PROJECTE CURRICULAR DE L’ÀREA DE  LLENGUA

ÍNDEX 

1.   Objectius generals

2.   Criteris metodològics

3.   Programa d’Immersió

4.   Objectius per cicles

5.   Tractament de llengües

6.   Continguts per nivells

 1.   OBJECTIUS GENERALS

1.1.         Comprendre discursos orals i escrits, interpretant-los amb actitud crítica i aplicar la comprensió d’aquestos a noves situacions d’aprenentatge.

1.2.         Expressar-se oralment i per escrit de manera coherent, atenent a les característiques de les diferents situacions de comunicació i els aspectes normatius de la llengua.

1.3.         Reconèixer i apreciar la diversitat lingüística de la comunitat, de l’Estat espanyol i de la societat en general, valorant la seua existència com un fet cultural enriquidor.

1.4.         Conèixer la realitat lingüística de la Comunitat i els problemes que origina el contacte de llengües, valorant la necessitat de recuperar l’ús normalitzat del valencià.

1.5.         Utilitzar la llengua oral per a intercanviar idees, experiències i sentiments, adoptant una actitud respectuosa davant les aportacions dels altres i atenent a les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu.

1.6.         Combinar recursos expressius, lingüístics i no lingüístics ( anagrames, senyals, gestos, disposició de textos, normes de presentació...) per a interpretar i produir missatges amb diferents intencions comunicatives.

1.7.         Utilitzar la lectura com a font de plaer, informació, aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic i personal

1.8.         Explorar les possibilitats expressives de la llengua, orals i escrites, desenvolupant la sensibilitat estètica, buscant camins creatius en l’ús autònom i personal del llenguatge.

1.9.         Utilitzar la llengua oralment i per escrit, com instrument d’aprenentatge i planificació de les activitats, mitjançant els recursos i procediments que faciliten l’elaboració i l’anticipació d’alternatives d’acció, la memorització d’informació i la recapitulació i revisió del procés seguit.

1.10.  Reflexionar sobre l’ús de la llengua, començant a establir relacions entre els aspectes formals i els contextos i intencions comunicatives als quals responen, per a millorar les pròpies produccions.

1.11.     Reflexionar sobre l’ús restringit del valencià, com a varietat de llengua minoritzada, per tal d’ampliar els usos personals en situacions formals.

1.12.     Reflexionar sobre l’ús de la llengua com a vehicle de valors i prejudicis socials, racistes, sexistes, etc. Amb la finalitat d’introduir les millores pertinents.

1.13.     Valorar i conèixer el nostre patrimoni cultural lingüístic( dites, contes, cançons...)

2.   CRITERIS METODOLÒGICS

·         L'organització de la classe afavorirà la comunicació, la interacció i l'ús del llenguatge entre els alumnes i entre l'alumnat i el professorat en tot tipus d'agrupaments.

·         S'intentarà crear a l'aula un clima càlid i relaxat que proporcione seguretat afectiva i que afavorisca la comunicació i la creativitat en el llenguatge.

·         Es partirà de les capacitats i els coneixements inicials de l'alumnat, dels seus interessos i motivacions per tal d'organitzar les activitats, implicant-se així en el seu propi aprenentatge.

·         L'ús de la llengua serà sempre funcional i interessant, i per tal d'aconseguir-ho es crearan     situacions comunicatives reals o simulades atenent tant al missatge com a la forma.

·         Caldrà motivar  l'alumnat  per a processar i produir tot tipus de textos orals i escrits, utilitzant-los quan el context social ho permeta.

·         Es treballarà progressivament els aspectes fono-ortogràfics, gramaticals, lèxics i textuals corresponents als objectius del currículum, sempre dintre d'un context.

·         Els errors es consideraran com a part del procés d'aprenentatge. Es corregiran però no sempre, no tots i no de qualsevol manera. Només es corregiran quan no dificulten l'activitat comunicativa, quan puguen ser assumibles i milloren la competència i de manera que no minven l'autoestima de l'aprenent.

·         Es promouran actituds favorables, tolerants i de respecte, envers altres llengües i cultures.

·         L'entrada d'informació consistirà en models reals correctes de llengua en ús parlada, escrita o simbòlica i adequada a les capacitats de comprensió de l'alumnat.

·         L'avaluació s'integrarà i formarà part de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, i no es farà solament al final.

·         Fomentar la lectura per plaer i hàbits lectors, mitjançant la biblioteca d'aula i la mediateca, proposant tant autors reconeguts de literatura infantil com de la cultura pròpia.

·         Es farà un aprenentatge mitjançant activitats engrescadores, atractives, actives, lúdiques...

·         Les assemblees de classe serviran per a potenciar la utilització dels hàbits i normes d'expressió oral (moderació, torn de paraula, to de veu adequat...).

3.   PROGRAMA D’IMMERSIÓ

3.1.         Definició:És un programa educatiu que situa a l’alumnat des del primer moment de la seua vida escolar en una llengua que generalment, no és la seua pròpia i aleshores desconeix. L'objectiu d’aquest programa no és la substitució d’una llengua per altra, tot el contrari, és l’adquisició simultània, en un determinat moment de la escolarització, de dues llengües, amb l’assoliment d’una mateixa competència lingüística, d’ambdues , quan acabe la escolarització obligatòria.

3.2.         Objectius del programa

3.2.1.      Iniciar i consolidar en l’alumnat el procés d’adquisició d’una nova llengua, mitjançant el desenvolupament de manera significativa i eficaç d’un discurs que va més enllà de les seues estrictes possibilitats per a textualitzar.

3.2.2.      Assolir una competència lingüística paral.lela en ambdues llengües, valencià i castellà, en acabar l ‘escolarització.

3.2.3.      Potenciar la maduresa psico-lingüística i cultural per sobre els individus monolingües.

3.2.4.      Desenvolupar la competència comunicativa, partint de la L2 (valencià), mitjançant les diferents matèries escolars, introduint progressivament el castellà ( L1 ) com assignatura  a partir del segon cicle.

3.3.         Requisits que s’han d’acomplir per a encetar un programa d’immersió.

3.3.1.      La llengua familiar o el context sociolingüístic amb el qual  el xiquet i la xiqueta arriben a l’escola ha de ser socialment fort.

3.3.2.      La immersió no suposarà mai un rebuig, implícit o explícit a la llengua i cultura familiars de l’alumnat.

3.3.3.      L’opció ha de ser assumida pels mares i pares.

3.3.4.      El professorat amb la seua pràctica docent, procurarà que la comprensió estiga sempre assegurada. Això vol dir “ construir el seu discurs  d’acord  amb les habilitats lingüístico-cognitives de l’alumnat”.

3.4.         Metodologia d’un programa d’immersió lingüística

Aquesta metodologia es basa:

-          En un acurat tractament de la motivació envers l’aprenentatge de la segona llengua.

-          En contextualitzar les activitats d’aprenentatge en marcs comunicatius reals on l’ús lingüístic fluisca de manera natural com a vehicle de comunicació i on l’èxit en llur resolució siga assegurat.

-          En ímputs sempre comprensibles que permeten a l’aprenent intuir el funcionament de la llengua ,construir-ne les regles i adquirir-ne el vocabulari.

-          Des de la metodologia d’un programa d’immersió hem d’evitar un seguit d’hàbits, molt arrelats en  l’organització de moltes aules dels primers nivells, que funcionen de manera automàtica i que l’alumnat adquireix ràpidament , i que tendeixen a substituir situacions comunicatives diàries- com anar al lavabo, eixir o entrar al pati, repartir material...- per signes . Per tant en immersió s’haurà de potenciar la relació comunicativa entre mestra i alumnat en totes aquestes rutines .

-          El desenvolupament de la competència comunicativa es realitza mitjançant la relació amb els altres en contextos socials definits, per això una condició metodològica decisiva és que l’aula constituisca un context adequat per a la interacció comunicativa. Les situacions de comunicació reals es produeixen a l’aula durant el procés d’aprenentatge: quan  els xiquets i les xiquetes intercanvien informacions o discuteixen el projecte de treball i el resultat de les activitats i quan amb el docent tracten el conjunt del procés d’ensenyament i aprenentatge, l’organització de l’aula o les activitats quotidianes.

En la immersió hem d’aprofitar totes les situacions per introduir el llenguatge comunicatiu, ja que les conductes freqüents i ritualitzades tenen molta base per adquirir llenguatge.

-          Al primer cicle es continuarà treballant per racons, ja que aquesta organització permet desenvolupar molt més les situacions comunicatives. Al primer nivell s’ha de treballar més a partir de contextos on apareguen situacions comunicatives de la vida quotidiana com anar al metge, comprar, parlar per telèfon etc. Al segon nivell s’han de treballar més les produccions monogestionades o poligestionades no contextualitzades com són fer una entrevista, contar històries, realitzar un telenotícies, una exposició etc.

-          Al segon i tercer cicle cal treballar textos oral més descontextualitzats i continuar programant activitats d’expressió i comprensió oral per a que l’alumnat continue avançant en l’aprenentatge de la segona llengua.

-          Intervencions del professorat: En el programa d’Immersió el professorat ha d’afavorir la creació de contextos comunicatius a l’aula compartits amb l’alumnat  alhora que fa de model lingüístic. Per tant convé que el professorat tinga  una bona competència lingüística.

Per tal de millorar les produccions de l’alumnat el professorat serà dinamitzador de les converses i corrector subtil emprant tota una sèrie d’estratègies per a perfeccionar i ampliar l’ús de la nova llengua.

La llengua de relació serà des del primer moment el valencià i per assegurar la comprensió utilitzarà estratègies com gestos, suports visuals etc., mai ha d’utilitzar la traducció.

El professorat observarà i avaluarà el procés d’adquisició de la llengua i planificarà la realització  d’activitats   i l’ús d’estratègies per millorar les possibles mancances que haja detectat.

3.5.         Funcions del professorat de suport

3.5.1.      Contribuir a superar la mancança de competència comunicativa en valencià que té l’alumnat.

3.5.2.      Establir i compartir amb el tutor/a  uns criteris de treball de llenguatge a l’aula.

3.5.3.      Possibilitar el treball en petits grups.

3.5.4.      Afavorir la coordinació i l’intercanvi d’experiències entre  les diferents aules del centre que apliquen el programa d’immersió.

3.5.5.      Observar, i registrar alhora, el procés d’adquisició lingüístic de l’alumnat, possibilitant així una avaluació més objectiva del programa.

3.6.         Activitats preferents del professorat de suport

3.6.1.      Racons que afavorisquen l’activitat comunicativa, especialment els racons de “joc simbòlic”

3.6.2.      Tallers

3.6.3.      El treball en gran grup possibilitarà la funció d’observació i avaluació de l’alumnat, doncs permetrà que, mitjançant  el professorat de suport o el tutor/a es puguen observar les actituds, participació i implicació de l’alumnat.

3.7.         Textos orals que cal treballar

A l'escola es treballen molt els textos orals que impliquen una producció (oral) unida a una acció no verbal (racons de joc simbòlic, salutacions, instruccions, cançons,jocs, etc.)  i les converses informals.

Tanmateix els textos orals més descontextualitzats com són la conferència, entrevista, discussió, debat etc., encara que es treballen , apareixen d'una forma menys sistemàtica dins la programació. Per tant cal incidir més i sistematitzar aquests tipus de produccions.

Per a aconseguir-ho cal programar seqüències didàctiques al voltant del text oral que vulguem desenvolupar, tenint en compte l'edat i les capacitats de l'alumnat.

L'estructura general d'una seqüència didàctica és :

Posada en situació a partir d'un model------------ Producció inicial----------n Tallers--------- producció final.

Tallers que han de permetre que l'alumne s'enfronte a textos de referència, que el col.loquen en situacions ben diverses al voltant del gènere a treballar  i que han de permetre que es construisca un llenguatge amb el qual realitzar l'activitat. aquestos tallers seran al voltant de les dificultats o problemes que han estat observats a la producció inicial  i d'acord  al nivell i capacitats dels alumnes. Durant els tallers tindrem moments de comunicació i moments dedicats a l'estructuració del text triat.

 Els tallers de comunicació serien :-    com fer una presentació

-          rol del moderador en un debat

-          etc.

Els tallers d'estructuració serien:    -    buscar sinònims

-          reformular conceptes

-          prendre notes

-          buscar informació

-          etc.

A l'Educació Infantil  haurem de continuar treballant els textos orals de producció unida a una acció no verbal, on el llenguatge mediatitza l'acció ( racons de joc simbòlic, hàbits i rutines, converses informals,cançons, jocs etc.).

Els textos més descontextualitzats s'han d'anar  introduint a partir de primer cicle i anar aprofundint a partir del segon cicle.Els textos on cal fer més incidència  són:

                          Primer cicle:

-          Descripcions de persones i objectes.

-          Narracions amb suport visual

-          Entrevista

                                Segon Cicle:

-          Narració

-          Exposició oral

-          Descripcions d'animals, persones i paisatges.

-          Notícies

                                 Tercer cicle:

-          Conferència

-          Enquesta

-          Debat

-          Textos poètics

3.8.         Com treballar el textos orals ?

A continuació exposem uns eixemples de com treballar textos orals seguint una seqüència didàctica en els diferents cicles de Primària.

 SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA: L'EXPOSICIÓ ORAL A 1ER. CICLE DE PRIMÀRIA

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA: L'EXPOSICIÓ ORAL A 2ON. CICLE DE PRIMÀRIA

 SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA: L'EXPOSICIÓ ORAL A 3ER. CICLE DE PRIMÀRIA

4.   OBJECTIUS PER CICLES

 4.1.   Objectius del primer cicle

 EXPRESSIÓ ORAL:

·         Expressar sentiments, experiències i opinions de manera clara i ordenada, tenint cura de la pronunciació, l’entonació i el ritme.

·         Narrar fets reals i imaginaris, i descriure objectes, persones i situacions relacionades amb l’alumnat.

·         Distingir i pronunciar  correctament tots els sons del valencià.

·         Adquirir i emprar un vocabulari precís, variat i adequat al primer cicle, tenint en compte les diferents situacions sociolingüístiques.

·         Reproduir textos orals memoritzats: recitacions i dramatitzacions.

• Expressar oralment i per escrit diferents situacions de comunicació, reals o simulades, en contextos coneguts pels alumnes.
• Participar activament (formular preguntes, respondre, proposar temes, expressar opinions, etc.) en situacions intercomunicatives.
• Respectar les normes que regeixen els actes d’intercanvi comunicatiu en grup: atenció, torns de paraula, respectar les opinions dels altres, etc.
• Produir textos orals senzills (dramatitzacions, simulacions de programes de ràdio, televisió, històries de la tradició oral, etc.) utilitzant sistemes de comunicació verbals i no verbals: so, gest, moviment corporal, etc.

COMPRENSIÓ ORAL:

• Comprendre discursos orals senzills —ex­plicacions, narracions i diàlegs— sobre situacions reals i simulades amb interlocutors coneguts.
• Comprendre i executar ordres orals que impliquen accions successives.
• Escoltar i comprendre textos orals breus, de contingut i vocabulari adient, així com textos literaris propis de la tradició oral: rondalles, cançons, contes, etc.
• Identificar les relacions temporals i espacials entre els diferents elements del text.
• Mantenir l’atenció davant textos orals senzills.

EXPRESSIÓ ESCRITA:

• Expressar per escrit diferents situacions de comunicació reals o simulades en contextos coneguts per l’alumnat (tipologies textuals)
• Corregir i revisar els textos propis, atenent criteris específics, amb l’ajuda del professorat i dels companys/es.
• Aconseguir la direccionalitat correcta en l’escriptura.

ORTOGRAFIA

• Adoptar unes certes convencions de l’escriptura en les produccions pròpies:

—Correspondències entre fonemes i grafies, així com els seus agrupaments.

—Majúscules en posició inicial i noms propis.

—Separació de paraules.

—Signes de puntuació: punt, interrogació i exclamació.

     —Direcció de la lectura, funció de les il·lustracions.

COMPRENSIÓ ESCRITA

• Comprendre el sentit general d’un text escrit adequat i localitzar-hi informació específica.
• Llegir clarament, sense sil·labejar, començant a respectar les pauses i l’entonació.
• Fomentar la lectura de textos mitjançant la participació en activitats d’animació lectora, jocs, etc.
• Valorar la lectura com a font de plaer mitjançant la lectura de textos literaris senzills de producció pròpia.
• Considerar la lectura com a font d’informació i aprenentatge mitjançant textos de tipologia diversa: cartells, cartes, receptes, anuncis, textos d’informació al consumidor, etc.
• Iniciar-se en l’ús i l’organització de la biblioteca d’aula i del centre educatiu.

4.2.   Objectius del segon cicle

EXPRESSIÓ ORAL

·         Desenvolupar la capacitat per a presentar oralment fets i experiències properes utilitzant formes d’expressió adients a la intenció i context de la comunicació:

a)      Relatar experiències pròpies utilitzant un vocabulari adequat, estructura narrativa i ritme adequat.

b)      Relatar fets imaginaris amb suport visual.

·         Desenvolupar la capacitat de descripció de persones, objectes, situacions..

·         Desenvolupar la capacitat per a participar en situacions d’intercanvi comunicatiu adequant l’expressió a la intenció desitjada.

·         Ser capaços/es d’atendre i comprendre en diferents situacions comunicatives.

COMPRENSIÓ ORAL

·         Desenvolupar la capacitat per a distingir les idees principals de les secundàries en textos orals senzills fent un breu resum.

·         Desenvolupar l’hàbit de mantenir l’atenció a l’hora d’escoltar textos orals.

·         Tindre una  bona actitud d’atendre i escoltar vers les participacions orals dels companys/es de la classe.

EXPRESSIÓ ESCRITA

·         Desenvolupar la capacitat per a expressar per escrit diferents situacions de comunicació reals o simulades en contextos coneguts

·         Ser capaços de corregir  i revisar els textos propis, atenent a criteris específics d’acord a uns símbols pactats.

·         Desenvolupar la capacitat per a emprar els coneixements bàsics de l’ortografia per a satisfer les necessitats de la llengua escrita:

a)      Distribuir correctament l’espai adaptant-se a les dimensions del paper, respectant l’organització de l’escrit: marge, títol, nom i data.

b)      Presentació neta i clara de les produccions escrites.

·         Desenvolupar les habilitats de pensament relacionades amb el llenguatge: expressar de manera clara i ordenada les idees.

COMPRENSIÓ ESCRITA

·         Fomentar la lectura mitjançant la biblioteca d’aula i la mediateca del centre.

·         Desenvolupar la capacitat per a interpretar el cabal d’informació que el món actual ens ofereix.

·         Desenvolupar la capacitat per a generar nova informació  ( els codis no verbals i la seva interacció amb el codi verbal, l’ús del diccionari i les fonts d’informació: el llibre i la biblioteca)

·         Valorar i gaudir de la lectura com a font de plaer.

4.3.   Objectius del tercer cicle

            EXPRESSIÓ ORAL

1. Expressar qualsevol necessitat o sentiment amb la deguda estructura, seqüèncialització i vocabulari.
2. Construir missatges orals tenint en compte la dicció, l’entonació i altres recursos expressius.
3. Adquirir i emprar un vocabulari adequat al 3r cicle.
4. Reproduir textos orals memoritzats: poemes, dites, embarbussaments...
5. Fer ús de les normes d’ intercanvi comunicatiu.

            COMPRENSIÓ ORAL

            1.    Comprendre relats, explicacions, argumentacions, ordres i instruccions de certa complexitat en diferents  situacions i contextos

            2.    Comprendre i utilitzar un vocabulari precís i adequat a l’edat.

COMPRENSIÓ ESCRITA

1. Llegir i comprendre qualsevol tipus de text en prosa o en vers adequat al nivell de l’alumne/a.
2. Llegir textos de diversos tipus amb fluïdesa, utilitzant la pronunciació, l’entonació i el ritme adequat al seu contingut.
3. Localitzar informació en textos escrits
4. En lectura de textos utilitzar estratègies que faciliten la comprensió i utilitzar estratègies adequades per a resoldre els dubtes que es presenten.
5. Iniciar-se en la lectura dels mitjans de comunicació escrita, revistes, periòdics, còmics..
6. Adoptar i expressar criteris i gustos personals en la selecció de llibres de lectura.
7. Valorar la lectura com a font de plaer mitjançant la lectura de textos literaris.

            EXPRESSIÓ ESCRITA

1. Produir textos de tipologia diversa a partir de models.
2. Comprendre i utilitzar un vocabulari precís i adequat al tercer cicle.
3. Adoptar una actitud crítica davant les pròpies produccions i dels altres.
4. Entendre i utilitzar la informació que aporta un text a fi d’

MORFOSINTAXI

1.  Identificar i puntuar diferents tipus de frases: enunciativa, imperativa, interrogativa i exclamativa.
2. Reconèixer els diferents tipus de paraules: nom, adjectiu, verb...
3. Identificar els elements bàsics de l’oració simple: subjecte i predicat.

 ORTOGRAFIA

1. Desenvolupar la capacitat d’incorporar les normes ortogràfiques a les produccions pròpies
2. Utilitzar recursos que permeten resoldre els dubtes ortogràfics en el procés de producció d’un text.

5.TRACTAMENT DE LLENGÜES

1. INTRODUCCIÓ

En el nostre projecte lingüístic ( Programa d’Immersió) cal tindre en compte a l’hora de plantejar l’ensenyament del llenguatge, l’existència de dues llengües en contacte que l’alumnat ha de dominar al finalitzar l’ensenyament obligatori.També caldrà tenir en compte que en segon cicle comencen l’estudi d’una llengua estrangera.

Per tot açò, sembla el més coherent fer un plantejament integrador de totes les llengües del currículum com una sola àrea de llengua.

Aquest plantejament integrador permet treballar una sèrie d’objectius específics de l’àrea de llengües:

• Adquisició de procediments i hàbits de reflexió lingüística.
• Adquisició de conceptes lingüístics generals: elements de la situació comunicativa, l’ordre de la composició de la frase, noció de temps...
• Desenvolupament d’actituds i hàbits envers la llengua pròpia com a vehicle d’identitat cultural, de respecte i de reconeixement de la diversitat lingüística.

Un plantejament d’aquest tipus necessita un mateix marc teòric de referència, una mateixa concepció sobre els mecanismes que intervenen en l’aprenentatge lingüístic i una metodologia basada en criteris didàctics comuns i que a la vegada respecte l’especificitat de cada llengua.

Dintre d’eixe marc teòric, caldria recordar els següents principis:

§         Els coneixements inicials en la primera llengua funcionen com preconceptes en l’aprenentatge de les segones llengües.

§         El model metalingüístic utilitzat en les diferents llengües ha de ser comú per tal d’evitar interferències entre els diferents processos d’aprenentatge.

§         Les operacions cognitives que faciliten el descobriment i el desenvolupament lingüístics són comunes en les diferents llengües.

Hem d’aclarir que el proposar un plantejament integrador i convergent de les disciplines en una mateixa àrea ha d’entendre’s des d’una perspectiva purament didàctica on conflueixen objectius, mètodes i continguts, sense oblidar els aspectes específics de cada disciplina, ni  la necessitat d’un professorat especialitzat.

Basem el nostre projecte en un model que suposa que ambdues llengües tenen una competència subjacent comuna o interdependent, de manera que l’experiència d’una de les dues pot promoure el desenvolupament de la competència subjacent a totes dues.

 Cal aclarir que considerarem L1 la llengua d’aprenentatge, L2 la segona llengua i L3 la llengua estrangera.

2. PRESSUPOSTOS GENERALS DEL CURRÍCULUM DE LLENGÜES

• Cal definir quin és l’objectiu de l’ensenyament-aprenentatge de les llengües.

L’objectiu de l’ensenyament de la llengua és la reflexió i la pràctica de la comunicació mitjançant la intervenció pedagògica en el procés d’adquisició i desenvolupament de les capacitats psicolingüístiques.

• El llenguatge s’adquireix i es desenvolupa en contextos comunicatius dins d’una comunitat lingüística i mitjançant diversos intercanvis dins l’entorn sociocultural de l’alumnat.

Traslladat a la realitat escolar, és clar que l’adquisició del llenguatge no és independient de l’aprenentatge del seu ús; al contrari, aprendre a parlar és aprendre a usar el llenguatge i per tant cal fer-ho des de situacions amb suport contextual.

• El llenguatge oral possibilita l’organització del pensament.

El desenvolupament del pensament i el de la capacitat lingüística són fenòmens interdependents en un procés que es dóna al llarg de tota la vida del parlant, encara que en els primers anys de vida, el desenvolupament és més espectacular.

• Amb els intercanvis comunicatius s’adquireix una competència no tan sols lingüística sinó també comunicativa, que es manifesta en una competència textual.

Sembla evident que amb l’intercanvi comunicatiu s’adquireix algun tipus de gramàtica implícita, que permet produir i reconèixer actes verbals i també textos i discursos orals.

• L’ensenyament-aprenentatge d’una llengua té uns condicionaments especials en una zona amb una situació de conflicte lingüístic.

En la nostra comunitat conviuen dues llengües amb una situació de conflicte lingüístic: una llengua minoritzada i un altra majoritària amb major prestigi social i amb un tractament desigual en l’ús social.

Les interferències entre les llengües caldrà tractar-les no com errades socialment repudiables, sinó com a manifestacions d’un procés d’aprenentatge positiu i enriquidor.

3. TRACTAMENT METODOLÒGIC

Tenint en compte la situació lingüística del nostre col.legi, en lloc de parlar d’introducció de la llengua castellana, caldria fer-ho de la sistematització d’aquesta, ja que, en realitat, és la llengua de la llar.

Per al tractament metodològic de qualsevol llengua que es done al centre, aplicarem els següents criteris:

• Evitarem la repetició sistemàtica de continguts .
• Atendrem l’especificitat dels continguts
• Procurarem crear contextos diferenciats per a cada llengua.

      A més a més, tindrem en compte els següents principis:

§         Si la llengua base d’aprenentatge és el valencià ( L1 ), l’ensenyament de la lecto-escriptura es farà en valencià des del primer moment, és a dir des de que l’alumnat comença l’escolarització en Infantil i en el primer Cicle de Primària.Una vegada fet aquest aprenentatge, tan sols s’haurà d’insistir al Segon Cicle sobre els problemes d’ensenyament del codi que presenta la llengua castellana, àrea que serà sistematitzada durant aquest cicle de manera oral i escrita simultàniament.

§         Donades les silimituds de les dues llengües, considerem que els avanços que es donen en una, reforcen l’altra.

§         Pel que fa al lèxic, hem de treballar les paraules diferents del valencià, i especialment aquelles que poden ocasionar interferències.Tindrem cura de no repetir els camps semàntics en les dues llengües i no utilitzar mai la traducció.

§         Pel que fa a la gramàtica hem d’insistir en aquells aspectes morfològics i sintàctics diferents del castellà, per tal d’afavorir que l’alumnat progresse en el coneixement de la llengua al mateix temps que evoluciona la seua maduresa intel.lectual per tal d’arribar a utilitzar les estructures pròpies de cada llengua sense interferències.

§          En ortografia, treballarem principalment:

1.      Els aspectes d’ortografia natural i arbitrària diferents : fonemes associats a les seues grafies, les quals no existeixen  en valencià i sí en castellà( ñ, ch ).

2.      Ortografia arbitrària diferent del valencià:paraules ambH,B iV que no coincideixen en les dues llengües i altres errades que sorgeixen usualment ( y/i, g/g,j, z, c..)

4. CRITERIS DE SELECCIÓ I DE SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE LLENGUA CASTELLANA

Per tal que l’ensenyament de la llengua siga globalitzador i facilite la transferència d’aprenentatges, cal que la programació de l’àrea tinga molt en compte no sols els continguts  que s’han de tractar en cada llengua, sinó també la metodologia més adequada per a transmetre’ls. Per tant, en seleccionar i seqüenciar els continguts de llengua castellana cal seguir els següents criteris:

1.      Evitar la repetició de continguts: No s’hauria de realitzar mai dos processos d’aprenentatge paral.lels ,com si l’un o l’altre no tingueren cap relació.És una funció de la L1 d’escola transmetre aprenentatges.

2.      Evitar l’anticipació d’aprenentatges: No és adequat introduir dificultats que no hagen estat tractades en l’estudi de la primera llengua.

3.      Atendre els continguts diferencials i específics: Els continguts diferencials són els que presenten alguna dissemblança amb qualsevol aspecte gramatical respecte del valencià, ja siga fonètica, ortogràfica, semàntica o morfosintàctica, i l’alumnat l’assimilarà a partir del valencià.

Els continguts específics són propis o genuïns d’una llengua en concret, i s’assimilaran per ells mateixos, sense possibles referències a les altres llengües.

En resum caldrà incidir i consolidar els aspectes, les normes, els usos etc. que són diferencials, que presenten alguna dificultat o que són propis de la segona llengua en qüestió. L’alumnat, seguint aquest procés, estableix relacions ( semblances i diferències ) i referents entre les segones llengües i la llengua d’escola.És per això que cal vigilar   no caure en la comparació sistemàtica de les llengües.

5. ALGUNES CONSIDERACIONS QUE CAL TINDRE EN COMPTE A L’HORA DE SELECCIONAR ELS CONTINGUTS.

• LÈXIC:

Cal assolir el domini i la memorització de lèxic de diferents camps semàntics que permeta un bon nivell de competència lingüística, i també l’ampliació d’aquest lèxic mitjançant el treball de sinonímia, d’antonímia, de polisèmia,de derivació, etc.

És necessari tenir cura de la riquesa integral del lèxic, no solament substantius, sinó també adjectius, verbs, adverbis, locucions, expressions...

El coneixement i domini, en major o menor grau, del vocabulari bàsic de molts camps semàntics no s’ha de fer des d’una perspectiva purament semàntica. En tot cas, s’ha de possibilitar el coneixement i assegurar el domini del vocabulari que facilite una comunicació fluïda, oral i escrita, en la varietat estàndard. Aquest domini es materialitza per mitjà d’un ús precís, variat i ric de les paraules, emmarcat en unes estructures sintàctiques correctes i evitant els registres massa vulgars.Caldria introduir el vocabulari estàndard ( dibuix, recerca de diccionari...) que és més elevat que el bàsic, i preparar-ne exercicis de consolidació i fixació.

• QUINES PARAULES S’HAN DE TREBALLAR

Pel significat i pel significant ( forma ), podem dividir el vocabulari en els següents grups:

1.      Paraules que tenen significants i significats semblants: paret/pared, casa/casa, automòbil/automóvil, meravella/ maravilla, senyal/señal, cotxe/coche, quadre/cuadro, aranya/araña, xurro/churro, cacauet/ cacahuete..

No s’ha de treballar el significat d’aquest grup de paraules, però si que cal treballar les diferències ortogràfiques i morfològiques.

2.      Paraules que tenen significats semblants i significants diferents: sostre/techo, trau/ojal, càntir/botijo, gos/ perro, xerraire/hablador, singlot/hipo, forrellat/cerrojo, catifa/alfombra, dona/mujer..

Només cal treballar aquelles paraules que presenten alguna dificultat ortogràfica o morfològica ( almohada, ventana,..)

Els grups que segueixen cal treballar-los a fons en tots els aspectes ja que provoquen moltes interferències, cal que les activitats partisquen de la contextualització del vocabulari.

3.      Paraules que tenen significats diferents i significants semblants: acostar-se/ acercarse, ficar-se al llit/ acostarse, cama/pierna, llit/ cama, pany/ cerradura, drap/ paño..

4.      Paraules que tenen un camp semàntic diferent:

Full, fulla-----hoja ,    espelma,vela-------vela

Baix,sota-----bajo ,     trencar, estripar---romper

Cua----- cola, rabo,     parada------puesto, parada

Quin----- qué, cuál,     portar------llevar, traer

5.      Refranys, modismes i frases fetes : De tal palo tal astilla/ Els testos s’assemblen a les olles; A diestro y siniestro/ a tort i a dret etc.

• FONÈTICA :

L’objectiu que tindrem en aquest camp és assolir una producció clara i estàndard dels sons específics respecte del valencià i una bona dicció dels sons que poden presentar alguna dificultat d’articulació.

• ORTOGRAFIA

Tots els aspectes ortogràfics del castellà que siguen coincidents amb el valencià i que segueixen les mateixes regles d’ortografia, no anem a treballar-los. En aquestos casos es produirà una transferència positiva.

Caldrà treballar més els aspectes i les normes restants com:

-          acabament dels pretèrits imperfet d’indicatiu de la primera conjugació

-          paraules que en castellà s’escriuen en v i en valencià en b i a l’inrevés.

5.   CONTINGUTS PER NIVELLS

5.1.   Primer cicle de primària

5.1.1.      Primer

  COMPRENSIÓ ORAL

§         Comprensió del vocabulari bàsic de la vida quotidiana.

§         Comprensió  de preguntes relacionades amb el seu món de relació.

§         Realitzar ordres senzilles que impliquen una o més accions.

§         Comprensió de manera global de tot tipus d’informació amb un vocabulari adient a la edat.

§         Esforç en l’audició atenta

EXPRESSIÓ ORAL

• Vocabulari bàsic dels temes treballats a classe ( cos, aliments, animals etc.)

§         Expressions usuals de relació social ( salutacions, acomiadaments, demanar, preguntar etc.)

§         Expressió d’experiències personals, propostes idees....amb claredat.

§         Interès per participar i fer-se entendre.

§         Elements no lingüístics de la llengua parlada: gest, mirada, entonació i velocitat.

• Invenció d’històries amb suport visual.

COMPRENSIÓ LECTORA

• Lectura de  diferents textos( noms, títols, poesies, cançons, contes etc.)
• Comprensió del contingut essencial del text.
• Formulació d’hipòtesi sobre el contingut del text  a partir del títol, índex ...
• Pautes de presentació dels textos ( tipus de lletra, horitzontalitat, marge...)
• Observació dels  formats dels diferents textos a partir de models ( no s’escriu igual una recepta que un conte)
• Identificació de diferents tipus de text ( llistat, notícia, recepta, autorització etc.)
• Gust pels textos literaris.

EXPRESSIÓ ESCRITA

• Escriptura dels diferents models textuals .

• Escriptura en lletra de pal i en cursiva.

• Iniciar en  la planificació textual amb llistats o mapes conceptuals.

• Reconeixement dels elements de la llengua escrita: lletra, paraula , frase i text.
• Acceptació de les pautes establertes per a la presentació dels treballs escrits :

            -     direccionalitat  correcta de la grafia

            -     marge

-          diferenciació del títol en un text

-          distribució adient  al format.

• Gust per escriure

ORTOGRAFIA

• Relació so-grafia.
• Memòria visual de paraules i estructures usuals.
• Normes d’ortografia natural.

• Separació de paraules.

Iniciació a buscar estratègies per a comprovar la correcta escriptura ( rellegir, consultar...)

• Iniciació a l’ús correcte de r/rr, c/qu, g/gu, ll
• Iniciació a l’ús de majúscula al principi de frase i en noms de persones.
• Iniciació a l’ús correcte de r/rr, c/qu, g/gu, ll

TEXTOS A TREBALLAR

§         Llistats

§         Cartells de la classe

§         Notícies

§         Notes informatives

§         Autoritzacions

§         Narracions viscudes

§         Narracions imaginades

§         Invitacions

§         Receptes

§         Anuncis

§         Descripció d’objectes

§         Instruccions

§         Cançons, endevinalles i embarbussaments.

§         Poesies i rodolins

§         Cartes

§         Còmic ( seqüència gràfica)

 5.1.2.                    Segon

EXPRESSIÓ ORAL

§         Expressió de vivències personals (cap de setmana, somnis, anècdotes, etc...), utilitzant marcadors temporals (primer, després, aleshores, més tard...).

§         Invenció d´històries a partir d´una il·lustració.

§         Utilització dels situacionals (dins, fora, prop, lluny, davant, darrere, damunt i davall),  direccionals (cap amunt, cap avall, a la dreta, a l´esquerra) i adverbis de manera (lentament, de pressa, a poc a poc.) per a donar ordres.

§         Descripció d’objectes.

§         Descripció de persones.

§         Descripció d´accions (vocabulari).

§         Salutacions i comiats, presentacions,...

§         Expressió d´idees pròpies i sentiments.

§         Expressió de narracions conegudes.

§         Memorització de poesies, dites, embarbussaments...

§         Representació d´un conte popular.

§         Explicació de notícies.

§         Hàbits davant d´una conversa: escoltar els companys, respectar el torn de paraula, modular el to de veu.

COMPRENSIÓ  ORAL

§              Realització d´ordres que impliquen més d´una acció.

§             Interpretació de les idees principals.

§             Seguiment d´una conversa.

§             Instruccions precises per a realitzar alguna cosa: dibuix,  treball manual, accions...

§             Anticipació de situacions.

§             Inferir dades d´un discurs oral.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Disposició formal.

§         Distribució apropiada de l´espai: marge, títol, nom, data...

§         Direccionalitat correcta de les grafies.

Ortografia

§         Separació de paraules.

§         Ortografia natural (correspondència fonètica)

§         Majúscula al principi de frase  i en noms propis.

§         Ús correcte de r/rr, c/qu, g/gu.

§         Ús correcte de pr, pl, br, bl, cr, cl, gr, gl.

§         Iniciació a l´escriptura de paraules amb b/v, g/j i h.

§         Iniciació als signes de puntuació: punt, coma, signes d´interrogació  i exclamació.

§  Escriptura correcta de paraules molt habituals: vaig, amb,  aleshores, havia...

§  Escriptura de paraules amb el dígrafs: ny, ll.

§  Escriptura de paraules amb mp i mb.

         Textos

§         Descripcions de persones.

§         Notes informatives.

§         Narracions viscudes i imaginades.

§         Poesies.

§         Endevinalles, dites i embarbussaments.

§         Receptes.

§         Instruccions.

§         Definicions.

§         Notícies.

§         L’entrevista.

§         Cartells.

§         Anuncis.

§         Invitacions.

§         Cartes i postals.

§         Còmics (seqüència gràfica)

COMPRENSIÓ ESCRITA

§         Lectura de textos amb tot tipus de lletra

§         Entonació adequada.

§         Comprensió de les idees principals d’un text.

§         Anticipació del contingut d’un text.

§         Identificació de diferents tipus de text ( recepta, instruccions, invitacions, contes, notícies).

5.2.   Segon cicle de primària

5.2.1.                    Tercer

EXPRESSIÓ ORAL

-          Expressió d’experiències i preferències personals

-          Explicació de coneixements personals

-          Descripció de personatges, objectes i experiències

-           Narració oral d’una notícia.

-          Creació d’un conte col.lectiu.

-           Exposició oral d’instruccions.

-          Dramatització d’una escena. Representació mímica.

COMPRENSIÓ ORAL

-          Interpretació de les idees principals

-          Seguiment d’una conversa o explicació.

-          Instruccions precises  per a realitzar alguna tasca: dibuix, treball manual,

accions...

-           

GRAMÀTICA

-         El substantiu: gènere i nombre

-         L’adjectiu.

-         Localització de situacions reals en el temps: present, passat i futur.

EXPRESSIÓ ESCRITA

1.      ORTOGRAFIA DEL VALENCIÀ

-     Iniciació a l’apòstrof quant a l’ús.

-    Ús correcte de les grafies t/d, b/p en posició final de paraula.

-    Ús correcte de g/j, gue/gui com a so diferent.

-    Plural  i femení de paraules acabades en g.

-    Ús correcte de la c,qu.

-    Iniciació a l’ús correcte de les grafies: s/ss, c/ç, s/z, x/ix, x/tx, r/rr.

-    Puntuació: ús del punt i la coma en enumeracions. Iniciació del guió en el diàleg.

2. ORTOGRAFIA CASTELLANA

-         Consolidar l’ortografia natural

-          Ús correcte de la grafia g, j, r, r forta.

-          Paraules amb mp, mb.

-          Ús correcte de la ñ, ch, y.

3. TIPOLOGIA DE TEXTOS

-          Cartells de la classe

-          Notícies.

-          Narracions  reals i imaginàries.

-          Notes informatives i autoritzacions a l’agenda.

-          Descripcions de persones, objectes i paisatges.

-          Instruccions.

-          Cançons, endevinalles, poesies.

-          Cartes.

-          Iniciació a les tècniques d’estudi: subratllat, esquemes i resum.

-          Diàlegs.

-          Iniciació a la redacció d’actes d’assemblees.

-          Definicions

LÈXIC

-          Frases fetes

-          Famílies de paraules:  paraules derivades

-          Sinònims

-          Vocabulari adient als temes i projectes que es treballen (camps semàntics)

-          Comparacions

5.2.2.                    Quart 

EXPRESSIÓ ORAL

-          Expressió d’experiències i preferències personals

-          Explicació de coneixements personals

-          Descripció de personatges, objectes i experiències

-           Narració oral d’una notícia.

-          Creació d’un conte col.lectiu.

-          Exposició oral d’instruccions.

-           Dramatització d’una escena. Representació mímica.

GRAMÀTICA

-         El grup nominal. El substantiu. Gènere i nombre

-         L’adjectiu.

-         Els pronoms personals.

-         El verb: nombre, persona i temps: present, passat,i futur.

-         La primera, segona i tercera conjugació.

-         Iniciació a l’anàlisi sintàctic: subjecte i predicat.

-         Iniciació a la separació de síl·labes (sense diftongs ni dígrafs): àtones i tòniques.

-          

EXPRESSIÓ ESCRITA

    1.  ORTOGRAFIA DEL VALENCIÀ

-         Iniciació a l’apòstrof quant a l’ús.

-         Ús correcte de la b, v.

-         Terminació ava dels verbs.

-         Ús correcte de la h al verb haver.

-         Ús correcte de la ig a final de paraula.

-         Puntuació: ús del punt, coma, exclamació, interrogació i guió.

  2. ORTOGRAFIA CASTELLANA

-         Paraules acabades en -illo, -illa, -aje, -eje

-         Paraules que comencen per hie-, hue-.

-         La  h als temps compostos.

  3. TIPOLOGIA DE TEXTOS

.

-         Cartells de la classe

-         Notícies.

-         Narracions de diferents tipus: reals, imaginàries...

-         Notes informatives i autoritzacions a l’agenda.

-         Descripcions de persones, objectes i paisatges.

-         Instruccions.

-         Cançons, endevinalles, poesies.

-         Cartes.

-         Iniciació a les tècniques d’estudi: subratllat, esquemes i resum.

-         Diàlegs.

-         Iniciació a la redacció d’actes d’assemblees.

-         Definicions

LÈXIC

-         Frases fetes

-         Famílies de paraules:  paraules derivades

-         Sinònims

-         Vocabulari adient als temes i projectes que es treballen (camps semàntics)

-         Comparacions

5.3.   Tercer cicle de primària

5.3.1.                    Cinqué

• TIPOLOGIES TEXTUALS

(QUASI TOTES,  ÉMFASI EN LES SUBRATLLADES)

Instruccions, Receptes, Notícia,  Anuncis, Narracions (Descripció),Resum d’un text

Agenda, Actes Assemblea, Entrevistes, Poesia, Invitacions, Endevinalles, Cal.ligrama...

• GRAMÀTICA

 Ús del diccionari ( Alfabet )

Gènere/ nombre

Categories gramaticals: nom, adjectiu, verb, determinant

Temps (Passat, Present, Futur ), nombre i persona d’un verb.

Paraules agudes, planes, esdrúixoles.

• LÈXIC

 Sinònims/ Antònims,   Polisèmia

Augmentatius /diminutius

Frases fetes, Refranys, Embarbussaments, Definicions, Comparacions.

• ORTOGRAFIA

Normes d’accentuació

Acabament en –ava

Apòstrof

Contraccions

Puntuació

Paraules molt utilitzades ( aleshores, hi, ho, ja, amb...)

J/g,  b/v,   tx/ tj / tg ,     s/ ss/  c / ç / z ,        - ig /  -ix  

CONTINGUTS ESPECÍFICS CASTELLÀ

            ORTOGRAFIA

Haber/ a ver

Hecho/ echo

-aba

al /del

j/g , b/v , c/z

-z , final de palabra

-d , final de palabra

normas de acentuación

signos de puntuación ( cerrar oraciones, - , parèntesis )

5.3.2.                    Sisé

            TIPOLOGIES TEXTUALS

Les treballades a cinqué i a més:

Publicitat

Textos dramàtics breus

Poesia

Història personal i biografies

Mapa conceptual i esquemes

Llegendes i mitologia

Argumentacions

Articles d’opinió

Documents oficials

            GRAMÀTICA

Classificació de noms

Graus de l’adjectiu

El verb

Adverbis

Determinants

Pronoms

Preposicions i conjuncions

Classes d’oracions

Anàlisi sintàctic

            LÈXIC

Paraules compostes i homófones

Derivació

Anàlisi de l’economia del llenguatge emprat per l’alumnat per enriquir-lo

            ORTOGRAFIA

Diftongs i hiatus

Dígrafs

Ús correcte del guionet  ( pronoms i nombres )

CONTINGUTS ESPECÍFICS DE CASTELLÀ

 Diptongos y hiatos

Acentuación de: diptongos y hiatos

Monosílabos, sobreesdrújulas , palabras interrogativas y exclamativas

Signos de puntuación:  ,  .  ;  ...  :  ( )  ¡ !

6.   METODOLOGIA

El procés d’ensenyament- aprenentatge tindrà com a fi desenvolupar la competència comunicativa en els aspectes orals i escrits.

El treball en aquesta àrea volem que tinga un enfocament comunicatiu i funcional: aprendre a escriure, escrivint, a llegir llegint, a parlar parlant, aprofitant les situacions comunicatives que es donen en la  vida diària de classe i en el seu entorn.

6.1.         Expressió  oral:

 S’ha de treballar alhora tots els aspectes de la parla: correcció lingüística, claredat , aspectes extralingüístics i contingut de l’expressió.

6.1.1.      Primer cicle

Per tal d’afavorir la parla, s’aprofiten totes les situacions que es presenten de manera espontània dins de l’àmbit escolar.

De forma sistemàtica s’incita a l’expressió oral en la conversa al voltant del cap de setmana, en el comentari diari de les notícies d’actualitat , en les assemblees de classe

Al Racó de Parla també es  treballa més sistemàticament creant contextos significatius i utilitzant funcions comunicatives variades. En totes les situacions es segueix la següent seqüència didàctica:

-          Implicar a l'alumnat en el muntatge del racó o activitat.

-          Donar models d'ús del llenguatge .

-          Analitzar les parts del text oral a treballar.

-          Jugar o realitzar l'activitat amb intervencions de la professor/a .

-          Posada en comú sobre el desenvolupament de l'activitat.

-          Jugar o realitzar l'activitat lliurement per observar i avaluar.

A més   sempre es fa un treball oral previ a qualsevol acrivitat escrita , així com les rutines diàries: temps, data, llista ...

6.1.2.      Segon cicle

Es treballen jocs lingüístics,poesies( recitades de memòria) escenificacions, diàlegs dirigits etc. A les converses es treballen també l’expressió de sentiments i vivències personals, temes d’actualitat, notícies, la formulació d’hipòtesis i l’explicitació de les seues idees prèvies sobre qualsevol tema. per reforçar les estructures pròpies de la llengua i l’ampliació de vocabulari.

L’assemblea d’aula també és un mitjà molt important per a treballar els diferents aspectes de l’expressió per a organitzar i argumentar  idees, propostes etc.

6.1.3.      Tercer cicle

Es treballen jocs lingüístics, recitals de poesies, definicions i exposicions sobre algun tema.

Es fa atenció a la claredat  i orden de les idees i a l’ús d’un vocabulari més precís i definit.També incidim en que les intervencions de l’alumnat siguen les adequades tant en el temps com en la idea que volen expressar.

6.2.         Comprensió oral

Sovint el desenvolupament de la capacitat de comprensió en l’alumnat és molt espontània i dispersa, per això les activitats de comprensió oral han de ser específiques i  sistemàtiques.

6.2.1        Primer cicle

El treball es centra sobretot en la comprensió del vocabulari bàsic de la vida quotidiana a l’aula i al’entorn.

Es faran activitats com :

-           Endevinalles, contes,  rodolins

-          Contestar preguntes.

-          Executar ordres que impliquen més d’una acció.

-          Escoltar i dibuixar textos breus.

-          Donar instruccions precises per a realitzar algun dibuix o manualitat.

-          Jocs d’atenció.

6.2.2        Segon cicle

Per assegurar la comprensió oral utilitzarem sistemàticament sinònims o circumloquis per a fer-los arribar al significat. També recorrerem al model correcte en valencià quan l’alumnat fa intervencions o discursos en castellà, i també recorrerem a l’ús del diccionari.

A més es realitzaran activitats com:

-     completar a partir d’un text oral un esquema o un text amb buits.

-     escollir opcions ( triar una fotografia entre vàries segons la descripció).

-    fer  i contestar preguntes

-    explicar el discurs oral amb les seues paraules

6.2.3        Tercer cicle

Aquest cicle treballarem activitivats que preparen per a prendre apunts com :

-          omplir graelles a partir d’una exposició oral.

-          identificar errors d’un discurs oral.

-          transferir informació després d’escoltar un vídeo, una petita conferència...

-          prendre notes

-          fer i contestar preguntes.

6.3.         Expressió escrita

L’expressió escrita cal treballar-la tenint en compte quatre   enfocaments , però  incidint sobretot i fonamentalment en el segon i tercer.

·         Enfocament gramatical: s’aprén a escriure amb el coneixement i el domini de la gramàtica del sistema de la llengua.

·         Enfocament funcional: s’aprén a escriure a través de la comprensió i la producció de diversos tipus de text escrit.

·         Enfocament processual o basat en el procés de composició. L’aprenent ha de desenvolupar processos cognitius de composició.

·         Enfocament basat en el contingut. La llengua escrita és un instrument molt potent d’aprenentatge que es pot aprofitar per aprendre en altre matèries, alhora que també es desenvolupa l’expressió.

6.3.1        Primer cicle

Es treballa a partir de referents pròxims a l’alumnat i de textos funcionals ( cançons, receptes, notícies, així com d’experiències personals viscudes. La producció escrita segueix el següent procés:

-          Lectura i comentari d’un model.

-          Anàlisi de les diferents parts.

-          Escriptura col.lectiva

-          Escriptura individual.

-          Correcció individual.

6.3.2        Segon i tercer cicle

Es treballa a partir de tot tipus de textos ( informatius, narratius, expositius, instructius i poètics).La producció escrita segueix el següent procés:

-          Partir  sempre de models reals per tal  d’analitzar l’estructura de cada tipus de text.

-          Produir textos després de veure les característiques de cada text, graduant les dificultats : primer en grup després individual o per parelles.

-          Treballar l’esborrany per tal de donar confiança i seguretat.

-          Revisar individualment l’esborrany  i cooregir les errades detectades.

-          Passar a net el text definitiu, prestant atenció a la forma.

Hem de demanar a l’alumnat  una major atenció ortogràfica i animar-los a buscar i ordenar idees, a fer esborranys, a revisar i a autocrregir-se.

6.3.3        Tercer cicle

Es treballa a partir de tot tipus de textos ( informatius, narratius, expositius, instructius i poètics).La producció escrita segueix el següent procés:

-          Partir  sempre de models reals per tal  d’analitzar l’estructura de cada tipus de text.

-          Produir textos després de veure les característiques de cada text.

-          Treballar l’esborrany per tal de donar confiança i seguretat.

-          Revisar individualment l’esborrany  i corregir les errades detectades.

-          Passar a net el text definitiu, prestant atenció a la forma.

Hem de demanar a l’alumnat  una major atenció ortogràfica i animar-los a buscar i ordenar idees, a fer esborranys, a revisar i a autocrregir-se.

També haurem d’exigir l’ús de sinònims per evitar repeticions, així com varietat en els connectors.

6.4.         Comprensió escrita

L’aprenentatge de la lectura és fonamental durant l’escolarització, ja que és l’eina que s’utilitza en totes les àrees . La lectura ha de ser fonamentalment comprensió, per tant haurem de treballar les habilitats de comprensió com: percepció, anticipació, memòria, cop d’ull, lectura atenta, inferència, idees principals.

Així mateix utilitzarem tècniques com omplir buits, marcar el text, recompondre textos, títols, resums,esquemes, fer preguntes...

Per al treball de comprensió seleccionarem diferents  textos com notícies, narracions literaries,instruccions, material de consulta....

6.4.1            Primer cicle

Lectura de tot tipus de textos utilitzant estratègies com:

-          La formulació d’hipòtesi sobre el contingut del text a partir d’imatges , el títol..

-          Localitzar paraules clau del text per a arribar a la idea principal.

-          Buscar una informació concreta en el text.

-          Observar els formats dels textos a partir del models ( recepta, poesia, conte..)

-          Jocs de completar textos.

-          Lectura silenciosa, lectura de la mestra, lectura en veu alta ( en classe i en casa).

-          Treballar alguns textos com cançons, poesies, endevinalles... com a contrasenya .

6.4.2     Segon cicle

Es treballen els textos partint de les hipòtesis prèvies que s’anticipen a la lectura propiament dita: títol, foto, estructura externa...

Altra estratègia que s’utilitza és identificar i localitzar les paraules clau del text alhora que se centra l’atenció.

Com a recurs sistemàtic també tenen una sessió setmanal de biblioteca a l’aula en la qual lligen el llibre triat.

Es donen diferents models de lectura: una primera lectura silenciosa i una segona lectura feta per la mestra, o bé després de la primera lectura silenciosa s’entrenen en practicar-la 2 o 3 voltes (silenciosa) prèvia a la lectura en públic.

A aquesta àrea també es pretén oferir variació quant a diferents tècniques de comprovació de la comprensió escrita: organització espacial i temporal del text, textos mutilats...

6.4.3     Tercer cicle

Es fan lectures col.lectives, previament treballades, per tal de millorar la velocitat i l’entonació, tan importants per a facilitar una bona comprensió.

Es treballen procediments per a millorar la comprensió com :

-          Ordenar textos.

-           Fer un mapa conceptual a partir del text.

-           Subratllar de colors diferents cada idea del text.

-          Subratllar les idees més importants.

-          Fer resums per paràgrafs.

-          ...

6.5.         Correcció

6.5.1        Primer cicle

-          Correcció individual.

-          Consensuar una simbologia per a corregir.

-          Corregir els esborranys.

6.5.2    Segon cicle

La correcció es fa en aquest cicle sota uns principis molt importants i generals com són:

-          Entendre la correcció com una tècnica didàctica que pot ser voluntària, variada i paticipativa.

-          Corregir només allò que l’lumnat puga aprendre.

-          Donar consells pràctics: donar instruccions precises i concretes sobre el que ha de fer l’alumnat amb les correccions.

-          Corregir quan l’alumnat té fresc allò que ha escrit.

-          Deixar temps a classe perquè l’alumnat puga llegir i comentar les correccions del professor o professora.

-          Marcar els errors i demanar a l’alumnat que busque l’esmena correcta.

-          Tenir entrevistes individuals amb l’alumnat. Corregir oralment els seus treballs escrits.

-          Donar eines perquè l’alumnat puga autocorregir-se: ensenyar a manejar i consultar gramàtiques, diccionaris.

-          Corregir els esborranys del text, previs a la versió definitiva. Estimular l’alumnat a revisar i refer els seus textos.

-          Augmentar la qualitat de la correcció encara que baixe la quantitat: es a dir no preocupar-se tant de corregir tots els treballs de l’alumnat i assegurar-se un bon nivell de correcció.

6.5.3        Tercer cicle

Els mateixos principis que el segon cicle.

A més cal tenir en compte en la correcció, la correcta estructuració del text evitant repeticions i utilitzant els connectors adients, així com les condicions concretes que se li demanen en cada tipologia de text. Per exemple en una narració, podem exigir que haja una petita descripció, un diàleg etc.

6.6.         Biblioteca d’aula

6.7.         Presentació de treballs.

6.7.1        Primer cicle

6.7.2        Segon cicle

Existeixen unes pautes  consesuades pel cicle.

Quant a línea metodològica, com que l’alumnat ha treballat prèviament el paper en blanc, s’introduiran altres pautes: combinant quadrícula, dues ratlles etc.

Pel que fa a les  pautes de presentació s’acorda insistir vers l’alumnat :

-          màrgens dalt i a l’esquerra de dos dits i baix d’un dit.

-          destacar el títol, ja siga subratllat, retolat...

-          començar en majúscula.

-          introducció del bol.lígraf a tercer curs en enunciats.

-          revisió final dels treballs quant a bona lletra, neteja i claredat.

6.7.3        Tercer cicle

 Les pautes consensuades pel cicle són:

-          Utilització de tot tipus de pautes.

-          Màrgens i destacar títol.

-          Claredat i netedat en els treballs.

-          Ús habitual del bolígraf.

7.      AVALUACIÓ

7.1.         ...

8.