EL GALL GALLET- CURS 2007/2008

Dia de celebració de la festa a la nostra escola: dimecres, 5 de desembre de 2007

Cintes gall-gallet 2007

 

 

Gall Gallet 2006

 

 

Gall Gallet 2005

 

 

Gall Gallet 2003

 

Gall gallet, 5 de desembre de 2002

Gall Gallet 2002- Entrevista Canal 9

BENASSAL, GALL GALLET  ANY 1968 (Fa ara 39 anys)

Gall Gallet Curs 2001/2002.

Gall Gallet Curs 2000/2001.

Sant Nicolau és el patró dels xics de les escoles de la nostra terra, així com santa Llúcia és la patrona de les xiques de la costura. És un sant amic dels infants. Per això féu aquell miracle de ressuscitar els nens degollats pel moliner i que tenia amagats dins una caixa farinera. Quin goig més gran! El sant ajuntà els trossos dels petits esquarterats i els retornà a la vida. El dia de sant Nicolau, 6 de desembre, és festa grossa per als escolars benassalencs. Celebren el gall gallet.

Que és el gall gallet?

Fa dies que els majorets de l'escola se sorollen més que d'ordinari. Conversen dins la classe baixet, misteriosament. És que preparen la festa de sant Nicolau. No és una festa que obliga a grans preparatius; però als xics els fa molta il·lusió ser ells qui van per davant. Repleguen diners d'entre els companys. Potser hi ha una comissió, potser un sol d'ells fa de cutximander i mana de tot i de tots. Ell retindrà els cèntims de la replega, els quinzets, les pessetes. Ell serà, acompanyat d'alguns altres xics, qui escolumbrarà en quina casa del poble o en quin mas hi ha un gall ben gran per vendre. Antigament era un gall, però nosaltres hem conegut el costum d'adquirir un titot. El "pavo" que diuen els xics benassalencs, és l'animal de ploma que els valencians. anomenen "titot" i els barcelonins "gall dindi".

Gall Gallet Curs 98/99	Gall Gallet Curs 98/99

Els diners sobrers de la compra del pollastre o del titot, lliuren al senyor mestre, i aquest haurà de sufragar amb. ells si és que en té prou, i en cas contrari els pagarà de la seua bossa la missa que celebrarà el senyor rector el dia de la festa. Si sobren diners, se'ls quedarà el mestre.

El dia 5, que és la vespra, al de matí hi ha un fort bellugueig a l'escola. Un grup de sis xics és enviat a la Sala de la Vila en busca del senyor alcalde per demanar-li permís. per a recórrer el poble, cantant, tots els escolars junts. Un altre grup va a la casa abadia per tal d'encomanar la missa de l'endemà a les vuit. Un tercer grup, de sis xics, s'encarrega d'anar a la costura i invitar la senyora mestra i les seues deixebles a la festa.

Per la tarda, a les dues, van els xics a l'escola sense llibres i amb els ullets plens d'alegria. El cap de colla porta el gall que han comprat; un altre porta una verga, fina i llarga, de les usades per a abatollar els anoguers. És un pal recte i prim, una canya de pi, que no pesa gens. Nuguen el gall a la punta del pal i baixen totes les criatures, tina bolutxada de nens, al carrer i es posen davant de la finestra. El mestre, des de l'escola, els allarga el pal amb el gall penjat - pobret! - cap per avall. Els xics el prenen amb tanta cura com poden; sostenen la verga alta fitant el cel, i comencen a cantar a cor:

Gall Gallet Curs 98/99, curs de recuperació de la festa	Gall Gallet Curs 98/99

 

Gall gallet, un dineret. Gall gallot, un dinerot. Als corrals dels frares, a matar corders, que venim de Roma de portar la corona. Al gloriós sant Nicolau, panses i figues o allò que vullgau.

I després demanen amb veu descordada: - Llistes! Llistes!...

Des de la Mola - puix que les escoles són a la Mola, sobre un perxe de tres arcades (edifici que el 1700 era la Casa de la Vila, construït sobre la primitiva església i castell palau del fundador, Berenguer de Calatarra) - van carrers avall i carrers amunt, aturant-se a casa d'algun xic que ja ho tenia conjuminat amb la família, i allí els nuguen al pal, vora l'animal, unes cintes, unes llaçades amples, de seda, de colors vius, com aquelles corbates que, com a record i premi, solen nugar a l'asta de les banderes.

I segueixen cantant pels carrers la cançoneta : -Sant Nicolau, Colau bendito ...-

No porten cap cistella, ara. Perquè el berenar el faran l'endemà a la vesprada sense dur el gall, sense passejar-lo ja per places i carrers.

Van a les costures, i les nenes nuguen també, al pal, unes cintes, les llistes que demanen a crits, avalotant. I continua la busnada de criatures revoltades passejant la verga, passant-se-la d'una a l'altra : totes la porten amb un cert orgull, iniciant-se amb l'art dels pendonistes de les processons.

Sant Nicolau de les estaques,

a casa Campiello venen pataques.

Potser aquest dístic va néixer ben dins el segle XVIII, quan un individu (de la família dels Campiellos, comerciant viu, introduí les creïlles a Benassal, on no es coneixien encara.

Jo confie en gran manera,

si l'espasa té bon tall,

a la primera espasada

tallar-li la cresta al gall.

Sembla que anys darrere algun mestre d'escola esperava els infants al Pati d'En Palanques. Després de pegar els infants una volta pel poble, hi acudien. Es feia un clot a terra, es colgava el gall de manera que solament es veia la cresta, i, tapats els ulls amb un mocador d'herbes, un infant, amb un sabre rovellat a les mans, havia de ferir l'animal. ¡Quines riotes, si, desviat, el xic colpejava la terra lluny de la bèstia quasi soterrada! Passada una estona, era un altre infant qui havia de fer la prova. Qui a la fi arribava a ferir l'animal, se'l guanyava i se l'enduia a casa. Aquest costum no ha perdurat, i darrerament, a l'endemà el gall va a mans del senyor mestre.

Gall Gallet Curs 98/99	Gall Gallet Curs 98/99

L'endemà és el dia de sant Nicolau. Pel de matí les campanes fan els senyals de la missa. Des de l'escola hi van els xics, de dos en dos, agafats de les mans. Els rep una tonada d'orgui, com un himne de glòria, triomfal. Es posen l'un al costat de l'altre, sota la mitja taronja, vora el presbiteri.

En acabar-se la missa, que s'ha celebrat a l'altar major, els nens van a llurs cases a esmorzar. I seguidament a casa del mestre, a buscar el gall i les llistes. I recorren de bell nou el poble, cantant les cançons del dia. Algú, irònic, els mostra una nova canturel·la, que sempre canten amb una certa fruïció no gens maligna:

Sant Nicolau

de la Torre En Diumenge;

els xics el paguen

i el mestre se'l menge.

I el mestre, naturalment, somriu bondadós i comprensiu. Els xics el paguen i el mestre se'l menja!

Cap a migdia visiten les cases on els posaren llistes al pal perquè les desnuguen i les alcen fins l'any següent. Després van a casa del mestre, qui despenja el pobre gall que està ja mig mort pels sangoleigs i els cops que ha rebut de la barra on penjava...

A la vesprada els xics fan la berena agrupats per colles.

TEXT: Les festes de Benassal de Carles Salvador

Pots enviarme un missatge a l'adreça Email 12000431@centres.cult.gva.es

© By Joaquim Carbó Miralles , 1998

Optimitzat per  Versió  6.0.

Última actualització:  27 de novembre de 2007.

AL PRINCIPI DE LA PÀGINA TOP