionarà com un carrer en què els xiquets faran de conductors, vianants o policies, jugant a l’estora, pati.
Hàbits i normes de funcionament: preparar el material, deixar els vehicles i senyals en ordre, respectar el torn.
Estratègies comunicatives:
Establir un diàleg amb preguntes i respostes com si es tractara d’un examen de conduir teòric. Exemple:
Que vol dir aquesta senyal? Què faràs quan el semàfor estiga roig? Què has de fer en un pas de zebra?.
Avaluació: Observació sistemàtica.
En tots els casos intentem cuidar l’ambientació al màxim perquè tot resulti més reial.
Amb una metodologia activa i lúdica, basada en el joc simbòlic, que es com expressen millor els xiquets el seu món interior, treballem amb grups de sis o set alumnes intentant que s’expressin en valencià, cosa que no sempre s’ha aconsegueix; això si, ho intentem, i al menys estem ben segures que els/ les alumnes tenen el model, i la quantitat de valencià passiu va creixent.
5.2. TALLERS DE MATEMÀTIQUES
En quant als tallers de matemàtiques, es realitzen en grups de 10 alumnes en 3 anys , i dins de l’aula i de 12 o 13 en 4 i 5 anys i fora de l’aula.
Tenint en compte els objectius i continguts de cada nivell i de la programació d’aula, amb una metodologia activa, partint dels coneixements previs dels alumnes i de les seues característiques psicoevolutives, intentem construir aprenentatges significatius de forma lúdica mitjançant els següents jocs:
3 ANYS
- Classificació d’objectes: per la seua forma, color, grandària, espècie. En els jocs utilitzem qualsevol objecte de la classe, regletes, baralles de cartes, animals, blocs lògics, etc..
- Assimilació del números i la seua grafia: es treballa el 1,2,3 , en jocs de daus que tinguen un punt 2 i 3. Agafant qualsevol objecte segons la quantitat que els indiquem. Jocs de trens i fileres per a saber l'ordre, dominós, i cançons d'ordres, per exemple “les oques”.
- Per a treballar el reconeixement de la grafia: cartolines on va la grafia i la quantitat dibuixada.
- Seriacions: amb boletes de colors, macarrons, estreles de cereals, pinces de la roba i qualsevol objecte de classe.
- Figures geomètriques: cercle, quadrat i triangle. Es treballa amb objectes quotidians, amb blocs lògics i qualsevol objecte que tingueren les formes treballades.
- Tamanys: gran, xicotet, mitjà, amb el joc dels arbres, els dels ossos i amb objectes de la classe.
- Nocions espacials: dalt, baix, prop, lluny, dins, fora, llarg, curt, gros i prim. Primer jugant a situar-se ells en les diferents posicions i després amb qualsevol objecte.
- Construccions: es comença amb construccions grans i després més xicotetes i complicades per anar aconseguint el coneixement de l’espai amb les formes que ells fan , i la socialització dels xiquets/es construint coses junts.
4 I 5 ANYS
Llançar el dau i identificar el número amb la quantitat que ha eixit.
Llançar el dau i agafar tants objectes com indique.
Llançar el dau i fer la grafia del número que corresponga.
Associació número-quantitat
Vehicles
Animals
Colors
Figures geomètriques
Classificacions: color, forma, grossor i tamany.
Identificació amb el tacte:forma i tamany.
Agafar les figures segons l'ordre. Afirmació/negació, “que no siga blau”, “ha de ser gran i roig”, “no pot ser triangle ni gran”,etc..
Agafar un i dir que és i com és, “triangle blau, gran i gros”.
Posar tantes anelles com indique la ruleta i amb el color que corresponga.
Amb pasta de colors (collars i polseres).
Amb pinces de la roba.
Conceptes dins i fora.
Comptar les seues boles.
Conceptes més i menys.
Conceptes dalt i baix.
Colors.
Tamanys: gran, mitjà i xicotet.
Associació número-grafía-quantitat.
Desplaçament pel pla.
Manipulació i joc lliure.
Descomposició de números.
Completar dibuixos amb les regletes adients.
Ordenar els pals de la baralla començant per l’1.
Joc del cinquet.
5.3. EL SUPOR DINS DE L’AULA
Al mes de Setembre, les dues persones de recolzament d’ infantil, estaran en les classes de 3 anys per a atendre als xiquets al període d’ adaptació.
Sempre coordinades amb les tutores, ajudaran en totes les tasques de classe,així com als alumnes més endarrerits o amb dificultats de comportament,sempre sense oblidar la nostra funció com a dinamitzadores de la parla.
En Educació Infantil cobra especial importància la preparació del material i la seua adequació als objectius plantejats, vigilant en tot moment la capacitat d'estímul de cada objecte i procedint a la seua substitució en virtut dels canviants interessos dels xiquets i xiquetes.
Encara que pot haver-hi materials específics d'una o una altra edat, a la majoria d'ells se'ls pot donar un enfocament diferent depenent del moment i de l'activitat que se vulga realitzar.
El guardar i tornar a traure certs materials en determinats moments, pot provocar la sorpresa i l'interés, afavorint el desenrotllament de la creativitat en la seua utilització.
És important disposar en l'aula de material variat i abundant, a fi que tots els xiquets i xiquetes puguen realitzar el major i més variat nombre d'activitats. Però han d'evitar-se els que desborden i aclaparen.
La procedència del material:
- Compra en el comerç.
- Arreplegat en eixides (fulles d'arbre, pedres, petxines, etc.).
- Confeccionat per els mestres.
- Seleccionat entre material d'usar i tirar (caixes grans o xicotetes, taps de suro, xapes de botelles, escorfes de coco, etc.).
Tots els materials que s'utilitzen en l'escola infantil, hauran de ser:
- Segurs.
- Estètics.
- Adequats.
- No tòxics.
- Rentables.
- Etcètera.
En el cas dels materials comprats, hauran d'haver passat el control de qualitat de la Unió Europea.
Tots els materials hauran de conservar-se en bon estat, repassar-se o retirar-se quan el requerisquen i mantindre's nets per mitjà de la seua desinfecció.
En tota aula d'Educació Infantil, haurà de complir-se el lema de: «Un lloc per a cada cosa i cada cosa en el seu lloc».
Atès que cada xiquet i cada xiqueta tenen les seues peculiars característiques, i que els seus ritmes d'aprenentatge solen ser distints, entenem que han de realitzar-se activitats respectant sempre l'evolució i el ritme individuals.
El que hàgem realitzat una planificació sistemàtica, distribuïda i seqüenciada per a la consecució d'uns objectius, no vol dir que siga rígida i inamovible, sinó al contrari, ha de considerar-se oberta i flexible. D'ací que l'adult, coneixent l'estat inicial del seu alumnat sent este el seu punt de partida, ha de seleccionar allò que millor pot respondre als propòsits que es perseguixen.
L’alumnat que necessita atenció logopèdica serà diagnosticat i tractat pel professorat especialista si es cau.
ÀREA: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL
|
ACONSE GUIT |
EN PROCÉS |
Reconeix les necessitats bàsiques del seu cos. |
|
|
|
Explora l’exterior a través dels sentits. |
|
|
|
Realitza moviments seguint unes instruccions: caminar, córrer, botar... |
|
|
|
Identifica segments i elements del cos: cap, braços, mans, cames, peus... |
|
|
|
Identifica, localitza i anomena les parts fonamentals de la cara: ulls, boca, nas, orelles... |
|
|
|
Adapta el to i la postura a les característiques de la situació. |
|
|
|
Arreplega els joguets de la classe. |
|
|
|
Explora les possibilitats motrius del seu cos. |
|
|
|
Mostra confiança en les seues possibilitats d’acció. |
|
|
|
Adapta diferents postures: alçat, assegut, tombat. |
|
|
|
Aprecia i respecta les normes de convivència elementals. |
|
|
|
Adopta hàbits relacionats amb la higiene corporal. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
Conèixer els membres que integren l’escola: professor i xiquets. |
|
|
|
Distingeix algunes dependències de l’escola i l’ús d’aquestes: classe, bany, pati de recreació, menjador... |
|
|
|
Participa en les activitats escolars amb iniciativa. |
|
|
|
Realitza encàrrecs senzills. |
|
|
|
Diferencia les zones o racons que integren la classe. |
|
|
|
Respecta les normes de convivència en l’escola. |
|
|
|
Reconeix les característiques del paisatge en la tardor. |
|
|
|
Identifica i observa els canvis atmosfèrics: Nadal. |
|
|
|
Coneix els membres més pròxims de la família. |
|
|
|
Coneix el seu nom i el dels seus pares. |
|
|
|
Coneix les dependències més freqüentades de casa. |
|
|
|
Col·labora en la preparació d’una festa: construeix adorns. |
|
|
|
Capta les qualitats dels objectes a partir del contacte directe: grandàries. |
|
|
|
Respecta els animals i plantes del seu entorn. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
Compren i utilitza el vocabulari bàsic adaptat a la seua edat referit a l’escola, la tardor, la família i el Nadal. |
|
|
|
Reprodueix alguns textos senzills de tradició cultural. |
|
|
|
Entén alguns textos senzills de tradició cultural. |
|
|
|
Entén missatges d’adults i d’altres xiquets. |
|
|
|
Interpreta imatges, làmines i fotografies. |
|
|
|
Gargoteja lliurement. |
|
|
|
Realitza el punteig i el traç vertical. |
|
|
|
Explora les propietats sonores d’instruments musicals senzills. |
|
|
|
Identifica els colors groc i blau. |
|
|
|
Gaudeix cantant i ballant. |
|
|
|
Identifica el cercle. |
|
|
|
Ordena objectes parant atenció a una propietat. |
|
|
|
Utilitza i compren les nocions espacials dalt - baix, dins – fora. |
|
|
|
Reconeix i utilitza el nombre u. |
|
|
|
Coneix i utilitza els quantificadors bàsics: gran - menut, dins - fora. |
|
|
|
Explora i utilitza materials diversos en les elaboracions plàstiques. |
|
|
|
Explora les possibilitats sonores del seu cos. |
|
|
|
Practica la dactilopintura amb temperes... |
|
|
|
Pinta utilitzant distints tipus d’arrugat, esgarrat, picat i apegat de paper. |
|
|
|
Identifica el tema d’alguna obra plàstica. |
|
|
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
|
Controla les necessitats bàsiques. |
|
|
|
Manifesta els seus propis sentiments. |
|
|
|
Percep els sentiments dels altres: alegria, tristor, enuig, esglai. |
|
|
|
Gaudeix amb la neteja personal. |
|
|
|
Realitza adequadament la neteja de: mans i cara. |
|
|
|
Reconeix, anomena i localitza les principals parts del seu cos. |
|
|
|
Representa la figura humana. |
|
|
|
Participa amb interés en les activitats: parar taula, cordar-se, recollir les seues coses, posar-se l’abric, penjar l’abric. |
|
|
|
Utilitza amb confiança les seues possibilitats motrius en desplaçar-se: de pressa - lentament, caminant, saltant, corrent, de puntetes, de talons. |
|
|
|
Controla els seus moviments en recorreguts de laberints. |
|
|
|
Col·labora en la neteja de l’entorn pròxim. |
|
|
|
Coneix, utilitza i accepta les normes de convivència i relació: respectar torns, ajudar els altres. |
|
|
|
Fa una valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat, de les seues possibilitats i limitacions. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC i SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix les distintes dependències del centre i actua de forma autònoma en aquests. |
|
|
|
Identifica les característiques i coneix les peces pròpies de l’hivern. |
|
|
|
Comparteix jocs i joguets amb els seus companys. |
|
|
|
Viu les festes de Carnestoltes i hi participa. |
|
|
|
Respecta els animals i les plantes i hi para atenció. |
|
|
|
Identifica els mitjans de locomoció: cotxe, moto i autobús. |
|
|
|
Coneix els elements bàsics que configuren el paisatge urbà. |
|
|
|
Utilitza adequadament els elements propis del parc de l’escola:caseta, tobogan, paperera, bancs, font. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Expressa sentiments, desitjos i idees mitjançant el llenguatge oral. |
|
|
|
Compren i utilitza el vocabulari bàsic. |
|
|
|
Realitza lectura d’imatges. |
|
|
|
Respecta les normes en els diàlegs: esperar torns, escoltar, respondre. |
|
|
|
Utilitza de forma autònoma i correcta llibres, contes. |
|
|
|
Utilitza correctament la tècnica plàstica: picat, acolorit, encunyat, collage, tempera. |
|
|
|
Reprodueix la imatge del seu propi cos. |
|
|
|
Para atenció en les narracions. |
|
|
|
Elabora treballs referents a l’hivern i Carnestoltes: careta, màscara, collage. |
|
|
|
Gaudeix amb les elaboracions pròpies. |
|
|
|
Para atenció en les elaboracions plàstiques. |
|
|
|
Para atenció en el material. |
|
|
|
Explora les possibilitats sonores del seu propi cos. |
|
|
|
Expressa amb el seu propi cos necessitats i emocions. |
|
|
|
Participa i gaudeix de senzilles dramatitzacions. |
|
|
|
Ajusta els seus moviments en l’espai. |
|
|
|
Identifica el color roig. |
|
|
|
Identifica el quadrat. |
|
|
|
Realitza el traç horitzontal |
|
|
|
Reconeix i utilitza el nombre 2. |
|
|
ÀREA: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Controla les necessitats bàsiques. |
|
|
|
Reconeix en el seu propi cos els sentits. |
|
|
|
Diferencia les distintes textures: suau/aspre, dur/moll. |
|
|
|
Diferencia les diferents sabors: dolç/salat. |
|
|
|
Identifica distints aliments: fruites, refrescos, gelats, amanides... |
|
|
|
Adapta els seus comportaments a les distintes activitats. |
|
|
|
Col·labora en la neteja de l`entorn. |
|
|
|
Mostra coordinació manual en la utilització de ceres, brotxes, esponges, temperes, tisores, punxó, retolador gros. |
|
|
|
Controla els seus moviments en recorreguts de laberints. |
|
|
|
Coneix, utilitza i accepta les normes de convivència i relació: guardar torns, ajudar els altres. |
|
|
|
Col·labora les seu entorn pròxim. |
|
|
|
Utilitza les seues possibilitats motrius al desplaçar-se: rogles, tren, fila. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Reconeix els elements característics de la primavera i l’estiu. |
|
|
|
Respecta els elements de l’entorn i hi para atenció. |
|
|
|
Identifica els animals en el seu hàbitat. |
|
|
|
Identifica els mitjans de transport. |
|
|
|
Aprecia els tipus de paisatge relacionats amb les vacances: platja, càmping, poble, muntanya. |
|
|
|
Reconeix les diferents activitats que corresponen al dia i la nit. |
|
|
|
Assumeix xicotetes responsabilitats relacionades amb algun animal o planta de la classe. |
|
|
|
Participa activament en els esdeveniments de la vida escolar. |
|
|
ÀREA:COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ |
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Expressa sentiments, desitjos i idees mitjançant el llenguatge oral. |
|
|
|
Utilització adequada de frases afirmatives, negatives i interrogatives. |
|
|
|
Utilitza adequadament el femení i el masculí; nombre singular i plural. |
|
|
|
Realitza lectura d’imatges. |
|
|
|
Compren i utilitza el vocabulari bàsic. |
|
|
|
Para atenció en les narracions. |
|
|
|
Col·labora amb els seus companys. |
|
|
|
Elabora treballs referents als temes treballats. |
|
|
|
Respecta les produccions dels altres. |
|
|
|
Para atenció del material. |
|
|
|
Realitza amb precisió els traços. |
|
|
|
Utilitza correctament la tècnica plàstica: picat, acolorit, encunyat, retallat, apegat. |
|
|
|
Explora les possibilitats sonores del seu propi cos: picaments de mans, xiulits, tos, riure... |
|
|
|
Diferencia entre soroll i silenci. |
|
|
|
Participa en audicions musicals. |
|
|
|
Reprodueix amb gust el soroll que emeten alguns animals. |
|
|
|
Imita el comportament i forma de desplaçar-se d’alguns animals. |
|
|
|
Gaudeix en les dramatitzacions. |
|
|
|
Identifica l’1, el 2 i el 3. |
|
|
|
Identifica els colors roig, groc, blau i verd. |
|
|
|
Reconeix les figures planes: figures. |
|
|
|
Diferencia els conceptes: dur - moll. |
|
|
|
Discrimina les situacions espacials: dalt - avall; un costat - un altre costat; davant - darrere; al voltant; dins - fora. |
|
|
|
Realitza sèries atenent a dos elements: forma, color. |
|
|
|
Identifica algunes obres plàstiques de rellevància cultural. |
|
|
ÀREA: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL |
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Identifica les parts fonamentals del seu cos. |
|
|
|
Adopta diferents postures corporals: alçat, assegut, tombat, ajupit. |
|
|
Reconeix les necessitats bàsiques del seu cos. |
|
|
|
Utilitza els sentits en l’exploració del cos. |
|
|
|
Es desplaça amb distints moviments: caminant, corrent, saltant... |
|
|
|
Mostra confiança en les seues possibilitats d’acció. |
|
|
|
S’interessa per aconseguir precisió en els moviments. |
|
|
|
Mostra actituds de respecte i col·laboració amb els altres. |
|
|
|
Realitza de forma autònoma les rutines diàries. |
|
|
|
Coneix, utilitza i respecta les normes de convivència elementals. |
|
|
|
Es autònom en els hàbits d’higiene corporal. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Sap el nom dels seus companys i professors. |
|
|
|
Diferencia les zones o racons que configuren la classe. |
|
|
|
Fa bon ús de les dependències escolars. |
|
|
|
Col·labora en mantenir neta i ordenada la seua classe. |
|
|
|
Coneix i practica les normes de convivència en l’escola. |
|
|
|
Coneix els membres i funcions de la família. |
|
|
|
Coneix les normes de convivència de la família. |
|
|
|
Coneix les característiques pròpies de la tardor. |
|
|
|
Reconeix el temps atmosfèric de la tardor. |
|
|
|
Sap manejar els joguets propis de la seua edat. |
|
|
|
Participa en festes i costums del seu entorn. |
|
|
|
Distingeix i reconeix els fruits propis de la tardor. |
|
|
|
Utilitza correctament els objectes d’ús comú. |
|
|
|
Identifica diferents tipus d’habitatges. |
|
|
|
Coneix els objectes relacionats amb la neteja. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix el vocabulari bàsic, adaptat al seu grau, referent als temes tractats. |
|
|
|
Entén missatges d’adults i d’altres xiquets. |
|
|
|
Reconeix i representa les formes planes: cercle i quadrat. |
|
|
|
Reconeix les propietats: llarg - curt. |
|
|
|
Reprodueix textos orals de tradició cultural: poesies, endevinalles, embarbussaments i cançons. |
|
|
|
Utilitza correctament frases senzilles. |
|
|
|
S’interessa per millorar la seua expressió oral. |
|
|
|
Mostra interés per aprendre a manejar contes. |
|
|
|
Reconeix els colors primaris: roig, blau, groc. |
|
|
|
Reconeix els colors verd, marró, blanc. |
|
|
|
Identifica el tema d’alguna obra plàstica. |
|
|
|
Explora les possibilitats sonores dels objectes i dels instruments musicals. |
|
|
|
Produeix sons i ritmes senzills amb el seu cos. |
|
|
|
Empra les tècniques de picat, retallat, apegat... |
|
|
|
Interpreta imatges: làmines, cartells, dibuixos, fotografies. |
|
|
|
Atén i compren narracions de contes. |
|
|
|
Coneix els conceptes de moviment i repòs. |
|
|
|
Dramatitza situacions i històries senzilles. |
|
|
|
Reconeix, relaciona i escriu els nombres 1, 2. |
|
|
|
Discrimina les situacions espacials: dins - fora, dalt – baix. a un costat - a un altre costat. |
|
|
|
Realitza sèries atenent a dues qualitats. |
|
|
ÀREA: IDENTITAT i AUTONOMIA PERSONAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
Coneix els trets distintius del propi cos. |
|
|
|
Respecta les diferències entre les persones. |
|
|
|
Valora les demostracions afectives dels altres. |
|
|
|
Realitza desplaçaments seguint instruccions. |
|
|
|
Coordina i controla habilitats per a manipular de caràcter fi: dibuixar, retallar, modelar, picar, apegar... |
|
|
|
Coneix i utilitza les normes de cortesia elementals: saludar, acomiadar-se... |
|
|
|
Coneix les normes de comportament en la taula. |
|
|
|
Coneix algunes accions que afavoreixen la salut. |
|
|
|
Coneix els hàbits relacionats amb l’alimentació. |
|
|
|
Reconeix l’existència de les malalties. |
|
|
|
Expressa amb el seu cos: esglai, enuig, sorpresa, alegria, tristor... |
|
|
|
Coneix la relació entre higiene i benestar. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Sap orientar-se en els espais d’ús habitual. |
|
|
|
Reconeix les característiques pròpies de l’hivern: paisatge, indumentària, temps atmosfèric... |
|
|
|
Distingeix la temperatura dels objectes: fred - calent. |
|
|
|
Coneix les diferències entre paisatge rural i paisatge urbà. |
|
|
|
Participa amb gust en festes i costums del seu entorn: Carnestoltes. |
|
|
|
Distingeix quins comportaments són adequats al carrer. |
|
|
|
Es mostra interessat per conèixer el seu entorn. |
|
|
|
Comparteix els joguets o objectes que porten de casa. |
|
|
|
Coneix alguns serveis relacionats amb el transport urbà: autobús, cotxe, taxi... |
|
|
|
Coneix alguns serveis relacionats amb el consum: sabateria, alimentació, farmàcia... |
|
|
|
Reconeix animals segons el medi en què viuen: aigua, terra o aire. |
|
|
|
Respecta les plantes i animals del seu entorn. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ i REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix el vocabulari bàsic adaptat al seu nivell referent als temes treballats. |
|
|
|
Memoritza i reprodueix endevinalles, poesies, embarbussaments , etc. |
|
|
|
Escolta i respecta els altres en diàlegs i converses col·lectives. |
|
|
|
Identifica diferències i ressemblances entre imatges. |
|
|
|
Expressa necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral. |
|
|
|
S’interessa per les explicacions dels altres. |
|
|
|
Interpreta imatges, làmines, fotografies... |
|
|
|
Repassa distints traços de forma dirigida. |
|
|
|
Realitza correctament els traços. |
|
|
|
Realitza correctament els bucles. |
|
|
|
Compren imatges degudament seqüenciades. |
|
|
|
Compren narracions llegides per altres persones. |
|
|
|
Realitza l’ordenació cronològica d’imatges. |
|
|
|
Representa la figura humana en l’obra plàstica. |
|
|
|
reconeix els colors negre, rosa i morat. |
|
|
|
Empra les tècniques de dibuixar, modelar, encunyar, reomplir, retallar, apegar... amb un grau de precisió cada vegada major. |
|
|
|
Identifica algunes obres plàstiques. |
|
|
|
Reconeix i representa dibuixos. |
|
|
|
Interpreta cançons seguint el ritme. |
|
|
|
Participa amb iniciativa en balls i danses senzills. |
|
|
|
Mostra atenció durant les audicions musicals. |
|
|
|
Reconeix, relaciona i escriu els nombres 1, 2, 3 i 4. |
|
|
|
discrimina les relacions espacials: al voltant, davant – darrere, lluny - prop. |
|
|
|
Realitza sèries atenent a dues qualitats |
|
|
|
Reconeix i representa les formes planes:
cercle, quadrat i triangle. |
|
|
TERCER TRIMESTRE 4 ANYS
ÀREA :IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Identifica ressemblances i diferències amb els altres. |
|
|
|
Identifica els cinc sentits i les seues funcions. |
|
|
|
Identifica els sabors més comuns. |
|
|
|
identifica temperatura i textura dels objectes. |
|
|
|
Identifica els propis sentiments i els dels altres: tristor, alegria... |
|
|
|
Participa amb interés en diferents jocs de rogle. |
|
|
|
Controla el seu cos en activitats de repòs o relaxació. |
|
|
|
Coneix i utilitza tot tipus de moviments en els seus desplaçaments: caminar, córrer, saltar, pujar, baixar, aturar-se, girar... |
|
|
|
Controla les habilitats per a manipular de caràcter quotidià. |
|
|
|
Adquireix hàbits d’ordre, constància, esforç i neteja en la realització de les seues tasques. |
|
|
|
Desenvolupa i referma progressivament la seua lateralitat. |
|
|
|
Utilitza correctament els utensilis comuns: punxó, tisores, cola, pintures... |
|
|
|
Accepta xicotetes frustracions i manifesta una actitud de superació de les dificultats. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Es comporta amb desimboltura dins i fora de l’aula. |
|
|
|
Valora la funció dels membres de l’escola. |
|
|
|
Reconeix la intervenció de l’home en el paisatge. |
|
|
|
Reconeix les característiques pròpies de la primavera: modificacions en el paisatge, flors, palometes... |
|
|
|
Identifica els distints tipus d’éssers vius: animals i plantes. |
|
|
|
Coneix el cicle vital dels animals. |
|
|
|
Diferencia entre animals domèstics i salvatges. |
|
|
|
Coneix la relació d’utilitat entre animals i persones. |
|
|
|
Reconeix les característiques pròpies de l’estiu i les modificacions que s’operen en el paisatge, indumentària, alimentació, temps atmosfèric. |
|
|
|
Construeix algun objecte o joc senzill. |
|
|
|
Diferencia les activitats segons es realitzen al mar o al camp. |
|
|
|
Reconeix alguna eina i objectes propis de la granja. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix el vocabulari bàsic adaptat al seu grau, referent als temes tractats. |
|
|
|
Utilitza adequadament frases afirmatives, negatives i interrogatius. |
|
|
|
Utilitza correctament masculí, femení, singular i plural. |
|
|
|
Fa lectura d’imatges, cartells, fotografies. |
|
|
|
Reprodueix textos orals de tradició cultural: poesies, endevinalles, rimes... |
|
|
|
Utilitza el llenguatge oral per a demanar ajuda, participar en projectes... |
|
|
|
Expressa oralment necessitats, emocions, desitjos... |
|
|
|
Relata contes i fets de la vida quotidiana, degudament ordenats en el temps. |
|
|
|
Realitza individualment els distints tipus de traços. |
|
|
|
Reconeix els colors primaris i els seus complementaris. |
|
|
|
Empra adequadament distintes tècniques plàstiques. |
|
|
|
Para atenció als materials i instruments utilitzats. |
|
|
|
Identifica el tema d’algunes obres plàstiques. |
|
|
|
Identifica els conceptes soroll - silenci. |
|
|
|
Mostra una actitud atenta durant les audicions. |
|
|
|
Expressa corporalment sentiments i emocions. |
|
|
|
Realitza dramatitzacions col·lectives de cançons. |
|
|
|
Interpreta accions i fa imitacions amb el seu cos. |
|
|
|
Realitza sèries parant atenció a dues propietats. |
|
|
|
Reconeix, relaciona i escriu els nombres 1,2,3,4,5 i 6. |
|
|
|
Reconeix i representa les formes planes: cercle, quadrat, triangle, rectangle. |
|
|
|
Aplica el cardinal corresponent a xicotetes col·leccions. |
|
|
|
Coneix i utilitza els quantificadors bàsics: u (un) - alguns; molts - pocs; igual - diferent; llarg - curt; la meitat. |
|
|
|
Coneix i utilitza les nocions espacials bàsiques. |
|
|
|
Mostra interés per explorar objectes. |
|
|
ÀREA: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL
|
EN PROCÉS |
|
|
Identifica, localitza i anomena totes les parts externes del seu cos. |
|
|
|
Identifica ressemblances i diferències amb els altres. |
|
|
|
Realitza moviments i desplaçaments seguint unes instruccions donades. |
|
|
|
Es desplaça de diferents maneres: caminant, corrent, saltant, galopant, reptant... cap avant i cap arrere. |
|
|
|
Aprecia, respecta i practica les normes elementals de convivència. |
|
|
|
Empra amb correcció els útils escolars i necessitats. |
|
|
|
Sap quines postures són adequades en cada situació. |
|
|
|
Coordina i controla les habilitats per a manipular de caràcter fix. |
|
|
|
Realitza de forma autònoma les rutines diàries. |
|
|
|
Identifica i expressa sentiments; sorpresa, alegria, tristor. |
|
|
|
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix els membres que integren l’escola i les seues funcions. |
|
|
|
Coneix, practica i respecta les normes de convivència a l’escola. |
|
|
|
Coneix i localitza les dependències escolars i el seu ús. |
|
|
|
Coneix el nom dels dies de la setmana. |
|
|
|
Capta la distribució de tasques en una jornada. |
|
|
|
Reconeix el lloc que ocupa dins la seua família. |
|
|
|
Coneix el seu nom i els seus cognoms. |
|
|
|
Reconeix les característiques i dependències del seu habitatge i el seu ús. |
|
|
|
S’interessa per mantenir l’aula neta i ordenada. |
|
|
|
Coneix els elements i característiques propis de la tardor quant a clima, indumentària, paisatge, aliments. |
|
|
|
Coneix el comportament d’alguns animals en la tardor. |
|
|
|
Col·labora en la preparació de les festes de Nadal. |
|
|
|
Reconeix els atributs físics dels objectes: llarg - curt, dur - moll; fred - calent; suau - aspre, llis - rugós, fràgil - resistent. |
|
|
|
Relaciona objectes segons els seus trets i propietats. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix un vocabulari de noms, accions i qualitats adaptat al seu grau i la seua relació amb els temes treballats. |
|
|
|
Descriu làmines, cartells, dibuixos i fotografies. |
|
|
|
Recita rimes i poesies amb expressivitat. |
|
|
|
Sap ordenar en el temps distintes seqüències |
|
|
|
Utilitza el to de veu adequat segons el context. |
|
|
|
És creatiu en la seua expressió plàstica. |
|
|
|
Identifica el tema d’algunes obres plàstiques. |
|
|
|
Relaciona els colors primaris i complementaris. |
|
|
|
Discrimina els contrastos musicals: soroll –- silenci. |
|
|
|
Acompanya el ritme de distintes melodies amb instruments musicals. |
|
|
|
Imita esquemes rítmics amb parts del cos. |
|
|
|
Imita i representa amb el seu cos distintes situacions, personatges i historietes. |
|
|
|
Reconeix, relaciona, ordena i escriu els nombres de l’1 al 6. |
|
|
|
Identifica, diferencia i representa les principals figures planes: cercle, quadrat, triangle. |
|
|
|
Reconeix les grandàries: gran -– mitjana -– menuda; llarg -– curt. |
|
|
|
Realitza seriacions de tres elements. |
|
|
|
Distingeix primer i últim. |
|
|
|
Coneix els quantificadors bàsics: igual que. |
|
|
|
Diferencia els conceptes espacials: un costat - un altre costat, a prop - lluny, al voltant. |
|
|
ÀREA: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL |
EN PROCES |
|
|
Identifica els cinc sentits i les seues funcions. |
|
|
|
Respecta les característiques diferencials de les persones. |
|
|
|
Realitza els seus moviments de forma coordinada. |
|
|
|
Reconeix alguns sons pròxims al seu entorn. |
|
|
|
Coneix i accepta les regles que regeixen els jocs físics. |
|
|
|
Descobreix i desenvolupa la pròpia lateralitat. |
|
|
|
Coneix quines accions bàsiques afavoreixen la salut. |
|
|
|
Aprecia el valor d’un aspecte personal acurat. |
|
|
|
Coneix la relació entre higiene i benestar. |
|
|
|
Reconeix l’existència de malalties. |
|
|
|
Mostra actituds d’ajuda i col·laboració amb els altres. |
|
|
|
Es capaç de controlar el seu cos en activitats de relaxació. |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL |
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix els elements i característiques pròpies de l’hivern quant a temps atmosfèric, paisatge, indumentària... |
|
|
|
Coneix i respecta les normes de convivència en el carrer. |
|
|
|
Reconeix els elements que configuren el paisatge. |
|
|
|
Coneix els serveis referents al transport. |
|
|
|
Coneix els serveis relacionats amb el consum. |
|
|
|
Reconeix alguns espais destinats a la cultura i a l’oci. |
|
|
|
Compren algunes normes bàsiques d’educació viària. |
|
|
|
Diferencia animals de distints medis. |
|
|
|
Participa en festes i costums del seu entorn. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ i REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix un vocabulari de noms, accions i qualitats adaptat al seu grau i d’acord amb les unitats treballades. |
|
|
|
Coneix i reprodueix textos de tradició cultural: poesies, contes, endevinalles, embarbussaments... |
|
|
|
Relata fets degudament ordenats en el temps. |
|
|
|
Dialoga respectant les normes elementals de comunicació. |
|
|
|
Entona les frases segons les seues intencions comunicatives. |
|
|
|
Atén i comprén narracions llegides per altres persones. |
|
|
|
Coneix i sap utilitzar diferents tècniques: picat, retallat, apegat... |
|
|
|
Percep el contrast entre el clar i l‘obscur. |
|
|
|
Realitza collage amb diversos materials. |
|
|
|
Participa amb iniciativa en danses i balls. |
|
|
|
Mostra una actitud atenta durant les audicions musicals. |
|
|
|
Realitza dramatitzacions col·lectives de cançons. |
|
|
|
Mostra interés per participar en representacions i per expressar-se amb el seu cos. |
|
|
|
Identifica, diferencia i representa figures planes: rectangle. |
|
|
|
Reconeix, relaciona, ordena i escriu els nombres de l’1 al 8. |
|
|
|
Fa composicions i descomposicions dels cinc primers nombres. |
|
|
|
Identifica la llei d’una sèrie i la completa. |
|
|
|
Sap expressar el cardinal anterior als cardinals treballats. |
|
|
|
Resol problemes senzills que impliquen afegir. |
|
|
|
Discrimina els quantificadors molts - pocs. |
|
|
|
Sap situar-se en 1r, 2n i 3r lloc. |
|
|
|
Diferencia els conceptes espacials: entre; obert - tancat; dreta - esquerra. |
|
|
ÀREA: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL |
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Nota els canvis físics que s’han produït en ell amb el pas del temps. |
|
|
|
Es valora positivament i valora els altres. |
|
|
|
Referma la seua lateralitat amb els jocs corporals. |
|
|
|
Distingeix quina és la seua dreta. |
|
|
|
Col·labora en les tasques per a tenir cura de l’entorn. |
|
|
|
Sap situar-se espacialment amb relació a els objectes. |
|
|
|
Confia en les seues pròpies possibilitats i capacitats. |
|
|
|
Té uns hàbits posturals correctes. |
|
|
|
Valora la necessitat d’una dieta equilibrada. |
|
|
|
Reconeix els seus errors i intenta evitar-los. |
|
|
|
Accepta les correccions com a mitjà per a millorar. |
|
|
|
Coordina els seus interessos amb els dels altres. |
|
|
|
Valora la importància del treball ben fet. |
|
|
|
Ha adquirit hàbits d’organització, constància i esforç en la realització de les seues tasques. |
|
|
|
Manifesta i regula els seus propis sentiments i emocions: alegria, enuig... |
|
|
ÀREA: MEDI FÍSIC I SOCIAL
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix les característiques pròpies de la primavera i l’estiu quant a clima, animals, plantes, indumentària, temps atmosfèric, paisatge, indumentària, aliments... |
|
|
|
Diferencia les quatre estacions de l’any, i compara les característiques de cada una amb les de les altres. |
|
|
|
Distingeix entre paisatge rural i paisatge urbà. |
|
|
|
Utilitza correctament els objectes d’ús comú. |
|
|
|
Identifica objectes segons una característica comuna. |
|
|
|
Construeix artefactes o joguets senzills. |
|
|
|
Coneix el cicle vital de les plantes i animals. |
|
|
|
Classifica animals segons el medi en què viuen. |
|
|
|
Observa la relació entre animals, plantes i persones. |
|
|
|
Respecta les plantes i animals del seu entorn. |
|
|
|
Valora la importància dels ambients nets i no contaminats. |
|
|
|
Reconeix els atributs físics dels objectes: ample - estret. |
|
|
ÀREA: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
|
ACONSEGUIT |
EN PROCÉS |
|
Coneix un vocabulari de noms, accions i qualitats, adaptat al seu grau i amb relació a les unitats treballades. |
|
|
|
S’expressa oralment utilitzant frases ben estructurades amb pronunciació i entonació correctes. |
|
|
|
Coneix i reprodueix endevinalles, refranys, dites. |
|
|
|
Empra el vocabulari precís segons la situació. |
|
|
|
Es recolza en els gestos i l’entonació per a reforçar el significat dels seus missatges. |
|
|
|
Completa frases respectant-ne la concordància. |
|
|
|
Mostra interès i atenció per tal de manejar els llibres. |
|
|
|
Realitza correctament tot tipus de traços. |
|
|
|
Realitza treballs combinant més d’una tècnica plàstica. |
|
|
|
Usa material no específic en les seues obres plàstiques. |
|
|
|
Coneix tots els colors i sap relacionar els primaris amb els complementaris. |
|
|
|
Identifica el tema de distintes obres plàstiques presents en l’entorn. |
|
|
|
Ha adquirit un repertori de cançons. |
|
|
|
Diferencia pel que fa a la durada, intensitat, to i timbre de distints sons. |
|
|
|
Es desplaça per l’espai amb diferents i variats moviments. |
|
|
|
Coneix els quantificadors bàsics treballats. |
|
|
|
Reconeix, relaciona, ordena i escriu els nombres del 0 al 9. |
|
|
|
Fa composicions i descomposicions dels nou primers nombres. |
|
|
|
Coneix els tres primers nombres ordinals. |
|
|
|
Resol operacions senzilles que impliquen llevar. |
|
|
|
Utilitza les nocions espacials treballades per a explicar la ubicació pròpia o la dels objectes. |
|
|
|
Identifica les formes planes: rombe. |
|
|
XIX RELACIONS AMB LES FAMILIES
Entenem que l'Educació Infantil és una tasca compartida de pares i mestres, per això assumim la responsabilitat de facilitar als pares la participació i la informació necessària perquè la família se senta vinculada a la gestió escolar, se senta responsable del procés educatiu del seu fill, i el xiquet perceba una mateixa línia d'acció entre els adults que el rodegen.
La relació que s’estableix entre els pares i els mestres és decisiva en l’aprofitament general dels infants. En el PIL, que implica iniciar l’escolaritat amb l’aprenentatge d’una llengua diferent de l’habitual, establir una bona relació és d’especial importància per al desenvolupament lingüístic i actitudinal de l’alumne.
Hi ha una bona relació entre els pares i els mestres quan els ensenyants els informen del que es fa a l’escola i d’allò que s’hi pretén fer, i quan ambdós grups assumeixen conjuntament la responsabilitat de l’educació dels infants.
A més dels contactes establerts mitjançant entrevistes personals i reunions amb tots els pares de la classe, la col.laboració més directa en la vida escolar els apropa a l’escola, la qual cosa els permet seguir millor el procés d’aprenentatge de la segona llengua que fan els seus fills i conèixer de més a prop els costums tradicionals i la llengua del país.
5.1. . Contactes amb les famílies a través de la informació:
· En el període d'adaptació els pares a través d'entrevistes individuals informen als pares sobre aspectes relacionats amb els seus fills.
· Al llarg del curs, tenim un dia (els dimarts) dedicat a l'atenció de pares.
· Reunions de tot el grup de pares, almenys una vegada per trimestre per a tractar temes relacionats amb el treball en l'aula i altres puntuals per a tractar d'eixides, informes, festes…
· Per mitjà de comunicats i avisos per escrit sobre temes generals de l'escola com a particulars de l'aula.
· Informes d'avaluació que seran entregats a la família una vegada al trimestre, junt amb els treballs dels xiquets i el cançoner del trimestre.
· Contacte diari amb les famílies tant a l'hora d'entrada com a l'eixida dels xiquets.
5.2. Organització de la participació familiar
Les famílies participen en les activitats de l'escola tant de forma presencial com de forma no presencial:
· Acompanyant-nos en les eixides i excursions
· Participant en l'organització i posada en marxa de festes; Nadal, Carnestoltes, Setmana Cultural…
· Aportant materials per als racons de l'aula, realitzar distints treballs
· Col·laborant en l'elaboració de distints materials (disfresses, mòbils…)
· Col·laborant amb el xiquet en l'elecció i preparació de la sorpresa.
X PERIODE D’ADAPTACIÓ
El xiquet que ingressa per primera vegada en l'escola d'educació infantil ha adquirit un aprenentatge social en la família. Encara que no és l'únic espai —ja que des de molt xicotets els xiquets reben altres influències socialitzadores—, la família és l'espai fonamental i, en molts casos, quasi exclusiu de socialització del xiquet en les primeres etapes de la seua vida.
Els xiquets passen del medi familiar a l'escolar, inserint-se en una dualitat d'espais socialitzadors: el de la família, que es manté, i el de l'educació infantil com nou espai de socialització. Amb la seua incorporació a l'escola, el xiquet entra a una dinàmica de participació i interacció, producte de les experiències noves en aquest context, que li demanda assumir dos papers socials que tenen estreta relació: com a alumne i com a company en un grup escolar.
En primer lloc, en el seu paper d'alumne el xiquet s’insereix en un medi que té propòsits definits i activitats directes, un medi per a aprendre que té formes organitzatives establides, patrons de conducta i normes. En aquest context el xiquet es relaciona amb una nova figura d'autoritat, que no té un origen personal de relació amb el xiquet: el/la mestre/a. Una figura especialitzada d'autoritat per la seua procedència i la seua funció; este origen diferent no impedeix que els xiquets puguen percebre la seua autoritat i la força que arriba a tindre.
Junt amb l'experiència de desembolicar-se com a alumne, es dóna l'experiència simultània de la integració a un grup de pares. El que caracteritza a esta experiència, a diferència d'altres que ha tingut i té el xiquet en altres contextos, és que el grup de classe està integrat i existeix perquè els xiquets comparteixen una experiència i funció comuna que és la d'anar a escola.
En el grup escolar, en principi, hi ha igualtat i horitzontalitat: formalment els xiquets són iguals i han de relacionar-se com a tals; i, a diferència de la relació de diada xiquet-mamà, ara cada xiquet experimenta una relació descentrada i múltiple del mestre/a cap al conjunt dels xiquets.
Finalment, s’insisteix que els dos papers que exerceix el xiquet, com a alumne i com a company, són dos formes d'inserir-se en un espai socialitzador nou que implica relacions distintes; són dos papers distints, però articulats i simultanis. La seua diferenciació permet atendre'ls de manera separada, però sense oblidar que estan interrelacionats
Com hem vist, el període d'adaptació és un fet sociocultural on s'impliquen l'alumnat, els pares i el centre.
El Centre, els professors i la família han d'assumir conjuntament el període d'adaptació, de manera que el xiquet no patisca un canvi brusc de la confortabilitat de sa casa a l'escola, sinó que siga un pas a alguna cosa diferent amb molts elements iguals.
El xiquet ha d'adaptar-se a un ritme i a uns esquemes de funcionament distints dels que tenen lloc en sa casa i a unes tasques específiques i diferenciades.
Situacions que es donen:
1. Canvi de rol. El xiquet té una forma de relacionar-se, està segur i protegit en el seu ambient familiar. A l'incorporar-se a l'ambient escolar és un més, la qual cosa li crea angoixa i inseguretat. A mesura que es va adaptant estos sentiments desapareixen.
2. La separació mútua. Es sent sol, menys protegit i té sensació d'abandó; no té consciència del pas del temps, per a ell la separació dels seus pares és definitiva.
3. Enfrontar-se a les seues possibilitats. L'eixida de l'entorn familiar li fa qüestionar-se el concepte de si mateix, perquè ja no va a tindre el suport i la seguretat familiar. Açò va a provocar en el xiquet un destret en les relacions socials.
Per a portar a terme este període d'adaptació on hem vist que la relació família- escola és important i afavoreix esta adaptació, anem a plantejar una sèrie d'actuacions des de l'equip d'Educació Infantil:
· Reunió a principi de curs, on s'expliquen clarament quins objectius pretenem aconseguir en el curs escolar.
· Explicació de la dinàmica de l'aula (projectes, unitats didàctiques, mediateca, informàtica, festes, celebracions, etc.)
· Aspectes organitzatius (higiene, roba, bates, etc.)
· Dinàmica general del cicle: eixides, APA, etc.
Després de reflexionar sobre açò la nostra incorporació de xiquets al Centre es farà de la següent forma:
La prioritat a l’ hora d’ incorporar-se serà:
· Existència de germans al centre
· Necessitats familiars i horari de treball del pare i la mare.
· Treball del pare i la mare.
· Qualsevol altra circumstància que obligui a considerar la prioritat de l´entrada del xiquet o xiqueta a l`escola .
El criteri de separació dels xiquets en dos grups A i B serà el següent:
· Semblant nombre de xiquets i xiquetes.
· Repartir l´ alumnat per dates de naixement en els dos grups.
· Altres circumstàncies: afinitats etc...
La incorporació dels grups d´alumnes que per primera vegada accedeixen al centre es realitzarà en grups menuts, aproximadament de 5 en 5 de forma escalonada en el temps, incorporant-se cada un dels grups en intervals d´un dia.
El grup inicial anirà incrementant-se amb incorporació de la resta del grup fins que quede acabat el procés quan finalitza la primera setmana de l´inici del curs escolar.
L´horari durant la primera setmana serà reduït per tal que el xoc casa-escola es produisca de la manera més adient per al xiquet. Considerem que en dues hores els xiquets tenen suficient per a prendre el primer contacte amb l’escola sense que la jornada els arribe a cansar i els resulte molt pesada.
La segona setmana serà amb l’horari normal com la resta del cole.
Al mes de Setembre, les dues persones de recolzament d’ infantil, estaran en les classes de 3 anys per a atendre als xiquets al període d’ adaptació.