El SPE V-02, va realitzar esta recopilació de les tipologies que es presenten en els/les alumnes/as amb necessitats educatives especials, per facilitar la classificació  dels mateixos, especialment per a quan l'administració educativa sol·licita les dades. S'han ressenyat els trastorns que es donen amb més freqüència en l'àmbit escolar.

 Els criteris diagnòstics utilitzats en la seua confecció, han sigut els establits en el Manual Diagnòstic i  Estadístic dels trastorns mentals DSM IV, i Classificació d'altres trastorns de llenguatge. També s'ha utilitzat els Apunts per a la priorització de la Intervenció Logopédica elaborat pel Seminari 1 de Logopèdia durant el curs 89-90. Igualment s'ha consultat a l'ONCE.

- consisteix en tindre la visió parcialment disminuïda.
- és una deficiència visual, sense arribar a ser ceguera.

1.2.2.- Ceguera:

-  el subjecte que la presenta te manca de visió. 
-  es classifiquen en quatre categories:

1.2.2.1. Cegos totals (no veuen res).
1.2.2.2. Cegos parcials (només veuen llum).
1.2.2.3. Cegos amb visió límit (veuen el mínim).
1.2.2.4. Cegos amb baixa visió (poden funcionar per si mateixos).

1.3.-Deficiència auditiva:

-Es tracta d'una privació o disminució de la capacitat auditiva.

1.3.1.- Hipoacusia mitjana:

·  Es considera quan hi ha entre 40-70 dB de disminució de l'audició.
·  El llenguatge sol aparéixer espontàniament però tard i amb dificultats.
·  Amb tractament logopédico i pròtesi apropiada s'aconseguix el llenguatge normal i integració.

1.3.2.- Sordera severa:

·  Quan la pèrdua auditiva se situa entre 70-90 dB.
·  El llenguatge no apareix si no se li estimula, i el seu desenvolupament és difícil i lent.
·   Les restes auditives no són funcionals, per el qual  és imprescindible una intervenció primerenca, intensiva, un bon entrenament en labiolectura i uns audiòfons apropiats.

1.3.3.- Sordera profunda:

·  Si la pèrdua auditiva és de més de 90 dB.
·   La comprensió del llenguatge oral depén del seu nivell de labiloectura, i l'adquisició d'este resulta difícil. La veu i pronunciació resulten alterades.
·   Les persones que la patixen són candidats idonis perquè els siga realitzat un implante coclear, i les últimes tendències indiquen que quan més prompte es realitze més possibilitats d'èxit presenten. 

2.- DISCAPACITAT PSÍQUICA 

2.1.- MENTAL:

La característica essencial del retard mental és una capacitat intel·lectual general  inferior a  la mitjana, que s'acompanya de limitacions  de l'activitat adaptativa  d'almenys dos de les següents àrees d'habilitats: comunicació, cura de si mateix, vida domèstica, habilitats socials/ interpersonals, utilització de recursos comunitaris, autocontrol, habilitats acadèmiques funcionals, trabajo, oci, salut i seguretat.
El seu inici ha de ser anterior als 18 anys d'edat.
Té diferents etiologies i pot ser considerat com la via final comuna de diversos processos patològics que afecten el funcionament del SNC.

2.1.1.- Classificació dels trastorns mentals:

2.1.1.1.- Retard mental lleu:

CI. Entre 50/55 i aproximadament 70.
És equivalent a la categoria pedagògica de " educable".
Poden desenvolupar habilitats socials i de comunicació durant els primers anys d'E. Infantil.
Tenen insuficiències mínimes en les àrees sensoriomotores.
No són distingibles d'altres xiquets sense retard mental, fins a edats posteriors
Durant els últims anys de l'adolescència poden adquirir coneixements acadèmics que els situen aproximadament en un 6t curs d'E. Primària.
Durant l'adultesa acostumen a adquirir habilitats socials i laborals adequades per a una autonomia mínima.

2.1.1.2.- Retard mental moderat:

CI. Entre 35/40 i 50/55.
És equivalent a la categoria pedagògica de " adiestrable".
La majoria d'ells adquirixen habilitats de comunicació durant els primers anys de la seua infància.
Poden aprofitar-se d'una formació laboral.
Amb supervisió moderada poden atendre al seu propi atenció personal.
Poden beneficiar-se d'ensinistrament en habilitats socials i laborals però no progressen mes allà d'un 2n d'E. Primària.
Durant l'adolescència les seues dificultats per a reconéixer les convencions socials poden interferir les relacions amb els altres.
En l'edat adulta són capaç de realitzar treballs no qualificats o semiqualificats, sempre amb supervisió, en tallers protegits o en el mercat general de treball.

2.1.1.3.- Retraso mental grave:

CI. Entre 20/25 i 35/40.
Durant els primers anys de la infància el seu llenguatge comunicatiu és escàs o nul.
Durant l'edat escolar poden deprendre a parlar i poden ser ensinistrats en habilitats elementals d'automia personal.
Es beneficien només limitadament de l'ensenyança de matèries pre-acadèmiques (alfabet, càlcul simple etc).
Poden dominar l'aprenentatge de la lectura global d'algunes paraules imprescindibles per a la supervivència.
En els anys adults poden ser capaços de realitzar tasques simples estretament supervisades en institucions.
La majoria s'adapten bé a la vida en comunitat llevat que sofrisquen alguna discapacitat associada que requerisca cures especialitzades o qualsevol altre tipus d'assistència.

2.1.1.4.- Retard metall profund:

CI. Inferior a 20 o 25.
La majoria presenta una malaltia neurològica identificada que explica el seu retard mental.
Durant els primers anys de la infància desenvolupen considerables alteracions del funcionament sensoriomotor.
Pot predir-se un desenvolupament òptim en un ambient altament estructurat amb ajudes i supervisions constants.
El desenrotllament motor i les habilitats per a la comunicació poden millorar si se'ls sotmet a ensinistrament adequat.
Alguns d'ells poden realitzar tasques simples en institucions protegides i estretament supervisats.

2.2.- TRASTORNO GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT:

2.2.1.- Autisme:

És essencial la presència d'un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la interacció i comunicació socials i un repertori summament restringit d'activitats i intereses.
Les manifestacions varien en funció del nivell de desenvolupament del subjecte i de l'edat cronològica.
Es denomina també com a autisme infantil primerenc o autisme de Kanner.
Ha de presentar un total de sis ítems: alteració qualitativa de la interacció social ( important alteració de l'ús de múltiples comportaments no verbales, incapacitat per a desenrotllar relacions amb companys adequades al seu nivell, absència de la tendència espontània per a compartir amb altres persones interessos, disfrutes o objectius i falta de reciprocitat social o emocional), alteració qualitativa de la comunicació ( retard o absència total del  desenvolupament del llenguatge oral, en subjectes amb parla adequada alteració important de la capacitat per a iniciar o mantindre una conversació amb els altres, utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge i absència del joc realista espontani, variat o de joc imitatiu social propi del nivell),patrons de comportament, interessos i activitats restringits, repetitius o estereotipats ( preocupació absorbent per un o més patrons estereotipats i restrictius d'interés que resulta anormal, adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics, manierismes motors estereotipats i repetitius, preocupació persistent per parts d'objectes).
Retard o funcionament anormal en almenys dos de les següents àrees, que apareix abans dels 3 anys d'edat ( interacció social, llenguatge utilitzat en la comunicació social o joc simbòlic o imaginatiu).
El trastorn no s'explica millor per la presència d'un trastorn de RETT o d'un trastorn desintegratiu infantil.

2.2.2.- No especificat:
Es deu utilitzar esta categoria quan hi ha una alteració greu i generalitzada del desenvolupament de la interacció social recíproca o de les habilitats de comunicació no verbal o quan hi ha comportaments, interessos i activitats estereotipades, però no es complixen els criteris d'un trastorn generalitzat del desenvolupament específic esquizofrènia, trastorn esquizotípic de la personalitat o trastorn de la personalitat per evitació.

3.- TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ:

3.1.- Trastorns del llenguatge expressiu:

3.1.1.- Disartria:

- Es una articulació defectuosa de la parla produïda per una lesió en el sistema nerviós central que controla els músculs de la parla (poden estar afectats la respiració, fonació, ressonància, prosòdia i articulació) Poden ser flàccides, espástiques, atáxiques o mixtes segons el tipus de lesió.

3.1.2.- Disglosia.

  - És l'alteració de l'articulació dels fonemes produït per anomalies o malformacions congènites o adquirides en els órganos del parla.
  - No hi ha lesió en el SNC, i presenten dislàlies (orgàniques) per dificultat d'articular correctament segons l'òrgan afectat. Estos poden ser: 
                                              -arcades dentàries (mal oclusió, prognatisme..).
                                              -problemes en el paladar ossi (fissura palatina o traumatisme).
                                              -vel del paladar (paràlisi o grandària inapropiada).
                                              -llavis (fissures, paràlisi...).
                                              -llengua (paràlisi, macroglosia...).
                                              -cavitat nasal (malformació, traumatisme).

3.1.3.-Disfèmia:
- Consisteix en la repetició de síl·labes o paraules, o parades espasmòdiques musculars, que interrompen la fluïdesa verbal.
- Va acompanyada d'una sèrie factors psicopatològics, amb respostes emocionals i neurovegetatives que afecten  la coordinació fonorrespiratòria i els moviments articulatoris (bloquejos, espasmes musculars, retraïment, tics, ansietat davant de situacions verbals...)
- Es dóna major incidència en homes (1 dona per cada 3-4 homes), i la seua aparició és després dels 4 i abans dels 8 anys.
-  En alguns casos els símptomes disminuïxen a l'arribar a l'adolescència, però en la majoria persisteix durant tota la vida.

3.1.4.- TRASTORN fonològic:

- Es tracta de alteracions en la pronunciació. L'origen  se situa en la discriminació auditiva de les paraules i el tractament temporal dels fonemes dins de la seqüència de la paraula.
- Pot ser capaç de pronunciar aïlladament els fonemes implicats, pot presentar-se amb dislàlies o sense, elles,  però en el llenguatge espontani comet:
                        -Omissió de síl·labes i fonemes.
                        -Substitució d'uns fonemes per altres.
                        -Anticipació i reduplicació de fonemes.
                        -Pertorbació de l'orde dels fonemes i síl·labes.
                        -Es consideren anòmales si persistixen amb freqüència després dels 4 anys.
- Alguns autors ho denominen dislàlies fonològiques, però obeïx a un mecanisme diferent i la seua intervenció també ho és.

3.1.5.- Dislàlia:

·   És un defecte en l'articulació dels fonemes, produït per un punt o mode d'articulació incorrecte.
· No hi ha lesió orgànica en l'aparell fonètic, ni en l'audició, per tant no hi ha  causa sensorial ni motriu que ho justifique.
·  Es considera quan es dóna després dels 4 anys.

3.1.6.- Disfonía:

·  Es tracta d'una alteració de la veu, en qualsevol de les seues qualitats: intensitat, to, timbre.
·  Poden ser de dos tipus:
               -Orgàniques: Per malformacions, inflamacions o traumatismes en els òrgans de la fonació. El  tractament  serà metge o quirúrgic.
              -Funcionals: per dificultat en la coordinació fonorrespiratoria, (disfoníes hipercinètiques o hipocinétiques), i el tractament  sempre rehabilitador, encara que puga ser complemetat pel quirúrgic o metge.

3.2.- TRASTORN del llenguatge receptiu- expressiu:

3.2.1.- Afàsia:

·  Pèrdua completa o parcial de la facultat d'expressar-se o comprendre, produïda per una lesió cerebral.
·  No hi ha altres factors que puguen explicar esta dificultat en el llenguatge (sordera, autisme, deficiència mental).
· Pot ser congènita, quan és d'origen prenatal o en les primeres etapes del desenrotllament, en aquest cas no hi ha aparició del llenguatge, o adquirida, quan resulta després d'una lesió cerebral focalitzada després dels 2-3 anys. Les causes solen ser traumàtiques o infeccioses.
· Segons estiga més afectada una o una altra àrea (comprensió o expressió), es parla d'afàsia expressiva o receptiva o mixta.

3.2.2.- Disfàsia:

· Consistix en un trastorn greu en l'adquisició del llenguatge correcte més enllà dels 6-7 anys.
· Presenten dificultats específiques molt importants en l'estructuració del llenguatge a nivell morfosintàctic i semàntic, amb agramatismes persistents.
· El seu origen és primitiu i desconegut, sense presentar lesió neurològica ni dèficit sensorial.
·  L'aparició de les primeres paraules és després dels 3 anys, la combinació de paraules després dels 4, i més enllà dels 6 anys persistix un llenguatge esquemàtic
· La resposta al tractament sol ser lenta, i la seua evolució no sol respectar les etapes del desenvolupament normal.
· A vegades cursa amb disfunció cerebral mínima.

3.2.3.- Retard simple de llenguatge:

· Es tracta d'un retard en l'aparició del llenguatge que afecta a totes les àrees (Fonètica, semàntica, sintàctica, morfològica) sense que existisca dèficit sensorial ni intel·lectual.
· Apareixen les primeres paraules després dels 2 anys, les combinacions als 3 anys i persistixen dificultats fonètiques després dels 3. Escàs vocabulari als 3-4 anys, estructuració de frases molt simple als 4.
· Solen seguir les pautes del desenrotllament lingüístic normal, encara que més lent.
· La comprensió sol estar poc o gens afectada, sent major el problema en l'expressió oral.
· Es produïx una milloria important amb l'edat i responen favorablement al tractament.

 4.- TRASTORNS DE LES HABILITATS MOTORES:

4.1.- TRASTORN del desenrotllament de la coordinació:

És una alteració significativa del desenrotllament de la coordinació motora.
El diagnòstic sol s'establix si interferix significativament el rendiment acadèmic o les activitats de la vida quotidiana.
El trastorn no es deu a una malaltia mèdica (PCI, hemiplegia o distrofia muscular).
No complix els criteris del trastorn generalitzat del desenrotllament.
Si hi hi ha retard mental, les deficiències motores excedixen de les associades habitualment a ell.

5.- TRASTORNS PER DÈFICIT D'ATENCIÓ I COMPORTAMENT PERTORBADOR:

5.1.- Dèficit d'atenció amb hiperactivitat:

La característica essencial d'este trastorn és un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat- impulsivitat, que és més freqüent i greu que l'observat habitualment en subjectes d'un nivell de desenrotllament semblant.
Sis dels següents símptomes de desatenció han d'haver persistit almenys durant 6 mesos amb una intensitat que és desadaptativa o incoherent en relació amb el nivell de desenrotllament:

               a) Desatenció: - sovint no presta atenció suficient als detalls o incorre en errors per descuit de les tasques escolars, en el treball o en altres activitats. – sovint té dificultats per a mantindre l'atenció en tasques o activitats lúdiques. – sovint pareix no escoltar quan se li parla directament. - sovint no seguix les instruccions i no finalitza les tasques escolars, encàrrecs o obligacions en el centre de treball. – sovint té dificultats per a organitzar tasques i activitats. – sovint evita o li disgusta dedicar-se a tasques que requerixen un esforç mental sostingut. - sovint extravia objectes necessaris per a tasques o activitats. – sovint es distrau fàcilment per estímuls irrellevants. – sovint és descuidat en les activitats diàries.
             b) Hiperactivitat: - sovint mou en excés les mans o peus, o es mou en el seu seient. – sovint abandona el seu seient en la classe o en altres situacions en què se espera que romanga assegut. –sovint corre o bota excessivament en situacions en què és inapropiat fer-ho. – sovint té dificultats per a jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d'oci. – sovint " està en marxa" o sol actuar com si tinguera un motor. – sovint parla en excés.
              c) Impulsivitat: - sovint precipita respostes abans d'haver sigut completades les preguntes. – sovint té dificultats per a guardar torn. – sovint interromp o s'immiscix en les activitats d'altres. 

. Alguns símptomes de hiperactivitat/ impulsivitat o desatenció que causaven alteracions estaven presents abans dels 7 anys d'edat.
. Algunes alteracions provocades pels símptomes es presenten en dos o més ambients.
. Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat del desenrotllament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic i no s'expliquen millor per la presència d'un altre trastorn mental. 

5.2.- Dèficit d'atenció sense hiperactivitat : Seguir els criteris del trastorn anterior sense tindre en compte els referents a hiperactivitat. 

5.3.- TRASTORN disocial:

Es dóna quan apareix un patró repetitiu o persistent de comportament en què es violen els drets bàsics d'altres persones o normes socials importants pròpies de l'edat, manifestant-se per la presència de tres dels següents criteris durant els últims 12 mesos i almenys d'un criteri durant els últims 6 mesos:

            a.- agressió a persones i animals: - sovint fanfarroneja, amenaça o intimida a altres. – sovint inicia baralles físiques. - ha utilitzat un arma que pot causar dany físic greu a altres persones. – ha manifestat crueltat física amb persones o amb animals. – ha robat enfrontant-se a la víctima. – ha forçat a algú a una activitat sexual.
            b.- destrucció de la propietat: - ha provocat deliberadament incendis amb la intenció de causar danys greus. – ha destruït deliberadament propietats d'altres persones.
            c.- fraudulència o robatori: - ha violentat la llar, la casa o l'automòbil d'una altra persona. – sovint mentix per a obtindre béns o favors o per a evitar obligacions. – ha robat objectes de cert valor sense enfrontament amb la víctima.
            d.- violacions greus de normes: - sovint roman fora de casa de nit a pesar de les prohibicions paternes, iniciant este comportament abans dels 13 anys d'edat. – s'ha escapat de casa durant la nit almenys dos vegades, vivint en la casa dels seus pares o en una llar substitutiva. – sol fer jònecs en l'escola, iniciant esta pràctica abans dels 13 anys d'edat. 

. el trastorn disocial provoca deterioració clínicament significatiu de l'activitat social, acadèmica o laboral.
. si el subjecte té 18 anys o més, no complix els criteris de trastorn antisocial de la personalitat.
. cal especificar el tipus en funció de l'edat d'inici: - Tipus d'inici infantil (s'inicia almenys una de les característiques de trastorn disocial abans dels 10 anys d'edat). –Tipus d'inici adolescent (absència de qualsevol característica criteri de trastorn disocial abans dels 10 anys d'edat).
. cal especificar la gravetat:
- Lleu ( pocs o cap problema de comportament excedixen dels requerits per a establir el diagnòstic i els problemes de comportament només quan causen danys mínims a altres).
– Moderat ( el nombre de problemes de comportament i el seu efecte sobre altres persones són intermedis entre lleus i graves).
– Greu ( diversos problemes de comportament excedixen dels requerits per a establir el diagnòstic o els problemes de comportament causen danys considerables a altres). 

5.4.- TRASTORN negativiste desafiador:

· En ell es dóna un patró de comportament negativista, hostil i desafiador que dura almenys 5 mesos, estant presents quatre o més dels comportaments següents:

- sovint s'enfureix i incorre en batistots.
- sovint discuteix amb els adults.
- sovint desafia activament els adults o refusa complir les seues demandes
- sovint molesta deliberadament a altres persones.
- sovint acusa a altres dels seus errors o mal comportament.
- sovint és susceptible o fàcilment molestat per altres.
- sovint és colèric i ressentit.
- Sovint és rancorós o venjatiu.
. El trastorn disocial provoca deterioro clínicament significatiu en l'activitat social, acadèmica o laboral.
. Els comportaments en qüestió no apareixen exclusivament en el transcurs d'un trastorn psicòtic o d'un trastorn de l'estat d'ànim.
. No es complixen els criteris de trastorn disocial, i, si el subjecte té 18 anys o més, tampoc els de trastorn antisocial de la personalitat. 

5.5.- TRASTORN del comportament pertorbador no especificat:

Esta categoria inclou trastorns caracteritzats per un comportament negativiste desafiador que no complix els criteris de trastorn disocial ni de trastorn negativiste desafiador.

6.- Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics:

Els criteris per al diagnòstic d'esta malaltia són els següents:
Símptomes característics que estiguen presentes almenys durant un mes (idees delirants, al·lucinacions, llenguatge desorganitzat, comportament catatònic o símptomes negatius (abúlia etc).
Disfunció social/ laboral: durant una bona part del temps d'inici de l'alteració.
Duració: persistixen signes continus done-la alteració durant almenys 6 mesos.
Exclusió dels trastorns esquizoafectius i de l'estat d'ànim.
Exclusió del consum de substàncies i de malaltia mèdica.
Relació d'un trastorn generalitzat del desenrotllament.
La classificació del curs longitudinal és el següent:

Episodi amb símptomes residuals interepisòdics ( els episodis estan determinats per la reaparició de símptomes psicòtics destacats. Especificar si amb símptomes negatius acusats).
Episodi sense símptomes residuals interepisòdics.
Continu (existència de clars símptomes psicòtics al llarg de període d'observació. Especificar si amb símptomes negatius acusats).
Episodi únic en remissió parcial (especificar si amb símptomes negatius a acusats).
Episodi únic en remissió total.
Un altre patró no especificat.
Menys d'un any des de l'inici dels primers símptomes de la fase activa.
( si interessa la classificació exhaustiva dels trastorns esquizofrènics, consultar el manual DSM-IV). 

7.- Altres trastorns de la infància:

7.1.- Mutisme selectiu:

- Incapacitat persistent per a parlar en situacions socials específiques a pesar de fer-ho en altres situacions.
-  L'alteració interferix el rendiment escolar o laboral o la comunicació social.
- La duració de l'alteració és almenys d'un mes.
- La incapacitat per a parlar no es deu a una falta de coneixement o de fluïdesa del llenguatge parlat requerit en la situació social.
- El trastorn no s'explica millor per la presència d'un trastorn de la comunicació i no apareix exclusivament en el transcurs d'un trastorn generalitzat del desenrotllament, esquizofrènia o un altre trastorn psicòtic. 

7.2.- TRASTORN de la infància no especificat:

- Es tracta d'una categoria residual per a trastorns que s'inicien en la infància, la infància o l'adolescència i que no complixen els criteris de cap trastorn específic d'esta classificació. 

8.- Trastorns de la conducta alimentària:

- Es caracteritzen per alteracions persistents de l'alimentació i la ingestió alimentària pròpiament dites.
- Els específics inclosos són els següents:
                     -pica (ingestió persistent de substàncies no nutritives durant un període d'almenys d'un mes, és una ingestió inapropiada per al nivell de desenrotllament, la dita conducta no forma part de les pràctiques sancionades culturalment),
                       -trastorn de rumiacio (regurgitacions i noves masticacions repetides d'aliment durant un període d'almenys un mes després d'un període de funcionament normal, la conducta no es deu a una malaltia gastrointestinal ni a una altra malaltia mèdica associada, no apareix exclusivament en el transcurs d'una anorèxia nerviosa o d'una bulímia nerviosa),
                          -trastorn de la ingestió alimentària de la infància o de la infància (alteració de l'alimentació manifestada per una dificultat persistent per a menjar adequadament, amb incapacitat significativa per a augmentar de pes o amb pèrdues significatives de pes durant almenys un mes, l'alteració no es deu a una malaltia gastrointestinal ni a una altra malaltia mèdica associada, el trastorn no s'explica millor per la presència d'un altre trastorn mental, el seu inici és anterior als 6 anys d'edat).